Economia del Japó
| Economia del Japó | |
|---|---|
| Moneda | Ien |
| Organitzacions comercials | OMC, OCDE, APEC i altres |
| Estadístiques[1] | |
| PIB rànquing | 5è (2012)[2] |
| PIB (en PPP) | 4 617 miliards (2012) |
| Taxa del PIB | 2,2% (2012) |
| PIB per capita | 36 200 (2012) |
| PIB per sector | agricultura 1,5%, indústria 22,8%, comerç e serveis 75,7% (2010) |
| Inflació | -0,9% (2010) |
| Població sota el llindar de pobresa | 15,7% (2007) |
| Força laboral | 65,64 milions (2010) |
| Ocupació laboral per sector | agricultura 4 %, indústria 28 %, comerç e serveis 68% (2008) |
| Taxa d'atur | 5,2% (2010) |
| Indústries principals | automòbils, industrials i equip de transport, electrònica, substàncies químiques, acer, màquines eines, productes d'alimentació processats, metalls no ferròs |
| Socis comercials[1] | |
| Exportacions | 735,8 miliards (2010) |
| Productes d'exportació | Equipaments de transport, vehicles motoritzats, semiconductors, maquinària elèctrica, substàncies químiques |
| Socis principals | República Popular de Xina 18,88%, Estats Units 16,42%, Corea del Sud 8,13%, Taiwan 6,27%, Hong Kong 5,49% (2009) |
| Importacions | 636,8 miliards (2010) |
| Productes d'importació | Maquinària i equipament, combustibles, aliments, substàncies químiques, tèxtills, materials bruts |
| Socis principals | República Popular de Xina 22,2%, Estats Units 10,96%, Austràlia 6,29%, Aràbia Saudita 5,29%, Emirats Àrabs Units 4,12%, Corea del Sud 3,98%, Indonesia 3,95% (2009) |
| Finances públiques[1] | |
| Deute extern | 2 246 miliards (2010) |
| Ingressos | 1 614 miliards (2009) |
| Despeses | 1 997 miliards (2009) |
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |
L'economia de Japó és la tercera major a nivell mundial, després dels Estats Units i República Popular de Xina. La cooperació entre el govern i les indústries, el costum japonès del treball dur i el domini de la tecnologia han portat a Japó a l'èxit econòmic del que gaudeix avui en menys de mig segle.
Els sectors estratègics de l'economia japonesa, com és àmpliament conegut, són els productes manufacturats i tecnologia, sobretot els vehicles, articles electrònics i indústria de l'acer. No obstant això l'agricultura en Japó és bastant ineficient, segons els estàndards actuals, i rep molts subsidis de l'estat. El sector de les finances està desenvolupant-se molt en l'actualitat hagut d'en gran part a la seva moneda, el ien que és la tercera més negociada després del dòlar i el euro.
Després de 40 anys d'un creixement econòmic constant i de vegades espectacular, l'economia japonesa no va créixer de manera significativa durant el decenni de 1990, situació revertida des de 2003, any des del qual l'economia ha tornat a créixer significativament. Es pot afirmar que l'economia japonesa ha estat sense cap dubte el fenomen econòmic de la segona meitat del segle XX. Aquest èxit va ser el resultat d'un control exhaustiu de les importacions, una inversió molt elevada a l'interior i una política de exportació molt agressiva dirigida pel poderós Ministeri de Comerç Internacional i Indústria. El resultat és un Producte Interior Brut de més de 5 bilions de dòlars nord-americans i una balança comercial positiva de més de 100 mil milions de dòlars.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia del Japó |
