Economia del Japó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia del Japó
Moneda Ien
Organitzacions comercials OMC, OCDE, APEC i altres
Estadístiques[1]
PIB rànquing 5è (2012)[2]
PIB (en PPP) 4 617 miliards (2012)
Taxa del PIB 2,2% (2012)
PIB per capita 36 200 (2012)
PIB per sector agricultura 1,5%, indústria 22,8%, comerç e serveis 75,7% (2010)
Inflació -0,9% (2010)
Població sota el llindar de pobresa 15,7% (2007)
Força laboral 65,64 milions (2010)
Ocupació laboral per sector agricultura 4 %, indústria 28 %, comerç e serveis 68% (2008)
Taxa d'atur 5,2% (2010)
Indústries principals automòbils, industrials i equip de transport, electrònica, substàncies químiques, acer, màquines eines, productes d'alimentació processats, metalls no ferròs
Socis comercials[1]
Exportacions 735,8 miliards (2010)
Productes d'exportació Equipaments de transport, vehicles motoritzats, semiconductors, maquinària elèctrica, substàncies químiques
Socis principals República Popular de Xina 18,88%, Estats Units 16,42%, Corea del Sud 8,13%, Taiwan 6,27%, Hong Kong 5,49% (2009)
Importacions 636,8 miliards (2010)
Productes d'importació Maquinària i equipament, combustibles, aliments, substàncies químiques, tèxtills, materials bruts
Socis principals República Popular de Xina 22,2%, Estats Units 10,96%, Austràlia 6,29%, Aràbia Saudita 5,29%, Emirats Àrabs Units 4,12%, Corea del Sud 3,98%, Indonesia 3,95% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern 2 246 miliards (2010)
Ingressos 1 614 miliards (2009)
Despeses 1 997 miliards (2009)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

L'economia del Japó és la tercera major a nivell mundial, després dels Estats Units i República Popular de Xina. La cooperació entre el govern i les indústries, el costum japonès del treball dur i el domini de la tecnologia han portat al Japó a l'èxit econòmic del que gaudeix avui en menys de mig segle.

Els sectors estratègics de l'economia japonesa, com és àmpliament conegut, són els productes manufacturats i tecnologia, sobretot els vehicles, articles electrònics i indústria de l'acer. No obstant això l'agricultura en Japó és bastant ineficient, segons els estàndards actuals, i rep molts subsidis de l'estat. El sector de les finances està desenvolupant-se molt en l'actualitat hagut d'en gran part a la seva moneda, el ien que és la tercera més negociada després del dòlar i el euro.

Després de 40 anys d'un creixement econòmic constant i de vegades espectacular, l'economia japonesa no va créixer de manera significativa durant el decenni de 1990, situació revertida des de 2003, any des del qual l'economia ha tornat a créixer significativament. Es pot afirmar que l'economia japonesa ha estat sense cap dubte el fenomen econòmic de la segona meitat del segle XX. Aquest èxit va ser el resultat d'un control exhaustiu de les importacions, una inversió molt elevada a l'interior i una política de exportació molt agressiva dirigida pel poderós Ministeri de Comerç Internacional i Indústria. El resultat és un Producte Interior Brut de més de 5 bilions de dòlars nord-americans i una balança comercial positiva de més de 100 mil milions de dòlars.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia del Japó Modifica l'enllaç a Wikidata