Mangosta ratllada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mangosta ratllada [1]
Mangosta ratllada al Borås djurpark
Mangosta ratllada al Borås djurpark

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Herpestidae
Gènere: Mungos
Espècie: M. mungo
Nom binomial
Mungos mungo
Gmelin, 1788

La mangosta ratllada (Mungos mungo) és un mangosta que troba normalment al centre i l'est d'Àfrica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una mangosta robusta amb un cap gran, orelles petites, extremitats curtes i musculoses i una cua llarga. Els animals de les zones més humides són més grans i de color més fosc que els animals de les regions seques. La part abdominal del cos és més gran i més arrodonida que la zona de les mames. El seu pelatge aspre és marró grisenc, i té diverses ratlles horitzontals que van del marró fosc al negre, al llarg de l'esquena. Les extremitats i el musell són més foscos, mentre que el ventre és més clar que la resta del cos. Les potes tenen urpes llargues i fortes que els permeten cavar el terra.

Un individu adult pot arribar tenir una longitud conjunta del cos i del cap entre 30 i 45 centímetres, amb una longitud de la cua entre 15 i 30 centímetres, i un pes que varia entre 1,5 i 2,25 quilos.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a sabanes obertes, boscos oberts i praderies, especialment prop de l'aigua, però també a matollars secs i espinosos. És una espècie comuna en zones on hi ha molts termiters, que els serveixen com a cau i aliment (vegeu Dieta).

El mangosta ratllada es troba en gran part de Àfrica Oriental, i l sud-est i sud d'Àfrica Central. També hi ha poblacions en les sabanes del nord d'Àfrica Occidental.

El desenvolupament de l'agricultura al continent africà ha tingut una influència positiva en el nombre d'individus de mangosta ratllada. Les collites de les terres de cultiu els ha proporcionat una font d'aliment addicional.

Comportament social[modifica | modifica el codi]

Mangosta ratllada

La mangosta ratllada viu en grups mixtes de 7 a 40 individus (amb una mitjana al voltant de 20 membres).[3] Els membres dels grups dormen junts en caus subterrànis, sovint termiters abandonats, i canvien de cau freqüentment (cada 2 o 3 dies). L'espècie és poc comuna entre els vertebrats cooperatius, ja que la majoria de femelles es reprodueixen en cada intent de reproducció.[3] Totes les femelles adultes d'un grup entren en zel al voltant de 10 dies després de donar a llum, i són vigilades per entre 1 i 3 mascles dominants, amb els quals s'aparellen. La gestació és de 60 a 70 dies. Al voltant del 70% de les femelles adultes del grup porten a terme la gestació, i donen a llum juntes en un cau subterrània. En la majoria dels intents de reproducció, les femelles donen a llum exactament en el mateix dia.[3][4] Cada femella dóna a llum de 2 a 5 cries, sent 4 la mitjana de cries per ventrada. Les cries romanen sota terra als caus durant les primeres quatre setmanes de vida, i són criades per entre 1 i 3 membres del grup, mentre la resta surt del cau per cercar aliment.[5] Després de quatre setmanes els cadells s'uneixen al grup en la cerca d'aliments. Cada cadell és cuidat per un adult "escorta", que l'ajuda a trobar aliment i el protegeix del perill.[6] Els cadells esdevenen nutricionalment independents als tres mesos d'edat.

Quan no tenen refugi i se senten fortament amenaçats pels depredadors, com ara el gos salvatge africà, el grup forma una disposició compacta en la qual es col·loquen l'un al costat de l'altre amb el cap mirant cap a fora i cap amunt.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Mangosta ratllada prop del llac Manyara, Tanzània

La dieta de la mangosta ratllada consisteix principalment en invertebrats, que inclouen insectes (tèrmits i larves de coleòpters) i quilòpodes, i lacertilis, serps, granotes, i de vegades ratolins. La majoria de l'aliment l'obtenen cavant el terra amb les seves fortes urpes. De vegades també mengen arrels i fruits. Un dels seus mossos preferits són els ous d'ocell. La mangosta ratllada cerca aliment en petits grups dispersos. Per mantenir-se en contacte fan servir una àmplia varietat de sons. Sovint ataca les cobres, mossegant-li el cap i matant-les.

Dispersió[modifica | modifica el codi]

Les femelles adultes són desallotjades per la força del grup per les femelles més grans i, de vegades, pels mascles, quan el seu nombre creix excessivament. Quan aquestes femelles dispersades troben grups veïns, es poden unir a mascles subordinats per iniciar un nou grup.[7]

Relacions entre grups[modifica | modifica el codi]

Les relacions entre grups són molt agressives i de vegades alguns membres moren o són ferits en trobades entre diferents grups. No obstant això, les femelles reproductives sovint s'aparellen amb mascles d'altres grups enmig d'una baralla.[8]

En alguns llocs (per exemple, Kenya) s'han trobat mangostes ratllades en estreta relació amb papions. Cerquen aliment junts i probablement gaudeixen de més seguretat com a grup més nombrós, perquè més ulls vigilen als depredadors. Les mangostes són protegides pels papions de totes les edats i no mostren por a aquest contacte.

La mangosta ratllada ha estat observada a Kenya[9] i Uganda, traient les paparres i altres paràsits del facoquer africà.[10] La mangosta obté aliment, mentre el facoquer és desparasitat.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 2142. ISBN 9780801882210. 
  2. (anglès) Hoffmann, M.. Mungos mungo. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) CANT, M.A. (2000) Social control of reproduction in banded mongooses. Anim. Behav. 59:147-158
  4. (anglès) GILCHRIST, J.S. (2006). Female eviction, abortion and infanticide in the banded mongoose (Mungos mungo). Behav. Ecol. 17:664-669
  5. (anglès) CANT, M.A. (2003) Patterns of helping effort in cooperatively breeding banded mongooses. J. Zool. 259:115-119
  6. (anglès) GILCHRIST, J.S. (2004). Pup escorting in the communal breeding banded mongoose: behavior benefits and maintenance. Behav. Ecol. 15:952-960
  7. (anglès) CANT, M.A., OTALI, E. & MWANGUHYA, F. (2001). Eviction and dispersal in cooperatively breeding banded mongooses. J. Zool. 254:155-162
  8. (anglès) CANT, M.A., OTALI, E. & MWANGUHYA, F. (2002). Fighting and mating between groups in cooperatively breeding banded mongooses. Ethology 108:541-555
  9. (anglès) Warthog at Wildwatch.com
  10. (anglès) Banded Brothers episode 1 at bbc.co.uk

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mangosta ratllada