Crisi dels míssils de Cuba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Crisi dels míssils de Cuba
Guerra Freda
Emplaçament dels míssils a l'illa de Cuba, novembre de 1962
Emplaçament dels míssils a l'illa de Cuba, novembre de 1962
Dates Del 16 al 28 d'octubre de 1962
(El bloqueig naval de Cuba acabà el 20 de novembre)
Territori Cuba (Mar Carib)
Resultat Acord entre les dues potències:
  • Retirada dels míssils nuclears soviètics de Cuba
  • Retirada dels míssils nuclears americans de Turquia i Itàlia
  • Els Estats Units acorden no envair Cuba
  • Creació del Telèfon vermell
  • Fidel Castro es reforça com a Primer Ministre de Cuba
Bàndols
Estats Units Estats Units
Turquia Turquia
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord OTAN
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Cuba Cuba
Pacte de Varsòvia
Comandants
Estats Units John Fitzgerald Kennedy
Turquia Cemal Gürsel
Estats Units Robert McNamara
Estats Units Maxwell D. Taylor
Unió Soviètica Nikita Khrusxov
Unió Soviètica Rodion Malinovski
Cuba Fidel Castro
Cuba Raúl Castro
Cuba Che Guevara
Baixes
1 pilot abatut
1 avió danyat

La crisi dels míssils de Cuba fou un incident internacional de la Guerra Freda que enfrontà diplomàticament la Unió Soviètica i els Estats Units entre els dies 14 d'octubre i el 20 de novembre de 1962, i que va representar un dels moments de major tensió entre ambdues potències nuclears degut a la instal·lació de plataformes de llançament de míssils balístics soviètics en territori Cubà, cosa que hagués permès a l'URSS disposar d'armament per a atacar el territori continental dels EUA amb armes nuclears.

Precedents[modifica | modifica el codi]

Als anys 50, Cuba romania sota la influència i el control dels Estats Units, que havien intervingut decisivament, l'any 1898, en la independència de l'illa caribenya respecte d'Espanya. El gener de 1959, però, esclatà la Revolució cubana i el dictador Fulgencio Batista va ser derrocat per la guerrilla encapçalada per Fidel Castro i el Che Guevara El govern cubà va emprendre ràpidament (maig de 1959) una reforma agrària, i expulsà de Cuba les companyies de capital estatunidenc, entre elles l'emblemàtica United Fruit Company.

Les reformes endegades per Fidel Castro, contràries als interessos econòmics dels Estats Units, provocaren que el 21 d'octubre de 1959 els nord-americans llancessin un atac sobre l'Havana. Dos avions van metrallar la ciutat, causant 2 morts i 50 ferits.

Posteriorment, el 15 d'abril de 1961, 1.500 homes desembarquen a Bahía de Cochinos. Aquestes tropes estaven constituïdes principalment per exiliats anticastristes que havien estat entrenats per la CIA a Guatemala en el marc d'una operació finançada per l'administració Eisenhower. Diferents ciutats van ser bombardejades, si bé les forces militars cubanes van aconseguir derrotar l'intent d'invasió.

El 24 d'abril de 1961, J. F. Kennedy, que havia succeït D. Eisenhower en el càrrec de president dels Estats Units, assumí la plena responsabilitat d'aquella acció i inicià l'embargament econòmic contra Cuba que encara avui perdura.

El novembre de 1961, els Estats Units van desplegar a Turquia quinze míssils Jupiter, capaços d'arribar a territori soviètic i trenta més a Itàlia.

Esclat del conflicte[modifica | modifica el codi]

L'origen del conflicte cal cercar-lo en la decisió del Politburó de la Unió Soviètica de donar suport més decididament el govern revolucionari de Cuba, sota comandament de Fidel Castro, arran de l'antecedent que es va crear amb l'intent fallit dels Estats Units d'envair l'illa a Bahía de Cochinos, l'abril de 1961. Amb aquella operació, els Estats Units van posar de manifest que no tolerarien un govern prosoviètic a escassos quilòmetres de les seves costes. L'URSS, per la seva banda, va veure en Cuba la base logística ideal per donar suport a noves onades revolucionàries prosoviètiques en països llatinoamericans. A més a més, i atesa la seva proximitat a l'estat de Florida, Cuba esdevenia la base militar idònia des d'on amenaçar els Estats Units sense que aquests tinguessin temps de reacció, igualant així l'amenaça que significava per als soviètics els míssils nord-americans emplaçats des del novembre de 1961 a Turquia, estat fronterer amb l'URSS i membre de l'OTAN. Per tot plegat el president rus, Nikita Khrusxov i el seu govern van decidir assegurar l'illa amb la instal·lació de bases de míssils preparats per portar caps nuclears i amb capacitat per abastar els Estats Units.

La instal·lació dels míssils va ser descoberta per mitjà d'unes fotografies aèries fetes des d'un avió espia estatunidenc. Els analistes de la CIA van assenyalar al president J.F. Kennedy que les estructures fotografiades a Cuba semblaven correspondre a instal·lacions de míssils, encara no operatives per bé que podrien estar-ne en poc temps. A les 11.45 del dia 16, Kennedy va demanar al Comitè Executiu del Consell de Seguretat Nacional (EXCOMM) que li donés una recomanació. Per McNamara va ésser el moment crucial del conflicte: "Si Kennedy no hagués posposat la presa de decisions, hauríem entrat en guerra aquell mateix dia". L'EXCOMM ignorava que 162 ogives nuclears es trobaven ja a Cuba.[1] El 22 d'octubre de 1962, Kennedy s'adreçà a la nació amb un missatge televisat de 17 minuts on comunicà la decisió d'establir una mena de "quarantena" o bloqueig naval a 500 milles nàutiques (926 km) de les costes cubanes. Així, els Estats Units van desplegar nombrosos vaixells i avions de guerra per la zona, a fi i efecte d'incomunicar l'illa i evitar així que nous vaixells soviètics arribessin a Cuba. Lluny d'arronsar-se, el 24 d'octubre Nikita Khrusxov dirigí un missatge a Kennedy on afirmava que "...l'URSS veu el bloqueig com una agressió i no instruirà als vaixells que es desviïn".

Amb tot, durant les primeres hores del matí, 30 vaixells mercants soviètics (4 d'ells transportant míssils nuclears a bord) estaven en ruta cap a Cuba. Dos, el Khemov i el Gagarine arribaren, fins i tot, a la línia de bloqueig. Tanmateix, Khrusxov estimà estratègicament innecessari trencar el bloqueig -ben mirat el míssils ja instal·lats a Cuba suposaven una bona amenaça- i els vaixells soviètics disminuïren la velocitat, alguns giraren cua i altres alteraren les seves rutes.

El 27 d'octubre un avió espia estatunidenc U-2, mentre sobrevolava l'illa, va ser abatut per un míssil disparat pels soviètics des d'una de les seves bases, augmentant encara més la tensió.

Fi de la crisi[modifica | modifica el codi]

El mateix dia 27 d'octubre, Khrusxov proposà a Kennedy el desmantellament de les bases soviètiques de míssils nuclears de Cuba. A canvi l'URSS exigia la garantia que els Estats Units no envairien Cuba ni donarien suport a cap operació amb aquesta finalitat. Alhora instaven els estatunidencs a desmantellar les seves bases de míssils nuclears de Turquia. Kennedy acceptà d'eliminar els obsolets míssils del tipus Júpiter . D'aquesta manera es posava fi a la crisi sense que cap dels dos contendents donés mostres de debilitat ni de derrota.

Aquesta resolució en forma de "taules" satisfeia ambdues potències, ja que el "teatre" de la guerra freda quedava d'aquesta manera novament igualat. En realitat uns i altres volien evitar el conflicte directe, extrem que tant Washington com Moscou no volien ni imaginar per molt que la publicitat bèl·lica de l'època digués el contrari. S'estimaven més traspassar els enfrontaments a tercers països, com havia ocorregut amb la Guerra de Corea (1950-1953) i que tornaria a ocórrer amb la Guerra del Vietnam (1954-1975). El 30 d'octubre Nikita Khrusxov comunicà a Fidel Castro els termes de l'acord signat entre la Casa Blanca i el Kremlin, i el 20 de novembre Castro acceptava la retirada dels míssils nuclears soviètics i Kennedy anunciava la fi del bloqueig sobre l'illa.

En l'article «Tàctica i estratègia de la revolució llatinoamericana», escrit durant la crisi i no publicat fins després de la seva mort, Ernesto Che Guevara denunciava l'actitud dels soviètics en afirmar que:

« És l'exemple esgarrifós d'un poble que està disposat a immolar-se atòmicament perquè les seves cendres serveixin de fonament a societats noves i que quan es fa, sense consultar-ho, un pacte pel qual es retiren els coets atòmics, no sospira d'alleugeriment, no dóna gràcies per la treva; salta a la palestra per a donar la seva veu pròpia i única, la seva posició combatent, pròpia i única, i més lluny, la seva decisió de lluita encara que fos sol contra tots els perills i contra la mateixa amenaça atòmica de l'imperialisme ianqui. »
— Che Guevara[2]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crisi dels míssils de Cuba