Sakhalín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «província de Sakhalín».
Mapa de l'Àsia nord-oriental, amb l'illa de Sakhalín al centre

Sakhalín (nom rus, en ciríl·lic Сахали́н; en xinès 库页岛 Ku Ye Dao; en japonès 樺太 Karafuto) és una illa allargassada del Pacífic nord, a l'est de Sibèria, pertanyent a la Federació Russa. La capital és Iujno Sakhalinsk, anomenada Toyohara en japonès. El nom rus Sakhalín deriva del manxú sahaliyan, que significa 'negre', ja que l'illa es troba a l'altra banda de la desembocadura del riu Amur, anomenat Riu Negre en manxú. El nom propi ainu, Karafuto o Krafto (que significa Terra de la boca de Déu), li va ser tornat a l'illa durant l'ocupació japonesa de la part meridional (1905-1945).

L'illa forma la província de Sakhalín (en rus, Sakhalínskaia Óblast), amb una extensió de 85.359 km² i una població (l'any 2002) de 546.695 habitants, província que inclou també les illes Kurils, a l'est de Sakhalín, entre la península de Kamtxatka i l'illa japonesa de Hokkaido.

Història[modifica | modifica el codi]

Illa de Sakhalín

Des de mitjan segle XIX, l'illa va estar sota sobirania compartida japonesa (la part meridional) i russa (la part nord). Segons el tractat de Sant Petersburg (1875), el Japó va cedir la seva part de l'illa a Rússia a canvi de les illes Kurils. Després de la Guerra Russojaponesa, els dos estats van signar el tractat de Portsmouth (1905), segons el qual la part meridional de l'illa tornava a ser cedida al Japó. L'agost de 1945 la Unió Soviètica s'apoderava de l'illa sencera, i des de llavors està sota sobirania russa. La situació internacional actual, però, és confusa: tot i que el Japó va renunciar el 1952 a la seva sobirania sobre Sakhalín, tampoc ha donat la seva aprovació a la sobirania de Rússia.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La part oriental de Sakhalín està separada del continent asiàtic per l'estret de Tatària, que sovint es glaça a l'hivern a la seva part nord, que és la més estreta. També està separada de l'illa japonesa de Hokkaido, que es troba al sud de Sakhalín, per l'estret de La Pérouse. Sakhalín és l'illa més llarga de la Federació Russa, ja que fa 948 km de longitud, i una amplada de 25 a 170 km, amb una extensió de 78.000 km2.

Per l'illa transcorren dues serralades que la travessen de nord a sud: la serralada Occidental (que culmina en el mont Itxara, de 1.481 m d'altitud) i l'Oriental (que ho fa en el Lopatin, amb 1.609 m, la muntanya més alta de l'illa). La part nord de l'illa, però, és plana.

Els rius principals són el Tim, de 400 km de longitud, que es troba a la part nord i desemboca a la mar d'Okhotsk. El Poronai és a la part central i desemboca al gran golf de Terpènia o de Shichiro. A l'extrem sud de l'illa, desguassen al golf d'Aniva o Higashifushimi tres petits cursos d'aigua.

Clima[modifica | modifica el codi]

Mesos I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Any
Temperatures mitjanes, ºС -12,0 -11,7 -4,7 1,8 7,4 12,3 15,5 17,3 13,4 6,6 -0,8 -9,0 3,2
Pluja, mm 38 58 53 58 71 38 37 104 88 96 77 79 792

Aquestes dades corresponen al sud de l'illa a Iujno Sakhalinsk. Les temperatures gèlides (mitjanes per sota de 0 °C) duren 5 mesos de novembre a març. La primavera, mesos d'abril i maig és freda, ja que les temperatures mitjanes estan per sobre de 0 °C però per sota dels 10 °C. L'estiu és temperat, no pas càlid, ja que les temperatures mitjanes estan per sota dels 20 °C. Una característica dels climes de l'extrem orient rus és la relativa suavitat del mes de setembre (13'4 °C) motivada per la lentitud en refredar-se de l'oceà Pacífic.

Població[modifica | modifica el codi]

Al començament del segle XX, només vivien a l'illa uns 32.000 russos (dels quals uns 22.150 eren reclusos, ja que els russos feien servir l'illa com a colònia penal), juntament amb uns quants milers de nadius. La població actual de l'illa ha crescut fins al mig milió d'habitants, el 83% dels quals són russos. La població nadiua consisteix en uns 2.000 nivkhs, que habiten a la part nord i viuen de la pesca i la cacera, i uns 1.300 ainus que habiten al sud.

A la capital, Iujno Sakhalinsk, hi viu una important minoria coreana que o bé van emigrar voluntàriament a l'illa o bé hi van ser duts obligatòriament durant la Segona Guerra Mundial per treballar a les mines de carbó. Els 400.000 japonesos de Sakhalín foren deportats arran de la conquesta soviètica de la part sud de l'illa l'any 1945, al final de la Segona Guerra Mundial.

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

La flora és més pobra (per efecte de la insularitat i el clima) que la del continent asiàtic adjacent i la de l'illa japonesa de Hokkaido que és al sud. Habiten almenys 35 espècies de mamífers, els més coneguts són l'ós, la marta, la llúdriga, visó europeu, ren i cérvol mesquer. També hi ha lleons marins.[1]

Economia[modifica | modifica el codi]

Té grans reserves de carbó i hidrocarburs, a més de fusta, or mercuri i platí. L'agricultura produeix cereals (sègol, blat, civada, ordi) i hortalisses, tot i que el període en què poden créixer els vegetals és força curt. La pesca hi continua tenint la seva importància.

Arran de la desaparició de la Unió Soviètica, Sakhalín ha experimentat una extensiva explotació petroliera, gasista i minera a càrrec de diverses multinacionals. L'any 2003, l'illa era el segon màxim receptor d'inversions estrangeres a Rússia, només per darrere de Moscou. L'atur és tan sols del 2%.

Hi ha el projecte de construir un parell de ponts que unirien l'illa al continent i a Hokkaido.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kuroda, Nagamichi. «The mammal fauna of Sakhalin» (en anglès). Journal of Mammalogy, 9, 3, agost de 1928, pàg. 222 [Consulta: 20/3/2013].

Coord.: 51° N, 143° E / 51°N,143°E / 51; 143