Guineu àrtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Guineu àrtica
Polarfuchs 1 2004-11-17.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Subfamília: Caninae
Gènere: Alopex
Kaup, 1829
Espècie: A. lagopus
Nom binomial
Alopex lagopus
(Linnaeus, 1758)
Difusió de la guineu àrtica
Difusió de la guineu àrtica
Sinònims

Vulpes lagopus

La guineu àrtica (Alopex lagopus), també anomenada guineu polar, guineu blanca o guineu de les neus, és una guineu de l'ordre Carnivora. És una guineu petita que habita les fredes regions polars de l'hemisferi nord. És comuna en els tres biomes de tundra. Tot i que algunes autoritats han suggerit classificar-la dins el gènere Vulpes, se l'ha considerat des de fa molt l'únic membre del gènere Alopex.

Descripció i alimentació[modifica | modifica el codi]

Una guineu àrtica amb el pelatge d'estiu.

El seu principal aliment consisteix de petits mamífers i aus, encara que la seva presa preferida és el lèmming. La guineu àrtica posseeix unes orelles petites i un pelatge dens que li permet subsistir i caçar a temperatures extremes de fins a -50 °C, a l'estiu aquesta capa blanca de pelatge llarg canvia per un altre pelatge marró-grisenc més curt. A Grenlàndia s'han documentat exemplars de pelatge blavós, característica apreciada pels pelleters i potenciada pels criadors. Gràcies al fet que s'adapta amb facilitat a l'home i a l'estat domèstic, la caça de la guineu àrtica ha baixat, ja que no és tan important com abans, encara que segueix produint-se.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie s'aparella al març, que és quan ja hi ha cries de lèmmings que permetran a la mare alimentar-se millor, al maig crien de 4 a 11 cadells. El mascle pesa 3,5 kg, amb un rang de 3,2 a 9,4 kg, y la femella 2,9 kg, amb un rang d'1,4 a 3,2 kg. Durant l'estiu aquesta espècie forma parelles monògames que cuiden conjuntament de les cries. En els llocs on falten lemmings i altres petits mamífers, com a Islàndia, les guineus àrtiques s'alimenten quasi exclusivament d'aus marines.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Pell estacional de la guineu àrtica, a l'estiu (a dalt) i a l'hivern (a sota).

La guineu àrtica es distribueix al llarg de les tundres del nord d'Euràsia i de l'Amèrica del Nord, incloses moltes illes a les que van arribar en el seu dia caminant sobre el gel. Romanen actives tot l'any i són dels pocs animals que no hibernen o emigren a altres regions durant l'hivern, que solen passar sobre els blocs de gel a la recerca de balenes encallades i carronyes abandonades pels óssos polars, als quals segueixen durant dies. Aquests solen ignorar-los, encara que s'han donat casos d'atacs d'óssos contra les guineus àrtiques. Si alguna guineu és sorpresa pel desglaç estival a gran distància de terra ferma, també pot acabar a la gola d'un tauró. A terra, els depredadors més freqüents són el llop i el mussol nival.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Hi ha quatre subespècies:

  • Alopex lagopus beringensis
  • Alopex lagopus fuliginosus
  • Alopex lagopus pribilofensis
  • Alopex lagopus foragorapusis

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Nowak, Ronald M. 2005. Walker's Carnivores of the World. Baltimore: Johns Hopkins Press. ISBN 0-8018-8032-7

Wozencraft, W. C. (16 de novembre 2005). Wilson, D.E., Reeder, D.M. (eds). ed. Mammal Species of the World (3ª ed.) Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-8221-4. http://www.bucknell.edu/msw3/browse.asp?id=14000873.

  • Angerbjörn, A., Hersteinsson, P. & Tannerfeldt, M. 2008. Alopex lagopus. IUCN 2010. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades IUCN. Version 2010.1. <www.iucnredlist.org>.
  • Bininda-Emonds, ORP; JL Gittleman, A Purvis (1999). «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (PDF). Biol. Rev. 74: pàg. 143–175. doi:10.1017/S0006323199005307. http://www.daimi.au.dk/~cmosses/thesis/articles/Bininda_Emonds_Carnivora.pdf.
  • Garrott and Eberhardt (1987). «Arctic fox». En Novak, M. et al. (eds.). Wild furbearer management and conservation in North America. pàg. 395–406.
  • Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs
  • Arctic Fox Alopex lagopus
  • Dewey, T. and C. Middlebrook. 2007. "Vulpes lagopus" (On-line). Animal Diversity Web
  • "Alopex lagopus" at the Smithsonian

Nowak, Ronald M. 2005. Walker's Carnivores of the World. Baltimore: Johns Hopkins Press. ISBN 0-8018-8032-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]