Ainus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ainu
Bandera del poble Ainu, dissenyada per Bikki Sunazawa el 1973. Blau pel cel i mar, blanc per la neu i vermell per la fletxa que corre sobre la neu sota el cel de Hokkaido. «Enllaç». [Consulta: 19 de juliol de 2012].
Població total

50,000 persones amb la meitat d'ascendència ainu
150,000 japonesos amb part d'ascendència ainu

  • (hom estima el nombre de japonesos amb part d'ascendència ainu en 1,000,000; el nombre exacte es desconeix)
Era prejaponesa: ~50,000, gairebé purs Ainu
Regions amb poblacions significatives

Japó

Rússia
Llengua L'ainu és la llengua tradicional, però avui només la parla habitualment entre l'1% i el 5% dels ainus, entre 5% i 10% són parlants passius i vora el 50% en tenen un coneixement bàsic
Religió Animisme, alguns són membres de Església Ortodoxa Russa
Grups humans relacionats

La genètica moderna ha demostrat que són asiàtics orientals. Generalment se'ls agrupa amb els pobles de Sakhalin, la vall del riu Amur i de la Península de Kamtxatka:


Els ainu (アイヌ? IPA: /ajnu/) són un grup ètnic que viu a Hokkaido i al nord de Honshu, a la part septentrional del Japó, les illes Kurils, a una part de Sakhalin i al terç inferior de la Península de Kamtxatka.[1] El seu etnònim deriva de la paraula aynu, que vol dir "humà" (per oposició a kamuy, éssers divins) en el dialecte d'Hokkaidō de la llengua ainu; Emishi, Ezo o Yezo (蝦夷) són termes japonesos que probablement provenen del dialecte de Sakhalin enciw o enju, que també vol dir "humà"; i Utari (ウタリ?) (significa "company" en ainu) és preferit per ells. Es pensa que hi ha aproximadament 150.000 ainu avui, tot i que el seu nombre exacte no es coneix, ja que molts d'ells oculten el seu origen o se n'avergonyeixen, per tal de protegir els seus fills del racisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Ainu amb la roba tradicional.

D'orígens molt antics, als ainu se'ls ha atribuït ancestres de tipus caucasoide o australoide. Amb tot, actualment se'ls relaciona amb l'expansió dels primers pobladors d'Àsia i amb els pobles actuals de Sibèria, especialment amb els nivejí (o nivji) de Sakhalin i els coriacs (o koryak) de Kamtxatka, que parlen llengües paleosiberianes, així com els primers pobladors d'Okinawa, encara que els ainu tenen característiques genètiques pròpies, que demostren la seva antiga diferenciació de les altres poblacions contemporànies de la regió. Aquests resultats concorden amb les troballes geològiques i arqueològiques: els primers pobladors de Hokkaidô arribaren durant la darrera glaciació fa més de 18 mil anys.

Edificis tradicionals dels ainu.

Les figures geomètriques que decoren la roba, similars a les que encara avui utilitzen els ainu, s'han trobat en restes molt antigues. Des de llavors els ainu ja habitaven Hokkaidô, el 5.000 a de C. segons troballeas arqueològiques, però també vivien en la major part de Honshu i potser a algunes zones de la Xina, inclòs documents xinesos que ja parlen de la seva existència amb el nom de Tung I (bàrbars orientals). La cultura ojotsk que va existir del segle V al segle VII a Hokkaido, les illes Kurils, l'illa de Sakhalin i la conca de l'Amur, semblen estar relacionades amb els ainu i els seus rituals espirituals amb ossos sacrificats. Entre el segle VIII i el segle XI va néixer a la regió la cultura Satsumon, procedent del sud, que va provocar canvis culturals a la vida ainu.

Magatzem amb gàbia d'ós.
Abric tradicional d'ortigues.
Abric tradicional de pell d'ocell amb plomes.

A partir del segle XVII, els japonesos ja van arribar a tenir presència en els territoris ainu. Inicialment només foren intercanvis comercials fins al començament de l'era Meiji, quan el govern liquidà el poder del clan Matsumae, que es dedicava al comerç. Aleshores s'engegà una campanya d'aculturació de la població ainu, que no va estar exempta de problemes pel que fa a qualitat de vida, raó per la qual part de la població nativa es desplaçà a la península de Kamchatka.

Es tenen notícies d'algunes visites per part dels europeus, primer per la Companyia de Jesús i després pel viatger holandés Vries, qui els va descriure el 1643. Posteriorment, els russos annexaren algunes regions del territori ainu al seu imperi fins al 1875, quan la porció meridional de Sakhalin fou cedida al Japó.

Les relacions amb els japonesos foren en certa mesura tenses des que els integraren al país en el segle XIX. Durant el segle XX, la seva cultura va començar a decaure no només per la influència dels japonesos sinó de la cultura dels Estats Units, que des de 1945 impulsà una major vinculació socio-econòmica. El 1973, els ainu es reuniren per primera vegada en una assemblea per mor de reivindicar els drets d'aquest poble a la nació japonesa. Actualment compten amb una participació al parlament japonès.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice (en castellà). Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.19. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ainus Modifica l'enllaç a Wikidata