Konrad Adenauer
| Konrad Adenauer | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 15 de setembre de 1949 – 16 d'octubre de 1963 |
|
| President | Theodor Heuss (1949-1959) Heinrich Lübke (1959-1963) |
| Precedit per | Lutz Schwerin von Krosigk |
| Succeït per | Ludwig Erhard |
|
|
|
| Mandat 15 de març de 1951 – 6 de juny de 1955 |
|
| Precedit per | Lutz Schwerin von Krosigk Vacant entre el 23.05.45 i el 15.03.51 |
| Succeït per | Heinrich von Brentano |
|
|
|
| Mandat 18 de setembre de 1917 – 12 de març de 1933 |
|
| Precedit per | Max Wallraf |
| Succeït per | Günter Riesen |
| Mandat 6 d'octubre de 1945 – 4 de desembre de 1945 |
|
| Precedit per | Robert Brandes |
| Succeït per | Willi Suth |
|
|
|
| Naixement | 5 de gener de 1876 Colònia (Rin del Nord-Westfàlia, Imperi Alemany) |
| Mort | 19 d'abril de 1967 (als 91 anys) Bad Honnef (Rin del Nord-Westfàlia, RFA) |
| Partit polític | Zentrum (1906-1933) CDU (1945-1967) |
| Parella | Emma Weyer (div.) Gussie Zinsser |
| Professió | Advocat i Polític |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Religió | Catòlic Romà |
Konrad Adenauer (Colònia, Alemanya 1876 - Rhöndorf 1967) fou un polític alemany, canceller de la República Federal Alemanya entre els anys 1949 i 1963. Se'l considera un dels quatre pares de l'actual Unió Europea, conjuntament amb Jean Monnet, Robert Schuman i Alcide De Gasperi.
Biografia [modifica]
Va néixer el 5 de gener de 1876 a la ciutat de Colònia, població situada a l'actual estat alemany de Rin del Nord - Westfàlia. Va estudiar dret a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn, on es graduà el 1901, i inicià posteriorment la seva carrera d'advocat.
Activiat política [modifica]
Membre inicialment del Partit de Centre (Zentrumspartei) abans de la guerra, posteriorment s'afilià a la Unió Cristiano Demòcrata (CDU).
Fou batlle de la seva ciutat natal entre 1917 i 1933, aconseguint d'aquesta forma coquetejar amb la creació d'un estat renà dins d'Alemanya però separat de Prússia a principis de la dècada del 1920. Entre 1922 i 1933 fou així mateix canceller del Consell d'estat prussià. L'any 1933 va ser empresonat per la seva oposició als nazis.
Fou co-fundador de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU), successora del Partit de Centre, amb l'esperança d'atreure als protestants, així com els catòlics en un sol partit. Va ser el primer canceller de la República Federal d'Alemanya després de la Guerra entre 1949 i 1963, un període que abasta la major part de l'etapa preliminar de la Guerra Freda i on veié com l'Alemanya Occidental fou separada políticament de Alemanya Oriental mitjançant la creació de dos estats independents.
Adenauer va iniciar la reconstrucció de l'Alemanya Occidental i va ajudar a convertir la nació en una potència econòmica gràcies a l'ajuda del Pla Marshall, sense oblidar la reconciliació d'Alemanya amb França i les altres potència aliades. Sota el govern d'Adenauer a la RFA li va ser permès rearmar-se i unir-se a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Adenauer també va obrir relacions diplomàtiques amb la Unió Soviètica i la resta del bloc de l'Est, aconseguint l'any 1954 el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, en reconeixement dels seus ideals europeistes i de reconciliació. L'any 1955 va assolir assegurar l'alliberament dels últims presoners de guerra alemanys.
El 1959 va considerar breument presentar-se per a la Presidència d'Alemanya, però en lloc d'això va escollir un candidat, Heinrich Lübke, al que considerava prou feble com per a no interferir en els seus assumptes com a canceller.
L'any 1962 es va produir l'escàndol Spiegel, quan la policia va arrestar per ordre del gabinet a cinc periodistes del setmanari Spiegel, acusant-los de traïció, específicament per publicar un memoràndum detallant suposats punts febles en les forces armades alemanyes. Els membres del gabinet que pertanyien al Partit Democràtic Lliure van renunciar als seus llocs al novembre del mateix any, i el Ministre de Defensa Franz Josef Strauss, líder de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya, va ser expulsat del govern, igual que els membres del gabinet que formaven part del mateix partit. Adenauer es va veure forçat a renunciar a la Cancilleria i fou succeït per Ludwig Erhard, encara que va romandre com líder de la CDU fins l'any 1966.
L'estil autocràtic d'Adenauer va crear bastant descontentament polític, la qual cosa va acabar desencadenant les Revoltes estudiantils de la dècada del 1960 i l'ascens al poder del partit Social-Demòcrata l'any 1969. El seu control de la CDU va finalitzar quan el congrés d'aquest partit de l'any 1966 va designar a un administrador general amb el poder per a organitzar al partit. Durant el seu govern, molts científics alemanys van emigrar a Estats Units d'Amèrica a la recerca d'un ambient d'investigació més liberal.
Moltes converses d'Adenauer amb periodistes selectes revelen el brillant coneixement polític que posseïa. Per exemple, va preveure detalladament com el desenvolupament econòmic acabaria per iniciar la caiguda del règim comunista en Europa de l'Est.
Enllaços externs [modifica]
- (anglès) Premi Internacional Carlemany
| Precedit per: Lutz Schwerin von Krosigk |
Canceller d'Alemanya 1949–1963 |
Succeït per: Ludwig Erhard |
| Precedit per: Lutz Schwerin von Krosigk Vacant entre el 23.05.45 i el 15.03.51 |
Ministre Federal d'Afers Exteriors 1951–1955 |
Succeït per: Heinrich von Brentano |
| Precedit per: Max Wallraf |
Alcalde de Colònia 1917–1933 |
Succeït per: Günter Riesen |
| Precedit per: Robert Brandes |
Alcalde de Colònia 1945 |
Succeït per: Willi Suth |
| Precedit per: Càrrec nou |
President de la CDU 1950–1966 |
Succeït per: Ludwig Erhard |
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Konrad Adenauer |
