Kamtxatka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kamtxatka és una territori ric en volcans. A la fotografia, el volcà d'Avatxinski amb un refugi a primer pla.

La península de Kamtxatka (en rus полуо́стров Камча́тка, poluóstrov Kamtxatka) és una península de 1.250 kilòmetres de llarg a Àsia, a l'extrem est de Rússia, amb una àrea de 472.300 km². Està banyada per l'oceà pacífic a l'est i pel mar d'Okhotsk a l'oest. La fossa de les Kurils, amb una profunditat de 10.500 m, ressegueix la costa Pacífic de la península, continuant en direcció sud, vorejant les illes Kurils.

La península de Kamtxatka ocupa la major part del subjecte federal de Rússia anomenat Krai de Kamtxatka, resultat de la fusió el 2007 de l'óblast o província de Kamtxatka amb l'ókrug (districte) autònom dels Koriaks. El Krai de Kamtxatka també inclou una part del continent limítrof, així com les illes Komandorski i l'illa Karaginski. La majoria dels 402.500 habitants són russos, i la població ètnica o minoria més important són els koriaks, amb una població d'uns 13.000 habitants.

Clima de Kamtxatka[modifica | modifica el codi]

Situació de Kamtxatka a Rússia.

Kamtxatka rep fins a 272 centímetres de precipitació atmosfèrica l'any. Els estius són moderadament frescos, i els hiverns tendeixen a ser força tempestuosos.

Geografia dominada pels volcans[modifica | modifica el codi]

El volcà Koriakski s'aixeca sobre Petropavlovsk-Kamtxatski. És un dels volcans declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El riu Kamtxatka i la vall Central per on passa estan flanquejats per llargues serralades volcàniques, que contenen uns 160 volcans, 29  d'ells encara actius. D'aquesta manera, la península té probablement la densitat més alta de volcans i de fenòmens volcànics del món, amb 19 volcans actius i dos camps de guèisers declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO sota el nom de "Volcans de Kamtxatka".

El volcà més alt és el Kliutxévskaia sopka (4.750 m), mentre que el més impressionant és el Kronotski: pel seu con perfecte, els prestigiosos vulcanòlegs Robert i Barbara Decker consideren que és un dels volcans més bonics del món. De certa forma, són més accessibles els tres volcans visibles des de Petropàvlovsk-Kamtxatski: Koriakski, Avatxinski (en rus: Авачинский, també conegut com a Авачинская сопка o Авача, Avatxinskàia sopka o Avatxa), i Kozelski.

Al centre de Kamtxatka hi ha dos dels únics camps de guèisers de l'Euràsia continental (i per tant, sense incloure els guèisers d'Islàndia). Un es diu la Vall dels guèisers, i l'altre la Petita Vall dels guèisers. Malauradament, una esllavissada de terra el 2007 en va cobrir la meitat dels guèisers de la Vall major. Tot i així, encara en queden com a mínim uns 10.

Fauna terrestre i aquàtica[modifica | modifica el codi]

La vall dels Guèisers, un dels únics camps de guèisers de Kamtxatka i de tot Euràsia, i Patrimoni de la Humanitat (UNESCO).

Kamtxatka conté una diversa i abundant vida salvatge. Això és degut al clima que va des del temperat fins al subàrtic, una topografia i geografia, molts rius, la proximitat a moltes aigües des del nord-oest amb l'oceà Pacífic, el mar de Bering i el mar d'Okhotsk, i a la baixa densitat humana amb un desenvolupament mínim. De totes maneres, l'explotació comercial dels recursos marins i la caça furtiva està amenaçant diverses espècies.

Quant a mamífers terrestres, Kamtxatka és coneguda per la seva abundància i gran nombre de poblacions d'ós bru. A la reserva natural del Kronotsky hi ha una població estimada de 300-400 óssos per cada milió d'hectàrees. Altra fauna destacada inclou carnívors, com ara el llop, la guineu àrtica i altres espècies de guineu, el linx, el golut, la marta gibelina, diverses espècies de mostela, l'ermini i la llúdria. També es troben una varietat de grans ungulats, com ara el mufló de les Muntanyes Rocalloses, el ren i l'ant, i de rosegadors i lepòrids, com ara la llebre, la marmota, el lèmming i diverses espècies d'esquirol.

La península és una zona de cria del pigarg gegant (Haliaeetus pelagicus), l'aguila que té el pes mitja major del món, així com l'àguila daurada o àguila reial (Aquila chrysaetos) i el grifó (Falco rusticolus).

Topografia del sud de la península de Kamtxatka

Kamtxatka possiblement conté la major diversitat de peixos salmònids al món, incloent-hi sis de les espècies de salmó del pacífic (l'Oncorhynchus tshawytscha, el salmó keta, el salmó platejat, l'Oncorhynchus masou, el salmó rosat del Pacífic, i el salmó vermell). S'estima que una quarta part dels salmons del Pacífic del món s'originen a Kamtxatka.[1] El llac de Kuril és conegut com una de les zones de cria del salmó vermell més importants d'Euràsia. En resposta a la pressió de la pesca il·legal i el descens mundial de les reserves de salmó, uns 24.000 km quadrats de Sibèria, al llarg de nou dels rius més productius pel salmó, estan en procés de ser declarats reserves naturals.

Els cetacis que freqüenten les aigües del Pacífic nord-oest i el mar d'Okhotsk inclouen: l'orca, la marsopa de Dall i la marsopa comuna, la iubarta, el catxalot i el rorqual comú. Menys freqüentment, també s'hi troba la balena grisa (de la població oriental), la Eubalaena japonica, en perill d'extinció, la balena de Grenlàndia, diferents zífids i el rorqual d'aleta blanca. La balena blava s'hi troba a la part sud-est l'estiu. Entre els pinnípedes, el lleó marí de Steller, l'ós marí septentrional, la foca tacada i la foca comuna són abundants al llarg de la península. Més al nord, a la banda del Pacífic, es pot trobar la morsa, la foca barbuda, i la foca de bandes, que es reprodueix sobre el gel de la badia de Karaginsky. Les llúdries marines es concentren principalment a la part sud de la península.

Els ocells marins inclouen el fulmar (Fulmarus glacialis), el somorgollaire (Uria aalge), el somorgollaire de Brünnich (Uria lomvia), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el fraret corniculat (Fratercula corniculata), el fraret crestat (Fratercula cirrhata), el corb marí pelàgic (Phalacrocorax pelagicus), el corb marí de cara vermella (Phalacrocorax urile) i altres corbs marins, entre moltes altres espècies.

Com és típic als oceans del nord, la fauna marina és molt rica. Amb importància comercial, hi ha el cranc de Kamtxatka (Paralithodes camtschaticus), la vieira o petxina de peregrí, el calamar (Loligo vulgaris), l'abadejo (Pollachius pollachius) o el peix carboner d'Alaska (Theragra chalcogramma), el bacallà (Gadus morhua), l'areng del Pacífic (Clupea pallasii), halibut (Hippoglossus hippoglossus) i diverses espècies de pleuronectiformes o peixos plans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Foley, Dana Nadel. Atlas of Pacific salmon: the first map-based status assessment of salmon in the North Pacific (en anglès). University of California Press, 2005, p. 12. ISBN 0520245040. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kamtxatka Modifica l'enllaç a Wikidata

Mapes

Coord.: 57° N, 160° E / 57°N,160°E / 57; 160