Gat de Geoffroy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gat de Geoffroy[1]
Salzkatze.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Felidae
Gènere: Leopardus
Espècie: L. geoffroyi
Nom binomial
Leopardus geoffroyi
(d'Orbigny i Gervais, 1844)
Àrea de distribució del gat de Geoffroy
Àrea de distribució del gat de Geoffroy
Sinònims

Oncifelis geoffroyi

El gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) és un fèlid de les regions del sud i el centre Sud-amèrica. És semblant en mida a un gat domèstic.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El gat de Geoffroy rep el seu nom del zoòleg francès del segle XIX Étienne Geoffroy Saint-Hilaire (1772–1844). Arran dels seus viatges a l'Amèrica del Sud a començaments del segle XIX, Saint-Hilaire va estudiar el felí mentre era professor de zoologia a París, i en va identificar, basant-se en la seva dispersió geogràfica, cinc subespècies.

Estudis genètics han mostrat que el gat de Geoffroy està estretament relacionat amb el gat kodkod.[3] Durant un temps se'l va situar dins del gènere Oncifelis, juntament amb el gat kodkod i el gat de la Pampa, tot i que actualment se'l situa més comunament en el gènere Leopardus, un gènere més extens de petits felins sud-americans, que també inclou l'ocelot.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El gat de Geoffroy té una mida similar a la d'un gat domèstic, amb una longitud mitjana de cos i cap de 60 centímetres, i una cua relativament curta d'uns 31 centímetres. El seu pes oscil·la entre 2 i 5 quilograms, encara que s'han registrat individus amb un pes de fins a 7'8 quilograms. En general, els individus del sud són més grans que els del nord, i els mascles més grans que les femelles.[4]

El seu pelatge està esquitxat de nombroses taques negres, sobre un color de fons varia en funció de la regió. A les regions septentrionals de la seva àrea de distribució, el color de fons és comunament groc marronós, mentre que a les més meridionals és més grisenc. Com en la majoria de fèlids, el color del pelatge del baix ventre és més pàl·lid, de color crema o fins i tot blanc. A la cua i les extremitats hi té bandes fosques, i marques similars a les galtes i a la part superior del cap i el coll. La part posterior de les orelles és de color negre, amb una taca blanca. El melanisme és comú tant en el medi silvestre com en captivitat.[5][6]

Habitat i distribució[modifica | modifica el codi]

El gat de Geoffroy viu a gran part de la meitat sud de Sud-amèrica, cosa que inclou Argentina, Xile, Bolívia, Patagònia, Brasil, Paraguai i Uruguai. Aquesta espècie està àmpliament distribuïda amb l'excepció del sud de Xile, on només se la pot trobar a l'est dels Andes.[6][5]

Aquesta espècie viu en diversos hàbitats, en alçades des del nivell del mar fins als 3.500 metres. Tot i que viu principalment en la densa vegetació de matolls al llarg dels rius, també se'l pot trobar als boscos oberts, sabanes, pantans i prats, encara que evita les zones molt obertes.[7][6]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Gat de Geoffroy

El gat de Geoffroy és principalment nocturn, encara que se l'ha vist caçant a l'alba i al capvespre. Cal destacar que li agrada l'aigua, i que és un bon nedador. És un animal arbori discret i solitari, que passa gran part del seu temps als arbres, fins al punt que hi dorm i s'hi aparella. També cal destacar la seva agilitat, ja que se l'ha vist caminant per la part inferior d'una branca. Els mascles i les femelles no interaccionen massa, amb l'excepció de quan s'han d'aparellar.

Els territoris de les femelles són d'uns 2,5 quilòmetres quadrats, mentre que els dels mascles poden ser fins a tres vegades més extensos. Aquests territoris de les femelles es poden solapar entre ells, així com amb els dels mascles. Tot i que el territori d'un mascle es pot solapar amb el de diverses femelles, no s'encavalca amb el d'altres mascles. La seva densitat de població és d'1,2 individus per cada 10 km2. La majoria d'humans no tenen pot d'aquest petit animal, encara que n'haurien de tenir, atès que són molt agressius i no se'ls ha pogut domesticar del tot mai. [8][7]

Aquests petits felins dipositen un alt percentatge dels seus excrements en els arbres.

Inusual en els felins, s'ha observat que el gat de Geoffroy es posa dret sobre les seves potes del darrere per explorar el paisatge dels voltants, utilitzant la cua com a suport. S'han observat postures similars en suricatas i els gossets de les praderies, però en general no en felins.[4]

Es trobat a dalt de la xarxa tròfica.

Dieta[modifica | modifica el codi]

Aquest fèlid és un caçador no massa exigent. La seva dieta inclou una gran varietat d'animals, la qual està dominada per preses introduïdes, especialment llebres europees. S'alimenta gairebé de qualsevol tipus de carn que pot aconseguir, però les seves preses més freqüents són els hàmsters i les llebres. El gat de Geoffroy caça tant als arbres com al sòl, i fins i tot pesca peixos. [9][7]

Els aliments que menja inclouen ocells, peixos, amfibis, rèptils, rosegadors, conills porquins, petits agutins, llebres i altres petits mamífers.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Cadell de gat de Geoffroy

La temporada d'aparellament d'aquesta espècie va de l'octubre al març. Durant aquests mesos, la femella entra en zel en períodes de fins a 12 dies, separats per aproximadament un mes. Durant el zel, l'aparellament es produeix freqüentment de forma breu, sovint tenint lloc en un sortint elevat o un lloc similar. [4]

Sembla que les femelles prenyades tenen especial cura alhora de triar el lloc on donen a llum els seus gatets. Després d'un període de gestació que varia entre 72 i 78 dies, les femelles donen a llum ventrades formades per entre 1 i 4 gatets,[10] especialment entre els mesos de desembre i maig.[11]

En néixer, els gatets són cecs i estan indefensos, i pesen entre 65 i 95 grams. El seu desenvolupament és una mica més lent que el del gat domèstic. Els seus ulls s'obren entre el vuitè i dinovè dia, i comencen a menjar aliment sòlid entre la sisena i setena setmana.[4] Els cadells esdevenen independents als voltants del vuitè mes, encara que no són sexualment madurs fins als 18 mesos en el cas de les femelles, i als 24 mesos en el cas dels mascles. S'ha registrat, que en captivitat, el gat de Geoffroy pot viure fins a 14 anys.

Recentment, el gat de Geoffroy s'ha aconseguit aparellar satisfactòriament amb el gat domèstic, donant lloc a un fèlid hídrid.[12]

Comunicació[modifica | modifica el codi]

Tot i que no es coneix com es comunica aquesta espècie, es probable que, com altres fèlids, hi hagi algunes vocalitzacions i comunicacions químiques entre individus. Es probable que també hi hagi comunicació visual i tàctil, especialment entre les mares i els seus gatets.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Tot i que sembla ser abundant a les regions centrals, com a Bolívia, on és el segon felí més comú, només per darrere de l'ocelot, està considerat en perill a regions com el sud de Xile.[2] La UICN cataloga l'estat de conservació d'aquesta espècie com a "Gairebé amenaçada", a causa de la preocupació que hi ha per la transformació que estant patint en molts països els hàbitats on viuen. Entre 1960 i 1980, foren molt caçats per obtenir les seves pells, [11] però amb la legislació introduïda a finals dels anys 80, la caça i el comerç de les seves pells va esdevenir il·legal a Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Paraguai i Uruguai.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • Leopardus geoffroyi geoffroyi; al centre d'Argentina
  • Leopardus geoffroyi euxantha; al nord d'Argentina i oest de Bolívia
  • Leopardus geoffroyi leucobapta; a la Patagònia
  • Leopardus geoffroyi paraguae; al Paraguai, sud-est de Brasil, Uruguai, i al nord d'Argentina
  • Leopardus geoffroyi salinarum; al nord-oest i centre d'Argentina

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Wozencraft, W. C. Wilson, D. E. (ed.); Reeder, D. M. (ed.). Mammal Species of the World. 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 de novembre del 2005, p. 538. ISBN 9780801882210. 
  2. 2,0 2,1 (anglès) Lucherini, M., de Oliveira, T. i Acosta, G.. Oncifelis geoffroyi. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, edició 2008, consultada el 22 març 2009.
  3. (anglès) Pecon-Slattery, J.W., et. al.. «Phylogenetic reconstruction of South American felids defined by protein electrophoresis». Journal of Molecular Evolution, vol. 39, 3, 1994, pàg. 296–305. DOI: 10.1007/BF00160153. PMID: 7932791.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 (anglès) Sunquist, Mel; Sunquist, Fiona. Wild cats of the World. Chicago: University of Chicago Press, 2002, p. 205–210. ISBN 0-226-77999-8. 
  5. 5,0 5,1 (anglès) Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World, Sixth Edition. Baltimore and London: The Johns Hopkins University Press.
  6. 6,0 6,1 6,2 (anglès) Garman, A. 1997. Big Cats Online (On-line). Accessed November 12, 2001 at Dspace
  7. 7,0 7,1 7,2 (anglès) IUCN, 1996. CSG Species Accouts: Geoffroy's Cat (Oncifelis Geoffroyi) (On-line). Accessed November 8, 2001 at IUCN / SSC Cat Specialist Group
  8. (anglès)Johnson, W., J. Slattery, E. Eizirik, J. Kim, M. Raymond. December 1st, 1999. Disparate phylogeographic patterns of molecular genetic variation in four closely related South American small cat species. Molecular Ecology, 8 (12): S79-S94.
  9. (anglès) Novaro, A., M. Funes, R. Walker. April 16, 1999. Ecological extinction of native prey of a carnivore assemblage in Argentine Patagonia. Biological Conservation, 92 (2000): 25-33.
  10. (anglès) «Geoffroy's Cat». Indian Tiger Welfare Society. [Consulta: 2009-05-16].
  11. 11,0 11,1 (anglès) Nowell, K. and Jackson, P. eds. (1996). Wild Cats. Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Cat Specialist Group. IUCN, Gland, Switzerland.
  12. (anglès) Safari Cat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gat de Geoffroy
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.