Friburg de Brisgòvia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Freiburg im Breisgau
Escut de Friburg de Brisgòvia
(En detall)
Localització
Friburg de Brisgòvia situat respecte Alemanya
Friburg de Brisgòvia
Municipi d'Alemanya
Estat
• Estat federat
• Regió
• Districte
Alemanya
Baden-Wurtemberg
Friburg
Districte urbà
Superfície 153,06 km²
Altitud 278 msnm
Població (2005)
  • Densitat
214.716 hab.
1.402,82 hab/km²
Coordenades 47° 59′ N, 7° 51′ E / 47.983,7.850Coord.: 47° 59′ N, 7° 51′ E / 47.983,7.850
Dirigents:
• Alcalde/essa:

Dr. Dieter Salomon (Els Verds)
Codi postal 79001-79140
Prefix de telèfon 0761
Matrícula FR
Web

Friburg de Brisgòvia[1] (Freiburg im Breisgau en alemany) és una ciutat de Baden-Wurtemberg (Alemanya). Està situada al marge dret del riu Rin. Destaca pel seu caràcter universitari i és considerada com la capital de l'ecologia del país.

Història[modifica | modifica el codi]

Friburg fou fundada el 1120 pel duc Conrad de Zähringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de Colònia. El Castell de Schlossberg es va construir el 1090 per ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gaudir d'amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centrs comercials de la Selva Negra. La seva vida comercial girava al voltant de l'exportació d'argent, llana i fusta.

El 1200 el duc Bertold V de Zähringen va construir la catedral, d'estil gòtic. Després de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d'Urach que el 1218 es va convertir en duc de Friburg. El 1368 els ciutadans de Friburg van comprar la seva independència per 15.000 marcs d'argent. Immediatament després es van col·locar sota la sobirania dels Habsburg austriacs. Al segle XV la seu de la Dieta Imperial va estar a Friburg de Brisgòvia, que d'aquesta manera es va convertir en la capital de Àustria Anterior. El 1457, el duc Albert VI d'Àustria va fundar la universitat.

La població fou salvatgement delmada durant la Guerra dels Trenta Anys, al segle XVII, que a més va deixar la ciutat en runes. Posteriorment va esclatar les guerres entre Àustria i França, que es van intensificar durant la Guerra de Successió pel tron d'Espanya. Fins al 1745 la ciutat va romandre ocupada per França, fins que fou finalment tornada a Àustria.

Durant les guerres de la Convenció, fou altre cop assetjada per França. El 1803 fou cedida al duc de Mòdena, qui la va restituir als Habsburg. El 1806 Napoleó Bonaparte la va integrar a la Confederació del Rin, a la que va pertànyer fins al 1918. El 1817 es va establir una diòcesi eclesiàstica a Friburg, que es va convertir poc després en seu arquebisbal de la Renània superior. En aquesta època, els polítics liberals Carl von Rotteck i Carl Theodor Welcker van ensenyar a la seva universitat.

Münsterplatz

Durant la segona meitat del segle XIX la ciutat va créixer ràpidament. El 1899 es va matricular a la seva universitat la primera dona alemanya que va accedir a estudis superiors. Durant la Segona Guerra Mundial, el 27 de novembre de 1944 un atac aeri aliat va destruir gran part de la ciutat; posteriorment, a l'abril de 1945, la ciutat fou ocupada pels francesos. A l'any següent es va crear el Land de Baden, del qual es va convertir en capital. Després de la unió amb Würtemberg per crear Baden-Wurtemberg el 1952, és la seu de la presidència de l'estat.

Capital de l'ecologia[modifica | modifica el codi]

Propera a la Selva Negra , Suïssa i França, és la ciutat alemanya amb més hores de sol. Això sumat a una constant política ecològica dels governs federal i regional fan que Friburg tingui el major nombre d'instal·lacions medio-ambientals a la Unió Europea (UE).

L'Institut per a l'ecologia té aquí la seva seu, el Consell Internacional per a iniciatives medio-ambientals té aquí el seu secretariat europeu i a més Friburg compta amb l'Institut Frauenhof per a sistemes d'energia solar i és seu de ISES (International Solar Energy Society). La ciutat integra un circuit per a ciclistes d'uns 400 km. de longitut cosa que demostra el predomini d'aquest mitjà de transport.

A més cada any al mes de juny se celebra Intersolar, la major fira de l'energia solar. Cosa que la col·loca al capdavant en el camp de l'energia solar fotovoltaica.

La Catedral de Friburg

El seu terme municipal té una superfície total de 15.306 hectàrees, de les quals 6.533 són de bosc.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El ben conservat nucli antic i la seva activitat cultural la fan ser molt visitada per turistes. Aquí es troba la famosa Catedral de Friburg.

Persones[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Friburg de Brisgòvia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Flag of Baden-Württemberg
Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Baden-Wurtemberg
Flag of Germany

Districtes urbans

Stadtwappen der Stadt Baden-Baden.svg Baden-Baden | Wappen Freiburg im Breisgau.svg Friburg de Brisgòvia | Wappen Heidelberg.svg Heidelberg | Wappen Heilbronn.svg Heilbronn | Coat of arms de-bw Karlsruhe.svg Karlsruhe | Wappen Mannheim 2011.png Mannheim | Wappen Pforzheim.svg Pforzheim | Coat of arms of Stuttgart.svg Stuttgart | Coat of arms of Ulm.svg Ulm

Districtes rurals

Alb-Donau-Kreis | Biberach | Bodenseekreis | Böblingen | Breisgau-Hochschwarzwald | Calw | Emmendingen | Enzkreis | Esslingen | Freudenstadt | Göppingen | Heidenheim | Heilbronn | Hohenlohekreis | Karlsruhe | Constança | Lörrach | Ludwigsburg | Main-Tauber-Kreis | Neckar-Odenwald-Kreis | Ortenaukreis | Ostalbkreis | Rastatt | Ravensburg | Rems-Murr-Kreis | Reutlingen | Rhein-Neckar | Rottweil | Schwäbisch Hall | Schwarzwald-Baar-Kreis | Sigmaringen | Tübingen | Tuttlingen | Waldshut | Zollernalbkreis

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friburg de Brisgòvia