Besançon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Besançon
Escut de Besançon
(En detall)
Localització
Besançon situat respecte França
Besançon
Localització de Besançon a la República Francesa
Vista aèria de Besançon
Vista aèria de Besançon
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Franc Comtat (capital)
Doubs (capital)
Besançon (capital)
Besançon-Est, Nord-Est, Nord-Oest, Oest,
Planoise i -Sud
Superfície 65,05 km²
Altitud 281 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
115.879 hab.
1.781,38 hab/km²
Coordenades 47° 14′ 35″ N, 6° 01′ 19″ E / 47.24306,6.02194Coord.: 47° 14′ 35″ N, 6° 01′ 19″ E / 47.24306,6.02194
Codi postal 25000
Codi INSEE 25056
Web

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs i de la regió del Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

El Quai Vauban, al llarg del riu Doubs

Economia[modifica | modifica el codi]

És un centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d'automòbils i de teixits); també és també coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1961.

Història[modifica | modifica el codi]

Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'imperi romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció en temps de Trajà s'esmenta com Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al que va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern del 58 al 57 aC Cèsar el va passar a la ciutat.

Fou destruïda diverses vegades pels Alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s XIII).

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (s XVI), la casa de la ciutat (s XVI), l'edifici de la prefectura (s XVIII), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Besançon