Kurt von Schleicher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kurt von Schleicher
Kurt von Schleicher

Mandat
2 de desembre de 1932 – 28 de gener de 1933
President Paul von Hindenburg
Precedit per Franz von Papen
Succeït per Adolf Hitler

Mandat
1 de juny de 1932 – 28 de gener de 1933
Precedit per Wilhelm Groener
Succeït per Werner von Blomberg

Mandat
3 de desembre de 1932 – 30 de gener de 1933
Precedit per Franz von Papen
Succeït per Franz von Papen

Naixement 7 d'abril de 1882
the German Empire Brandenburg an der Havel (Prússia, Imperi Alemany)
Mort 30 de juny de 1934 (als 52 anys)
Germany 1933 Potsdam (Prússia, Alemanya Nazi)
Partit polític Independent
Professió Soldat i polític
Nacionalitat Alemanya

Kurt von Schleicher Kurt von Schleicher (pàg.) (*4 d'abril de 1882 Brandenburg - † 30 de juny de 1934) va ser un general alemany i l'últim Canceller d'Alemanya durant l'agitada època de la República de Weimar.

Ideologia[modifica | modifica el codi]

D'origen prussià, Schleicher tenia una manera autoritària de veure l'ordre, la disciplina i la decadència de l'època de Weimar. Creia que l'exèrcit tenia la funció social d'unificar els diversos elements de la societat. Per contra, en política econòmica, el general va ser relativament moderat. Tenim un exemple en la seva oposició a polítiques d'ajuda, com les destinades als seus companys junkers (nobles terratinents) de l'Elba Oriental, les anomenadesdes Ajudes de l'Est (Osthilfe) per als estats en fallida.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Després de la Primera Guerra Mundial, Schleicher va ascendir fermament en el Reichswehr (el nom de l'Exèrcit alemany en aquella època), sent l'enllaç principal entre aquest i els oficials del govern civil. Normalment preferia actuar a l'ombra, planejant històries en periòdics amics i usant xarxes informals d'informadors, per a descobrir el que estaven planificant altres departaments del govern. D'aquesta forma va encapçalar el Ministeramt (Oficina d'Assumptes Polítics).

Personatge influent[modifica | modifica el codi]

Schleicher, mantenint-se en un estratègic segon pla, es va convertir en una gran figura dintre del gabinet presidencial del govern de Heinrich Brüning, entre 1930 i 1932, servint com ajudant de general Wilhelm Groener, Ministre de Defensa. Amb el temps, Schleicher va acabar mantenint una estreta relació amb el President de la República Paul von Hindenburg, entrant en conflicte amb Brüning i Groener. Eren conegudes les seves intrigues, que foren en gran part les responsables de la caiguda d'aquest govern al maig de 1932. Schleicher es va convertir en Ministre de Defensa sota el nou canceller Franz von Papen a qui va suggerir per a aquest càrrec, creient que seguiria les pautes que ell li marqués. No era tan conservador com von Papen, no obstant això, com es va evidenciar en un discurs radiofònic de 1932 en el qual va anunciar la seva clara oposició a una dictadura militar i a un Govern titella, mogut per la força militar. Finalment, Papin i Schleicher van entrar en conflicte, i quan, després de les eleccions de novembre de 1932, el govern no va poder mantenir una majoria operativa, Papen fou obligat a dimitir i Schleicher el va succeir com Canceller d'Alemanya.

Von Schleicher esperava arribar a la majoria en el Reichstag (parlament alemany) formant el Querfront (front creuat), amb el qual unificaria els interessos d'alemanys descontents, al voltant d'un règim no parlamentari però participatiu. D'aquesta manera va aconseguir als sindicats socialdemòcrates, cristians i a l'ala més próxma a l'esquerra del NSDAP (Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys), encapçalat en aquests moments per Gregor Strasser. No obstant això, Strasser ja estava perdent la lluita interna de poder, amb Hitler.

Era nazi[modifica | modifica el codi]

Mentrestant, el desbancat Papen ara tenia el favor del president Hindenburg, perquè aquest últim estava començant a recelar de Schleicher, entre altres motius per la seva bona voluntat per a treballar amb el SPD (Partit Socialdemòcrata d'Alemanya) al que l'ancià President havia menyspreat. Papin va empènyer al President per a nomenar Canceller a Hitler, en coalició amb els nacionalistes del DNVP (Partit Nacional del Poble Alemany) qui juntament amb Papen, creien que podrien moderar els excessos nazis. A esquena de Schleicher, Papin va celebrar una reunió amb Hitler i Hindenburg (del DNVP), qui havien rebutjat la sol·licitud de poders d'emergència per part de Schleicher, així com la dissolució del Reichstag.

Von Papen va usar el seu vincle personal amb l'ancià president Hindenburg, persuadint-lo perquè, finalment el 30 de gener de 1933 acabés destituint Schleicher i nomenant Hitlercom a Canceller. Von Hindenburg sempre s'havia mostrat en contra de donar el càrrec a Hitler, fins i tot ho havia fet de forma pública (arribà a afirmar que no el nomenaria ni per a ministre sense cartera perquè no serviria). Ell desitjava que fos Papen qui el recuperés, però la insistència de l'últim a cedir-lo a Hitler, el consell de Oskar Hindenburg (fill del president) i rumors d'un possible cop d'estat, van fer que Hindenburg acabés nomenant finalment Adolf Hitler per al càrrec de Canceller.

Schleicher i la seva dona Elisabeth van ser assassinats durant la Nit dels Ganivets Llargs: el 30 de juny de 1934, juntament amb altres suposats enemics del naixent règim nacionalsocialista. La seva fillastra de setze anys va ser qui va trobar els seus cadàvers.

Gabinet de Schleicher[modifica | modifica el codi]

(Desembre de 1932 - Gener de 1933)


Precedit per:
Franz von Papen
Canceller d'Alemanya
Germany (3-2 aspect ratio)

1932 - 1933
Succeït per:
Adolf Hitler
Precedit per:
Franz von Papen
Ministre-President de Prússia
1932-1933
Succeït per:
Franz von Papen
Precedit per:
Wilhelm Groener
Ministre de Defensa
1932-1933
Succeït per:
Werner von Blomberg



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurt von Schleicher