Càrrega de profunditat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Càrrega de profunditat usada per la U.S. Navy al final de la Segona Guerra Mundial.

La càrrega de profunditat és la més antiga de les armes contra submarins. El concepte de llençar una mina marina es va discutir per primera vegada l'any 1911, i la idea va ser desenvolupada i posada en pràctica quan el Comandant en Cap de la Royal Navy Sir George Callaghan, va demanar la seva posada en producció el 1914.[1] El treball de disseny el va fer Herbert Taylor a la HMS Vernon Torpedo and Mine School de Portsmouth.

La primera càrrega de profunditat efectiva va ser la "Tipus D", desenvolupada al 1916 tenia un revestiment metàl·lic en forma de bidó de 140 kg de pes, farcit d'explosiu, usualment TNT. Un percussor accionat per la pressió hidrostàtica la feia detonar a una profunditat preestablerta. La "Tipus D" podia detonar fins a una profunditat màxima de 100 m.

El primer sistema per usar-les en combat, era senzillament deixar-les rodar per una guia col·locada a la popa del vaixell atacant. Més tard es va dissenyar un projector anomenat "K-gun" que amb un explosiu propel·lent enviava les càrregues a uns 50 m. Estaven muntats a les cobertes dels costats. Això permetia junt amb el sistema de guies de crear uns patrons de sis a deu càrregues al voltant del vaixell atacant per encerclar al submarí.

El 1943 es va introduir el Torpex, un explosiu 50% més potent que el TNT,[2] juntament amb un nou disseny en forma de llàgrima que permetia que la càrrega s'enfonses més de pressa.

Encara que l'explosió d'una càrrega estàndard de 280 kg (utilitzada en els dissenys Mark 4 i 7 de la marina americana) podia desestabilitzar el submarí i ser pertorbadora per a les tripulacions, només un impacte directe a menys de 5 metres del casc podia destruir-lo.[3] Això era molt difícil d'aconseguir tot i que el blanc realitzava maniobres evasives tota l'estona. La majoria dels submarins enfonsats amb càrregues de profunditat era pel dany acumulat en diverses detonacions atacs. Molts arribaren a sobreviure fins a centenars de detonacions de càrregues de profunditat durant hores. Per exemple l'abril de 1945 es van llençar 678 càrregues de profunditat contra l'U-427 que sobrevisqué a l'atac.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càrrega de profunditat
  1. 1,0 1,1 Càrregues de profunditat en la lluita contra els U-boat
  2. Hellions of the Deep: The Development of American Torpedoes in World War II de Robert Gannon, pàg.183. Pennsylvania State University Press, 1996. ISBN 0-271-01508-X
  3. Encyclopedia of World War II Battles for Smartphones and Mobile Devices (en anglès).