Permagel
En geologia, permagel o permafrost (de l'anglès, perma- de permanent i frost, gelat) són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
El permagel es troba situat entre el pergelisòl, la capa superficial activa que respon a les oscil·lacions del clima, i la roca profunda no gelada, més afectada pel flux geotèrmic que pel clima.
Els sòls es classifiquen com permagel continu (90 a 100% de cobertura de la superfície amb permagel), discontinu (50 a 90%) esporàdic (10 a 50%) isolat (>10%) i sense permagel.
Taula de continguts |
Extensió mundial del permagel[modifica]
El permagel es concentra en aquells ambients en que el clima és propici, principalment en zones a gran latitud (permagel polar) i a gran altitud (permagel alpí). Abasta 10'5 milions de km2 (excloent la superfície coberta de gel de Grenlàndia i l'Antàrtida) en zones polars, i es troba també en algunes parets a menor latitud, concentrant-se llavors en zones muntanyoses en altitud, de massíssos com els Alps. Ocupa un 24% dels sòls de l'hemisferi nord.[1]
Localització del permagel[modifica]
Es troba extensivament en la zona àrtica de l'hemisferi nord: Alaska, nord del Canadà, centre i nord de la zona perifèrica de Grenlàndia i nord de Rússiai en àrees aïllades del nord de Xina, el Tibet i Mongòlia.
Caracterísitiques del permagel[modifica]
En graves i roques hi ha poc gel i hi predomina un permafrost sec. Tanmateix el gel acostuma a presentar-se en el permafrost en proporcions del 80 al 100% per volum en intrusions massives de gel i cristalls de gel. El permafrost està en quasi tota la tundra i penetra al nord de la taigà hi ha un permafrost discontinu en els llocs on les temperatures de l’atmosfera es troben entre els -8’5 als -1 °C. El gruix de la capa glaçada del permafrost depèn de la temperatura mitjana anual, la conductivitat tèrmica del sòl i la roca, la proximitat al mar i la posició topogràfia.[2]
Dins del permagel, en la capa glaçada permanentment i a uns -10 °C, s'ha trobat vida microbiana, especialment cianobacteris.
El permagel i el canvi climàtic[modifica]
Hi ha una previsió científica[1] que anuncia que amb l'escalfament global cap l'any 2100 el permagel haurà desaparegut en la major part, restant només un milió de km2 de permagel (al voltant del 10% de l'actual) i que això tindria efectes adversos per l'ecologia i la societat.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Geophysical research letters vol 32, Aprojection of severe near-surface permafrost degradation during the 21st century,D.M. Lawrwncw i A.G. Slater
- ↑ North American Terrestrial Vegetation M.G. Barbour i W. Dwight
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Permagel |
