Ursus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre els ossos. Vegeu-ne altres significats a «Urs».
Infotaula d'ésser viuUrsus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Mitjà de locomocióquadrupedisme, bipedisme, escalada i locomoció aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaUrsidae
SubfamíliaUrsinae
GènereUrsus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Myrmarctos
Ursulus
Arcticonus Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Ursus és un gènere de la família dels ossos (Ursidae) que inclou els ossos amb una distribució més ampla arreu del món, especialment l'os bru, l'os polar i l'os negre. El nom prové del llatí ursus, que significa precisament 'os'.

Al gènere Ursus es distingeixen diverses espècies, tres d'elles extintes i una l'existència de la qual no ha estat provada):

Ursus deningeri evolucionà a partir d'Ursus etruscus, apareixent al Chibanià, i es caracteritzava per tindre hàbits alimentaris menys carnívors.[2] Ursus deningeri desaparegué al mil·lenni xviii abans de Crist aproximadament. Al Plistocè superior aparegué l'evolució d'U. deningeri, Ursus spelaeus.[3]

Os negre[modifica]

Ursus americanus kermodei
Distribució de l'os negre

L'os negre és una espècie bastant abundant que viu en boscos i muntanyes des d'Alaska fins a l'Oest, a les costes de la badia de Hudson, Labrador, Nova Escòcia i des del límit Nord fins al Sud de Florida, Mèxic i Califòrnia. Tot i que el nom comú d'«ós negre americà» indica una característica del color, el seu color canvia a les diferents regions, i fins i tot hi ha poblacions d'ossos negres de color blanc a una illa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, conegut com a ursus americanus kermodei.

L'os negre acostuma a viure uns 30 anys i els mascles pesen al voltant de 200 quilograms. La UICN el considera com de «risc mínim».

Subespècies[modifica]

Os bru[modifica]

Os bru
Distribució de l'os bru

L'os bru és una espècie que viu als boscos d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. Són omnívors a la primavera, i a la tardor la seva alimentació es basa en vegetals. També cacen petits vertebrats i insectes. Viu entre 25 i 30 anys (màxim 47 en captivitat). La seva longitud corporal canvia entre 1,50 i 2,95 metres, depenent de cada subespècie, i l'alçada de fins a 1,30 metres. El seu pes també canvia, des dels 100 als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre; pot canviar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diversos tipus de grisos. Les cries acostumen a tenir un color blanc al voltant del coll, que desapareix a partir de la primera muda al primer any. El seu estat és «vulnerable» segons la UICN.

Subespècies[modifica]

Hi ha 11 subespècies d'os bru; tres es van extingir, i 8 són actuals.

Os polar[modifica]

Subespècies[modifica]

No existeixen subespècies d'os polar,[4] a causa del recent origen de l'espècie i la gran mobilitat dels individus als camps de gel, que en redueix l'aïllament. Tot i això, els científics en distingeixen sis poblacions principals:

Os del Tibet[modifica]

Os tibetà
Distribució de l'os tibetà

L'os del Tibet (Ursus thibetanus o Selenarctos thibetanus), també anomenat os de l'Himalàia o os negre asiàtic, és una espècie que habita als boscos asiàtics, des de l'Iran fin al Japó). Està emparentat amb l'os negre i en menor mesura amb l'os polar i l'os bru. Fa entre 1,30 i 1,90 metres de longitud, amb un pes d'entre 100 i 200 quilograms. L'esperança de vida en llibertat de l'os tibetà és d'uns 25 anys.

La seva alimentació es basa en fruites, nous, arrels, petits invertebrats, mel, peixos, ocells i mamífers petits. L'espècie, en perill d'extinció, està en estat «vulnerable» a la Llista Vermella de la UICN

Subespècies[modifica]

Ossos cèlebres de ficció[modifica]

Ossos cèlebres (a la realitat)[modifica]

Ossos del Pirineu[modifica]

  • Cachou Os problemàtic mort a la Vall d'Aran, descendent d'ossos reintroduïts d'Eslovènia (2020 †)
  • Camille - Últim os autòcton del Pirineu (2010 †)
  • Cannelle - Última ossa autòctona del Pirineu (2004 †)
  • Goiat - Os d'Eslovènia reintroduït al Pirineu català al 2016.
  • Pyros - Os d'Eslovènia reintroduït al Pirineu català al 1997 (donat per mort al 2019 †)

Referències[modifica]

  1. Entrada «Ursidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Agustí, 1997, p. 144.
  3. 3,0 3,1 Agustí, 1997, p. 148.
  4. Polar Bears International FAQ (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Agustí, Jordi. Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica. Barcelona: El Serbal, 1997. ISBN 84-7628-195-1. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursus