Besançon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Besançon
Escut de Besançon
(En detall)
Localització
Besançon situat respecte França
Besançon
Localització de Besançon a la República Francesa

Vista aèria de Besançon
Vista aèria de Besançon
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Franc Comtat (capital)
Doubs (capital)
Besançon (capital)
Besançon-Est, Nord-Est, Nord-Oest, Oest,
Planoise i -Sud
Superfície 65,05 km²
Altitud 281 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
115.879 hab.
1.781,38 hab/km²
Coordenades 47° 14′ 35″ N, 6° 01′ 19″ E / 47.24306°N,6.02194°E / 47.24306; 6.02194Coord.: 47° 14′ 35″ N, 6° 01′ 19″ E / 47.24306°N,6.02194°E / 47.24306; 6.02194
Codi postal 25000
Codi INSEE 25056
Web

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Doubs i de la regió del Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

El Quai Vauban, al llarg del riu Doubs

Economia[modifica | modifica el codi]

És un centre industrial (indústria de rellotgeria, de bicicletes, d'automòbils i de teixits); també és també coneguda com a estació balneària. És nus de comunicacions (carretera, ferrocarril) i té un centre d'ensenyament superior: la Université de Franche-Comté, fundada l'any 1961.

Història[modifica | modifica el codi]

Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC, i sota l'imperi romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat era rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat estava emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que la va convertir en base contra el rei germànic al qual va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern del 58 al 57 aC Cèsar el va passar a la ciutat.

Fou destruïda diverses vegades pels Alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.

Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (s XIII).

L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que foren l'inici de la indústria rellotgera local.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle (s XVI), la casa de la ciutat (s XVI), l'edifici de la prefectura (s XVIII), d'estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux (1778-84). El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d'una secció d'arqueologia, un fons important de pintura de diversos països europeus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]