Destructor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Destructor llançamíssils USS Winston S. Churchill de la US Navy.

Un destructor és un vaixell de guerra més gran que una fragata però més petit que un cuirassat. La seva funció principal és la d'escortar altres vaixells de guerra com ara els portaavions, des de la Segona Guerra Mundial sobretot en rols d'escorta antisubmarina (ASW) i antiaèria (AAW). Acostumen a tenir un desplaçament d'entre 3.000 i 6.000 tones, una xifra moderada comparada amb les grans naus de guerra com els antics cuirassats.

Són naus de guerra polivalents i amb plena capacitat de creuer oceànic, sumat al seu cost relativament moderat fa que els destructors siguin els vaixells de combat més grans de la gran majoria de flotes militar del món. No obstant això, grans potències militars en disposen d'un gran nombre, com és el cas de la Marina dels Estats Units d'Amèrica, i habitualment en tasques d'escorta dels grups de portaavions (CSG) o grups amfibis (ARG).

Història[modifica | modifica el codi]

Segona meitat del segle XIX: el naixement dels destructors[modifica | modifica el codi]

El vaixell caçatorpediners Destructor, que va entrar en servei l'any 1887 a l'Armada espanyola.

El sorgiment i desenvolupament inicial dels destructors va lligat a la invenció del torpede autopropulsat, cap als anys 1860. Des d'aquest moment petits vaixells torpediners tenien el potencial de destruir naus de guerra molt més grans, amb armament més potent i costos molt superiors. Així doncs la posició potències navals es va veure compromesa i es va iniciar un ràpid desenvolupament dels torpediners que, cap al 1880, ja desplaçaven entre 50 i 100 tones, i eren prou ràpids per evadir l'escorta enemiga.

Inicialment es va considerar que l'amenaça principal per a les gran naus de combat era de ser atacs amb torpedes mentre estaven ancorats a port. Però a mesura que sorgien nous dissenys de torpedes amb més velocitat i abast també suposaven una amenaça mentre estaven al mar. Per tal de protegir els gran cuirassats i altres naus principals es van dissenyar els anomenats caçadors, petits vaixells amb un bon nombre de canons de petit calibre i metralladores, amb la missió d'escoltar les flotes de combat.[1] Per a aquesta tasca els calia autonomia i qualitat marineres comparables a les de les naus de combat més grans, per això els destructors van anar creixent en eslora i tonatge. Ja en aquella època se'ls començà a anomenar "destructors de torpediners", denominació que aviat es va contraure a tan sols "destructor".

Un cop desenvolupats en naus més potents i ràpides, per a caçar els torpediners, també van esdevenir una plataforma ideal per a l'atac amb torpedes; així doncs que es van amb tubs llançatorpedes a més dels canons. Així doncs a finals del s.XIX el paper dels destructors era doble, per una banda protegir a la pròpia flota dels atacs amb torpedes i, per l'altra, realitzar aquests atacs als vaixells de guerra enemics.

Període anterior a la Primera Guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

Destructor USS Perkinsde classe Paulding, US Navy 1909 .

Durant els primers anys del segle XX el disseny dels destructors i esdevingueren vaixells de guerra més grans, ràpids i amb un armament més pesat.

Un dels canvis més notables fou la modernització dels equips de propulsió degut a la introducció de la turbina de vapor i la utilització de fueloil en comptes de carbó, canvis que van permetre augmentar tant la velocitat com l'autonomia.

Entre 1890 y 1914 els destructors van incrementar el seu tonatge notablement passant d'unes 300 tones inicials fins a prop de 1000 al principi de la Primera Guerra Mundial, distanciant-se dels torpediners.

Tot i les diferències entre les diverses marines de guerra i la gran quantitat de classes diferents els destructores van adoptar un patró general semblant: buc llarg i estret, calat baix i superestructura amb pont de comandament a la proa. L'armament solia estar format per un o diversos canons de tir ràpid a proa i una configuració semblant a popa. Mentre que al centre del buc s'hi situaven els tubs llançatorpedes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Destroyers». US Navy. [Consulta: 10 agost 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Destructor Modifica l'enllaç a Wikidata