Mannheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mannheim
Bandera de Mannheim Escut de Mannheim
(En detall) (En detall)
Localització
Mannheim situat respecte Alemanya
Mannheim
Municipi d'Alemanya
Estat
• Estat federat
• Regió
• Districte
Alemanya
Baden-Wurtemberg
Karlsruhe
Districte urbà
Superfície 144,96 km²
Altitud 95 msnm
Població (2005)
  • Densitat
307.640 hab.
2.122,24 hab/km²
Coordenades 49° 29′ N, 08° 28′ E / 49.483°N,8.467°E / 49.483; 8.467Coord.: 49° 29′ N, 08° 28′ E / 49.483°N,8.467°E / 49.483; 8.467
Dirigents:
• Burgmestre:

Peter Kurz (SPD)
Codi postal 68001-68309
Prefix de telèfon 0621
Matrícula MA
Web

Mannheim és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Wurtemberg. És una ciutat industrial que amb més de 320.000 habitants és la segona ciutat del land després de Stuttgart. Amb la ciutat de Ludwigshafen, situada a l'altra banda del Rin, formen una aglomeració urbana que supera els 480.000 habitants. La universitat de Mannheim ocupa el castell barroc. És un important nus ferroviari i un gran port fluvial a la confluència dels rius Rin i Neckar. Durant el segle XVIII va sorgir a aquesta ciutat l'anomenada Escola de Mannheim, una important orquestra, reconeguda a tot Europa i promoguda per Karl Teodor, Príncep Elector del Palatinat. D'aquesta escola en va ser alumne el pianista i compositor Jacob Rosenhain, el qual era fill d'aquesta ciutat.

Història[modifica | modifica el codi]

La vila de Mannheim (casa de Mann, sent Mann probablement l'abreviació de Hartmann o Hermann) fou anomenada per primera vegada el 766 al monestir de Lorsch. Durant llargs anys va ser un poble de pescadors sense gaire importància. El 1284 es va adjudicar als comtes del Palatinat de la casa dels Wittelsbach. D'importància local era el castell duaner construït el 1349 a la zona avui denominada "Lindenhof" que gravava impostos sobre la navegació del Rin.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1415, es manté aquí captiu al papa destronat Joan XXII per ordre de l'emperador Segimon.
  • 1462, per la victòria en la batalla de Seckenberg sobre els exèrcits units dels comtes de Wurtemberg, el comte de Baden i el bisbe de Metz, el príncep elector (Kurfürst) Federic del Palatinat (Friedrich von der Pfalz) posa la base per l'hegemonia de la seva casa a la part mitjana de l'alt Rin
  • 1566, Mannheim compta amb aproximadament 700 habitants i és un dels majors pobles de la regió.
  • 1606, Federic IV del Palatinat inaugura les obres per a la fortalesa de Friedrichsburg. La planificació d'una xarxa de carrers en escaquer per a la ciutat de Mannheim unida a la fortalesa s'ha conservat fins avui dia i és la base de les illes rectangulars del nucli antic, encara inserides en una antiga fortificació que té forma de ferradura, el que seria més freqüent trobar en una ciutat amb plànol ràdio concèntric. Constitueix potser l'únic exemple de pla urbà ortogonal d'Alemanya i, alhora, d'un dels primers dissenys d'una ciutat planificada al país.
  • 1607, Federic atorga els drets de ciutat a Mannheim.
  • 1618 - 1648, Mannheim és ocupada i devastada diverses vegades durant la guerra dels Trenta Anys.
  • 1652, Carles Lluis del Palatinat amplia els privilegis de la ciutat per afavorir la reconstrucció. Però ja el 1689, durant les guerres per la successió al tron ​​del Palatinat, tropes franceses destrueixen la ciutat de nou.
  • 1692, alguns ciutadans funden a la seva tornada a la part dreta del Neckar el "Neu-Mannheim" (Nou Mannheim), que és destruït en gran part durant un incendi el 1697. El príncep Joan Guillem anima la reconstrucció ampliant de nou els privilegis de la ciutat per atraure nous ciutadans.
  • 1709, s'uneixen la fortalesa Friedrichsburg i la ciutat de Mannheim.
  • 1720, Carles Felip es trasllada amb la seva cort de Heidelberg a Mannheim i comença a construir el palau (acabat el 1760). Així Mannheim es converteix en ciutat residencial de la cort. S'inicia la curta època daurada de la jove ciutat. La cort afavoreix l'art, la música (s'inventa a la ciutat la primera orquestra moderna), les ciències i el comerç. Des de tot Europa vénen talents per passar una estada a la cort. En el quadrat N1 en el "Paradeplatz" (plaça de la desfilada) es comença a construir uns grans magatzems segons els plànols de l'arquitecte italià Alessandro Galli, que s'acaben el 1747. A més es col·loca la primera pedra per a l'església dels Jesuïtes (la major església barroca de l'alt Rin).
  • 1763, el príncep Carles Teodor funda l'Acadèmia de les Ciències.
  • 1774, Christian Mayer ocupa en el nou observatori. Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller, Wolfgang Amadeus Mozart i Gotthold Ephraim Lessing passen un temps a Mannheim, que en aquesta època té 25.000 habitants.
  • 1778, per poder aconseguir una herència a Baviera, Carles Teodor ha de traslladar-se a la seva residència de Munic. Per compensar la pèrdua de la cort es manté el teatre nacional a Mannheim. No obstant això, comença el declivi cultural i científic.
  • 1790 - 1794, es regula i es rectifica el Neckar.
  • 1795, Mannheim és ocupada per tropes franceses durant les guerres de la coalició. A la reconquesta per part de tropes austríaques es produeixen greus danys a causa del foc de l'artilleria.
  • A partir del 1799 (i fins al 1821) es desmunten les instal·lacions de la fortalesa.
  • 1803, durant una reestructuració del territori, s'adjudica Mannheim a Baden.
  • 1817, Karl Drais construeix a Mannheim la primera bicicleta del món (encara sense pedals).
  • 1828, s'obren les instal·lacions portuàries del port franc i a partir del 1831 Mannheim és el punt final per al trànsit de vaixells pesats pel Rin. Amb això comença de nou un auge econòmic de la ciutat que és unida el 1840 amb Heidelberg amb la primera línia de ferrocarril de la regió.
  • 1848, Mannheim és un dels centres de la revolució alemanya (Märzrevolution, revolució de març). El 27 de febrer es reuneix aquí la primera assemblea popular de Baden. Després de la derrota de la revolució el 1849, molts dels revolucionaris són executats.
  • 1861, la seu de la Comissió Central per a la Navegació del Rin es trasllada a Mannheim, i set anys després se signa l'acta que porta el nom d'aquesta ciutat, i que conté els principis vigents fins avui.
  • 1865, es funda a Mannheim l'empresa "Badische Anilin und Soda Fabriken", més coneguda amb les seves inicials "BASF", que segueix sent una de les empreses químiques grans del món.
  • 1878, s'inaugura l'antecessor del tramvia actual, el tramvia de cavalls.
Mapa de Mannheim el 1880
  • 1886, Carl Benz patenta el seu "Vehicle propulsat per motor de gas" i en realitza la primera prova el 3 de juliol. El 5 d'agost del 1888 la seva dona Bertha Benz fa el primer recorregut interurbà d'un cotxe cap a Pforzheim.
  • 1895, la ciutat compra la "Friesenheimer Insel", una illa fluvial per construir allí el seu port industrial. La ciutat sobrepassa el llindar dels 100.000 habitants.
  • 1900, s'inaugura la primera part del tramvia electrificat.
  • 1918, després del final de la Primera Guerra Mundial i a causa de l'ocupació francesa de les zones a la riba esquerra del Rin, Mannheim es converteix en ciutat fronterera.
  • 1921, l'empresa "Heinrich Lanz AG" presenta el primer tractor amb motor de petroli.
  • 1925, el centre artístic organitza una exposició "Neue Sachlichkeit", que dóna nom a aquest estil artístic dels anys 1920.
  • 1933, els nazis es fan amb el govern de la ciutat encara que s'havien quedat en minoria amb el 35,5% dels vots en les últimes eleccions celebrades.
  • 1940, 2.000 jueus de Mannheim són deportats al camp de concentració de Gurs (França). Molts d'ells seran transportats després als camps de l'est i assassinats allà.
  • 1945, després del final de la Segona Guerra Mundial Mannheim estava destruïda gairebé per complet a causa dels bombardejos dels aliats. El 28 de març es produeix la primera capitulació telefònica després d'una trucada de les tropes americanes al centre de la ciutat. Aquesta és presa per les tropes aliades el 29 de març.
  • 1967, Mannheim es converteix en ciutat universitària.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Els quadrats de Mannheim

Mannheim es troba a la part nord de l'alt Rin a la desembocadura del riu Neckar.

El centre de la ciutat, en forma de ferradura, és a prop de la confluència dels rius Rin i Neckar. Al sud-oest es troba el palau. Des d'allà la "Breite Strasse" ("Carrer Ample") que travessa la ciutat per portar al "Paradeplatz" (La plaça de les desfilades). Paral·lelament a aquest carrer principal hi ha altres carrers que separen la ciutat en illes comunament denominades "Quadrats" ("Quadrate"). La major part dels carrers del centre de la ciutat no s'identifica per noms sinó aquests "Quadrats" es reconeixen per una combinació de lletres i xifres. (Tots els carrers tenen noms però solen ser desconeguts fins i tot pels seus propis habitants. Es poden esbrinar a l'administració de l'ajuntament)

La denominació dels 144 quadrats segueix el següent esquema:

  • Partint del palau al carrer a l'esquerra de la "Breite Strasse" s'atribueixen les lletres A - K, a la dreta les lletres L - U.
  • Els números es refereixen a la distància cap a la "Breite Strasse". Per tant el quadrat G1 (la plaça del mercat) es troba a la setena fila al costat de la "Breite Strasse".
  • La numeració de les cases comença a la cantonada més propera al palau en les lletres A - K en el sentit de les agulles del rellotge i en les lletres LU en sentit contrari.

Aparentment en dissenyar el sistema els arquitectes es van basar en la imatge d'una font amb el palau com a font de l'aigua pujant per la "Breite Strasse" i baixant en cercles per ambdós costats.

La ciutat està dividida en 17 barris, 6 centrals i 11 perifèrics.

Economia[modifica | modifica el codi]

La ciutat pertany a la regió Rin-Neckar-Odenwald i limita amb la comarca de "Bergstrasse" (pertanyent a Hessen) a més de ciutats a Ludwigshafen del Rin i Frankenthal (ambdues pertanyents a Renània-Palatinat), de les que està separada només pel riu Rin. Conjuntament amb les comunitats veïnes forma l'espai econòmic conegut com el triangle Rin-Neckar.

Mannheim és una seu important per a la indústria i compta amb una universitat. És encreuament important del trànsit amb una de les estacions ferroviàries i un gran port interior, un dels més grans d'Europa (el segon el 1980).

Evobus, la divisió d'autobusos i autocars de Daimler, té la seva planta de producció principal de vehicles de la marca Mercedes-Benz en aquesta ciutat.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges i d'invents fets a Mannheim[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Bevölkerung und Erwerbstätigkeit". Statistisches Landesamt Baden-Württemberg. 20 July 2011 (alemany).
  • Sonja Steiner-Welz, 400 Jahre Stadt Mannheim (Dokumente zur Stadtgeschichte). Band 1: bis zur Kaiserzeit, p. 41, vol. 1, 2004, ISBN 978-3-936041-96-5
  • Germany and the Second World War. Books.google.com. 2001-11-15. ISBN 978-0-19-822888-2.. Retrieved 2011-04-07.
  • Stanton, Shelby, World War II Order of Battle: An Encyclopedic Reference to U.S. Army Ground Forces from Battalion through Division, 1939-1946 (Revised Edition, 2006), Stackpole Books.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Flag of Baden-Württemberg
Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Baden-Wurtemberg
Flag of Germany

Districtes urbans

Stadtwappen der Stadt Baden-Baden.svg Baden-Baden | Wappen Freiburg im Breisgau.svg Friburg de Brisgòvia | Wappen Heidelberg.svg Heidelberg | Wappen Heilbronn.svg Heilbronn | Coat of arms de-bw Karlsruhe.svg Karlsruhe | Wappen Mannheim 2011.png Mannheim | Wappen Pforzheim.svg Pforzheim | Coat of arms of Stuttgart.svg Stuttgart | Coat of arms of Ulm.svg Ulm

Districtes rurals

Alb-Donau-Kreis | Biberach | Bodenseekreis | Böblingen | Breisgau-Hochschwarzwald | Calw | Emmendingen | Enzkreis | Esslingen | Freudenstadt | Göppingen | Heidenheim | Heilbronn | Hohenlohekreis | Karlsruhe | Constança | Lörrach | Ludwigsburg | Main-Tauber-Kreis | Neckar-Odenwald-Kreis | Ortenaukreis | Ostalbkreis | Rastatt | Ravensburg | Rems-Murr-Kreis | Reutlingen | Rhein-Neckar | Rottweil | Schwäbisch Hall | Schwarzwald-Baar-Kreis | Sigmaringen | Tübingen | Tuttlingen | Waldshut | Zollernalbkreis