Orde Sobirana i Militar de Malta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sobirana Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta
Lema nacionalTuitio Fidei et Obsequium Pauperum
(«Defensa de la fe i ajuda al pobre»)
Capital Palazzo Malta[1], Roma
Idiomes oficials Llatí
Govern Monarquia electiva
  Gran Mestre
Gran Comandant
Gran Canciller
Matthew Festing
Carlo d’Ippolito di Sant’Ippolito
Jean-Pierre Mazery
Establiment
 
- Reconeixement papal de la sobirania
- Pèrdua de Malta
- Seu a Roma
Al voltant del 1099

1113
1798
1834 
Població
 -  Cens  3 ciutadans[2][3]
13.000 membres i 80,000 voluntaris 
Moneda Escut maltès


La Sobirana Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més coneguda com l'Orde Sobirana i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.[4] És l'orde de cavalleria encara en funcionament més antiga.[5] L'Orde Sobirana i Militar de Malta té la seu a Roma i és àmpliament considerada un subjecte sobirà pel dret internacional.

Fundada a Jerusalem el segle XI per comerciants amalfitans. Va néixer dins el marc de les croades i des d'un principi, juntament amb l'activitat hospitalària, va desenvolupar accions militars contra els exèrcits musulmans àrabs, i més tard també turcs.[6] En l'actualitat és reconeguda internacionalment per les nacions com un subjecte de dret internacional. La seva seu central, que ha canviat de lloc en diverses ocasions, es troba a la ciutat de Roma, Itàlia, a la Via dei Condotti prop de la plaça d'Espanya. Aquest edifici i el Palau de l'Aventino, que funciona com la seva ambaixada davant la Santa Seu i Itàlia, tenen estatut d'extraterritorialitat.

L'Orde Sobirana i Militar de Malta és la continuació moderna de l'orde original medieval de Sant Joan de Jerusalem,[7] coneguda com la "Fraternitas Hospitalaria" i més tard com els Cavallers Hospitalaris, una orde fundada a Jerusalem al voltant del 1050 com a hospital amalfità per atendre pobres i pelegrins malalts a Terra Santa. Després de la conquesta de Jerusalem el 1099 durant la Primera Croada, va esdevenir un orde militar sota els seus propis estatuts. Amb la pèrdua dels territoris cristians a Terra Santa, l'Orde es va instal·lar a Rodes (1310-1523) i més tard a Malta (1530-1798), territoris sobre els quals tenia la sobirania.

Napoleó Bonaparte va expulsar l'orde de l'illa de Malta. No obstant això, l'orde com a tal va sobreviure. En virtut del dret internacional, l'orde conserva la seva sobirania i té la condició d'observador permanent davant les Nacions Unides.[8] L'orde emet els seus propis passaports, segells postals així com una insígnia formal, una Creu de Malta daurada o blanca. La Mare de Déu és considerada la seva patrona i intercessora espiritual.

Avui en dia l'orde compta amb al voltant de 13.000 membres, 80.000 voluntaris permanents i 20.000 membres del personal mèdic (incloent-hi metges, infermeres, auxiliars i personal paramèdic) en més de 120 països L'objectiu de l'orde és ajudar arreu del món a gent gran, nens, discapacitats, refugiats, persones sense llar, malalts terminals i de lepra, sense distinció de raça o religió.[9] En diversos països (entre ells França, Alemanya i Irlanda), les associacions locals de l'orde proveeixen de formació en primers auxilis, serveis de primers auxilis i serveis mèdics d'emergència. A través dels seus cossos d'ajuda internacional, l'orde es dedica a ajudar a víctimes de desastres naturals, d'epidèmies i de conflictes armats.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orde Sobirana i Militar de Malta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. [https://www.youtube.com/watch?v=6WQHtkN5mA4 Palazzo Malta
  2. "Report from Practically Nowhere" by John Sack, 1959, published by Harper, page 140: "Com a part del pacte només tres homes, el Gran Mestre, el Gran Comandant, i el Gran Canceller, poden ser ciutadans. Els altres membres de l'orde han de ser ciutadans del país que on viuen"
  3. Sovereign Military Order of Malta, 2008-12-26 by rob raeside: "per acord amb el govern italià, els ciutadans de l'Orde es limiten a tres: el Gran Mestre, el Gran Comandant, i el Gran Canceller. Ells poden posseir passaports de l'Orde de Malta. Els altres membres de l'Orde segueixen sent ciutadans dels seus propis països respectius."
  4. Missió de l'Orde - pàgina web de l'Orde de Malta
  5. Sainty, Guy Stair, ed. World Orders of Knighthood and Merit", Burke's, August 2006.
  6. Pàg. 22 de Histoire de l'Ordre de Malte, de Bertrand Galimard Flavigny, Perrin, París, 2006.
  7. Declaració conjunta de l'Orde Sobirana i Militar de Malta i l'Aliança de les Ordes de Sant Joan de Jerusalem, Roma, 22 d'octubre del 2004
  8. «www.un.int». [Enllaç no actiu] Missió d'observador permanent de l'Orde de Malta davant les Nacions Unides a Nova York
  9. Com indica la pàgina web de l'orde, "els seus programes inclouen assistència mèdica i social, assistència en cas de conflictes armats i catàstrofes naturals, serveis d'emergència i cossos de primers auxilis, ajuda a la gent gran, els discapacitats i els nens necessitats, provisió de formació en primers auxilis, i ajuda als refugiats i desplaçats interns sense tenir en compte la raça, l'origen i la religió dels afectats."

Coord.: 41° 54′ 19″ N, 12° 28′ 50″ E / 41.905191666667°N,12.480572222222°E / 41.905191666667; 12.480572222222