Gat
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Gat (desambiguació)». |
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Gat domèstic
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Felis silvestris catus Schreber, 1775 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
Felis catus domestica (sinònim júnior invàlid)[1] |
El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys,[3] una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.[4]
Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d'Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgar cattus,[5][6][7][8] paraula que al·ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se.[9] També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents,[10] a més del llenguatge corporal.
És un dels animals de companyia més populars del món, si no el més popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llars d'arreu del món.[11] Es creu que el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) n'és l'avantpassat més immediat.[12] Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on el gat era un animal sagrat.[13] Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup de com a mínim cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim.[2]
[edita] Nomenclatura
Existeixen diverses formes per referir-se a un grup d'animals. Són habituals els substantius col·lectius: gossada (gossos), porcada (porcs) o banc (peixos). Tanmateix, no existeix una forma específica per denominar un grup de gats en la nomenclatura zoològica del català. Per defecte, s'utilitza el terme "colònia" de gats.[14]
Un fenomen similar es presenta amb la denominació de les cries, específicament durant el període d'immaduresa. En general, la cria d'un gat rep el nom de gató.[15] En l'argot de les exposicions felines, se sol denominar Pet els gatons més joves que encara no han arribat a l'edat mínima de sis mesos per entrar a competir. En aquests tipus d'actes, també es parla de gats neutres o sencers, referint-se específicament a la seva condició reproductiva: als primers se'ls ha llevat l'aparell reproductor i no poden engendrar cries, mentre que els gats sencers sí que poden reproduir-se.
Els gats els avantpassats dels quals es troben registrats formalment són denominats com a gats amb pedigrí. En termes estrictes, un pura sang és aquell que té avantpassats de la mateixa raça, mentre que en el cas d'un gat de pedigrí és essencial l'existència d'un registre genealògic dels seus avantpassats, que poden ser de races diferents.
A grans trets, existeixen dues menes de gat domèstic: els de pèl llarg i els de pèl curt, dels quals la majoria són mestissos. Els pura sang representen menys del 10% de la població de gats domèstics del món.[16]
[edita] Taxonomia
El gat domèstic fou descrit com a Felis catus per Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae del 1758. El 1775, Johann Christian Daniel von Schreber donà el nom de Felis silvestris al gat salvatge. Actualment, el gat domèstic és considerat una de les subespècies del gat salvatge i, seguint estrictament les regles de prioritat, el nom de l'espècie hauria de ser F. catus, la de la primera publicació de Linné. Tanmateix, en la pràctica, la majoria de biòlegs utilitzen F. silvestris per les espècies salvatges i F. catus únicament per les formes domèstiques.
A l'opinió núm. 2027, publicada al Volum 60 (Part I) del Bulletin of Zoological Nomenclature (31 de març del 2003),[17] la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica confirmà la utilizació de F. silvestris per denominar el gat salvatge i F. silvestris catus per referir-se a les subespècies domesticades. F. catus continua sent vàlid si es considera la forma domesticada com una espècie diferent.
Johann Christian Polycarp Erxleben, a la seva obra Anfangsgründe der Naturlehre and Systema regni animalis del 1777, anomenà Felis domesticus el gat domèstic. Aquest nom, així com les seves variants Felis catus domesticus i Felis silvestris domesticus, es fa servir sovint, però no és un nom científic vàlid segons les normes del Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica.
[edita] Característiques genètiques
El gat domèstic i el seu avantpassat salvatge més proper són ambdós organismes diploides que posseeixen trenta-vuit cromosomes,[18] en els quals s'han identificat més de dos-cents defectes genètics heretables, molts d'ells anàlegs a errors innats en els humans. S'han identificat defectes específics del metabolisme que es troben a l'origen de moltes malalties dels gats. També s'han detectat diversos gens responsables del color del pèl; la combinació d'ells dóna diferents fenotips.
Trets com ara la longitud del pèl, la manca de cua o la presència d'una de molt curta també són determinats per al·lels únics modificats per poligens.
El Cat Genome Project,[19], és un porjecte de recerca que es concentra en el desenvolupament del gat com a organisme model per les malalties hereditàries humanes, malalties infeccioses, evolució del genoma, iniciatives de recerca comparativa dins la família dels fèlids, i potencial forense.
Existeix la creença que els gats blancs amb ulls blaus són sords, a menys que tinguin un ull de cada color (heterocromia). Això és cert només en part ja que existeix un major percentatge de gats amb sordesa, però no sempre són sords.
El color blanc en els gats es deu a l'absència de melanina. Hi ha quatre possibles causes que un gat sigui d'un color blanc "sòlid":
- ser homozigòtic per l'al·lel ca (albí d'ulls blaus)
- ser homozigòtic per l'al·lel c (albí d'ulls vermells)
- ser homozigòtic per l'al·lel S (taca blanca)
- tenir l'al·lel w (del gen blanc dominant) al genotip
El gen de la sordesa és un gen propi dels gats blancs, rep el nom d'al·lel w i és la causa del color blanc i la sordesa en els gats. No tots els gats blancs són sords, només ho són els que posseeixen aquest gen. L'al·lel w fa que el gat sigui blanc encara que els seus gens siguin de gat negre, o marró; aquest al·lel té la particularitat d'emmascarar la resta de colors per fer que el gat sigui blanc. Aquests gats solen tenir els ulls blaus o verds.
[edita] Morfologia
Els gats pesen generalment entre 2,5 i 7 kg; tanmateix, algunes races com els Ragdoll i els Maine Coon poden sobrepassar els 11,3 kg. Hi ha hagut casos de gats que superaren el pes de 23 kg a causa d'una sobrealimentació.[20] D'altra banda, també es coneixen casos de gats extremament petits (que pesen menys de 1.800 g).[21] El gat més gros del qual el pes fou reconegut oficialment pesava 21,297 kg.[22][23] El sobrepès és perjudicial per l'animal i ha de ser evitat per mitjà d'una dieta equilibrada i exercici físic, especialment en els exemplars exclusivament casolans.
Els gats domèstics viuen generalment entre catorze i vint anys. L'exemplar més vell conegut arribà a l'edat de trenta-sis anys.[24] Tendeixen a viure més temps,d'una banda, si se'ls limita les sortides a l'exterior, ja que es redueixen el risc de lesions produïdes per baralles amb altres gats o per accidents, així com l'exposició a diverses malalties; de l'altra, si se'ls esterilitza, perquè es redueix el risc de càncer testicular o d'ovaris). Les femelles esterilitzades abans de tenir la primera ventrada tenen menys possibilitats de patir càncer de mama.[25] Els gats de carrer que viuen en ambients urbans viuen sovint uns dos anys o menys. Si se'ls manté en colònies, poden viure molts més anys; el gat de carrer més vell conegut, anomenat Mark, arribà a l'edat de vint-i-sis anys sota la cura de l'associació britànica Cats Protection.
Com la majoria dels felins, tenen una agilitat extraordinària en relació a la seva proporció entre mida i pes corporal. S'han observat gats fent salts de més de 3,5 metres d'alçada sense esforç, o fent un salt de més o menys la mateix longitud sense fer més esforç que contraure les seves potes posteriors per, amb un efecte de motlle, desenvolupar l'energia necessària per realitzar aquestes proeses físiques. Els gats utilitzen les seves urpes per escalar, i les afilen sempre sobre superfícies toves i accessibles, com ara arbres, mobles, catifes o sofàs.
[edita] Esquelet
Els gats tenen set vèrtebres cervicals, com gairebé tots els mamífers; tretze vèrtrebres toràciques (els humans en tenen dotze); set vèrtebres lumbars (cinc en els humans); tres vèrtebres sacres, com la majoria dels mamífers (cinc en els humans, que faciliten la seva postura bípede); i, excepte en el cas dels gats Manx, vint-i-dues o vint-i-tres vèrtebres caudals (els humans en tenen entre tres i cinc, fusionades en un còccix intern). És gràcies a les vèrtebres lumbars i toràciques addicionals que els gats tenen una gran mobilitat i flexibilitat de la columna vertebral, en comparació amb els humans. Les vèrtebres caudals formen la cua, que els gats utilitzen com a contrapès al cos en els moviments ràpids. Els gats també tenen clavícules mòbils, cosa que els permet fer passar el cos per qualsevol espai en què els càpiga el cap.[26]
[edita] Boca
Els gats tenen dents altament especialitzades per matar les preses i arrancar-ne la carn. La premolar i la primera molar formen conjuntament les carnisseres de cada banda de la boca, que funcionen de manera eficient per tallar carn com unes tisores. Tot i que els cànids també tenen aquesta característica, està molt més desenvolupada en els fèlids. La llengua dels gats té unes punxetes afilades, o papil·les, que són útils per aguantar i arrancar carn d'un cadàver. Aquestes papil·les són petits ganxos que apunten cap enrere i que contenen ceratina, i també contribueixen a l'empolainament del gat.
Gràcies a la seva estructura bucal, els gats poden utilitzar una gran varietat de vocalitzacions i tipus de llenguatge corporal per comunicar-se, incloent-hi miols, roncs, xiulets, grunyits, clics, esbufecs, etc.[27]
[edita] Pell
Els gats tenen una pell bastant laxa; això els permet girar-se i enfrontar-se a un predador o un altre gat en una lluita, fins i tot si el rival els té agafats. Això també representa un avantatge pels veterinaris, car simplifica les injeccions.[28] De fet, a vegades es pot allargar la vida d'un gat que tingui insuficiència renal per mitjà d'injeccions periòdiques de grans volums de líquid per via subcutània, que poden servir d'alternativa a la diàlisi.[29][30]
La pell del clatell és especialment laxa, i és per aquí que una mare gata agafa els seus gatons per moure'ls. Per això, els gats tendeixen a romandre silenciosos i en actitud passiva quan se'ls agafa per aquí. Aquest comportament es prolonga en l'adultesa, quan els mascles agafen les femelles pel clatell per immobilitzar-les mentre les munten, i evitar que fugin mentre duri l'aparellament.[31]
Aquesta tècnica pot ser útil a l'hora d'intentar tractar o moure un gat que no vulgui cooperar. Tanmateix, com que un gat adult pesa més que un gató, no se l'ha de moure mai únicament pel clatell, sinó que també cal suportar el seu cos al tronc i les potes posteriors, així com el pit i les potes anteriors. Sovint (com els nens petits) un gat s'estira amb el cap i les potes de davant sobre l'espatlla d'una persona, i amb les potes del darrere i tronc recolzats sota el braç de la persona.
[edita] Pelatge
Quant a la coloració, poden tenir un únic color (com els que són completament negres o els completament blancs, que tanmateix solen tenir pelets negres repartits pel cos), o dos colors, com ara blanc i negre, blanc i taronja, marró i blanc o gris i blanc. Poden tenir un patró de colors atigrat en tons grisos (gats romans) o taronges, amb el pèl d'un únic tipus de color en tota la seva extensió o de dos tipus de color (amb la punta d'un color diferent del de l'arrel). També poden tenir un patró de color siamès amb colors més foscos a la cara, cua, potes i orelles. Els gats també poden ser tricolors, presentant una combinació de tres colors diferents. Quan aquests tres colors són el negre i dues tonalitats del taronja, es diu que tenen un pelatge carei.
Els gats tricolors o de fins a quatre colors són o bé femelles, o bé mascles estèrils. Els gats romans taronges, en canvi, solen ser mascles. Les gates carei són gairebé sempre femelles.[32] Si se'n clonés una, el resultat seria una gata carei amb una distribució de les taques diferent a la de l'original, car el patró de pigmentació d'aquests animals no és unicament el resultat de factors genètics, sinó que també depèn de factors del desenvolupament que no estan controlats pel genotip.[33]
El pèl pot ser molt curt (com el de l'Sphynx, amb un pèl gairebé invisible), rinxolat (en el cas del Rex Devon), un pèl curt normal amb un únic color o les puntes d'un altre color, el pèl semillarg, o el pèl més llarg, que es troba en races com el gat dels boscos de noruega, el gat persa o qualsevol altra raça de pèl llarg (o en els gats que són producte d'un creuament amb aquestes races).
[edita] Orelles
Els gats tenen trenta-dos músculs diferents a les orelles que els permeten sentir-hi direccionalment.[34] Poden moure una orella independentment de l'altra. Gràcies a aquesta habilitat, poden moure el cos en una direcció i apuntar les orelles en una altra. La majoria de gats tenen orelles rectes i erectes; a diferència dels gossos, les races amb orelles caigudes són extremament rares (el Scottish Folds n'és una excepció a causa d'una mutació genètica). Quan un gat està enfadat o té por, instintivament plega les orelles cap enrere, cobrint els canals auditius. Els gats també tiren enrere les orelles quan juguen, o quan escolten un soroll que ve de darrere seu. L'angle de les orelles dels gats és una pista important per saber de quin humor estan.
[edita] Potes
La creença popular sosté que els gats sempre cauen sobre les seves potes, cosa que poden fer habitualment. Quan cau, un gat pot girar-se i redreçar reflexivament el seu cos, utilitzant el sentit de l'equilibri i la seva gran flexibilitat.[35] Es denomina "reflex de redreçament" aquesta capacitat comuna de tots els gats, amb la notable excepció d'algunes races que manquen de cua; això es deu a què els gats l'utilitzen per conservar el moment angular i preparar la caiguda.
Igual que els gossos, són digitígrads, és a dir, caminen directament sobre els dits de les potes. Són capaços de caminar sense deixar gaire rastre car, com tots els felins, coloquen les potes posteriors gairebé directament sobre la petjada de la pota anterior corresponent, minimitzant el soroll i el rastre visible. Això també proporciona sensació de terreny ferm i una millor tracció a les potes posteriors mentre caminen.
Com gairebé tots els fèlids, tenen urpes retràctils. Estrictament parlant, aquest terme és erroni degut al fet que, en una posició relaxada, les urpes queden cobertes per la pell que envolta els coixinets dels dits. Això serveix per conservar les urpes afilades, evitant que es desgastin per contacte amb el terreny, i també contribueix a acostar-se silenciosament a les preses. Els gats només aconsegueixen tensar els tendons que operen les urpes estirant les potes o colpejant-hi les preses, fent que les urpes s'estenguin. Les urpes de les potes anteriors solen estar més afilades que les de les potes posteriors.[36] Els gats poden estendre voluntàriament les urpes d'una o més d'una pota. Poden estendre-les per caçar o per defensar-se, per escalar, per fer pipes, o per aconseguir una major tracció en superfícies toves (mantes, catifes gruixides...). També es pot fer que un gat dòcil tregui les urpes prement suaument la part superior i la part inferior de la pota. Les urpes corbades poden quedar-se encallades en catifes o cortines, cosa que pot causar lesions si el gat no és capaç d'alliberar-se.
La majoria de gats tenen cinc urpes a les potes anteriors, i quatre o cinc a les potes posteriors. Tanmateix, a causa d'una mutació molt antiga, els gats domèstics són propensos al polidactilisme, i poden tenir sis o set dits. La cinquena urpa davantera (l'urpa vestigial) és proximal a la resta d'urpes. Més proximalment, hi ha una protuberància que sembla ser un sisè "dit". Aquesta característica especial de les potes davanteres, situada a l'interior dels canells, és el coixinet carpià, i també es troba a les potes dels grans fèlids i els gossos. No té cap funció quan l'animal camina normalment, però es creu que té una funció antiderrapatge quan el gat salta.
[edita] Metabolisme
Els gats estalvien energia dormint més que molts altres animals, especialment quan envelleixen. A vegades fan llargues becaines de tretze o catorze hores, i en algunes ocasions poden dormir fins a vint hores sense parar.
Degut a la seva naturalesa nocturna, sovint entren en un període d'hiperactivitat i alegria al vespre, anomenat vulgarment "bogeria del vespre", "bogeria de la nit", o "demència de mitja hora" per alguns científics.[37][38] El seu temperament pot variar segons la raça i la sociabilitat de l'animal. Els de pèl curt tendeixen a ser prims i actius, mentre que els de pèl llarg solen ser més pesants i menys enèrgics.
Normalment, la seva temperatura corporal oscil·la entre els 38º C i 39º C.[39] Es considera que tenen febre si la seva temperatura és superior a 39,5ºC, o hipotèrmia si és inferior a 37,5º C.[40] En comparació, els humans tenen una temperatura corporal mitjana de 36,8º C. El ritme cardíac d'un gat domèstic es troba normalment entre 140 i 220 batecs per minut, depenent de com estigui d'excitat l'animal. En repòs, el ritme cardíac oscil·la entre 150 i 180 batecs per minut, més o menys el doble que en els humans (mitjana de 80 batecs per minut).
[edita] Reproducció
La gata passa diversos estres al llarg de l'any, que duren entre quatre i set dies. Durant l'estre, les gates miolen més freqüentment i diversos gats poden lluitar per una femella en zel; el vencedor es guanya el dret a aparellar-se. Tot i que al principi la femella es resisteix a la copulació, acaba acceptant el mascle. Si el mascle és hàbil, aconsegueix mossegar-la a la part posterior del coll, immobilitzant-la, i després la penetra. La penetració és una mica dolorosa. Durant la copulació, la femella comença el procés d'ovulació; té uns sensors nerviosos que, amb el dolor, activen el procés d'ovulació, per tal de no malgastar òvuls. Després de la copulació, la femella s'empolaina i es pot posar molt violenta fins que acaba de fer-ho, moment en què torna a començar el cicle. El penis té unes espines que provoquen l'ovulació, de manera que és rar que la fecundació tingui lloc a la primera copulació. D'altra banda, les gates són superfecundes, i els diferents gats d'una mateixa ventrada poden tenir pares diferents.
Les gates assoleixen la maduresa sexual a l'edat d'entre quatre i deu mesos, i els gats a entre cinc i set mesos. La gestació dura 63-65 dies, al final dels quals neix una ventrada d'entre una i vuit cries que, segons els experts, haurien de romandre amb la mare i els germans durant un mínim de tres mesos.[41] El més recomanable és no separar un gató de la seva mare fins que tingui almenys un mes i mig d'edat, car fins aleshores no haurà obtingut els nutrients necessaris. Separar-lo abans seria un error, car és possible que mori o que sigui més dèbil. Es pot dur a terme l'esterilització dels gats, que, si es fa en els mascles abans que comencin a marcar el territori, pot arribar a prevenir aquest comportament.
[edita] Sentits
El sentits de l'olfacte i l'oïda del gat són superiors als de l'ésser humà en molts aspectes. Juntament amb els seus desenvolupats receptors de vista, gust i tacte, aquests sentits el fan un dels mamífers amb el sistema sensorial més sofisticat.
[edita] Vista
Diferents anàlisis indiquen que la vista dels gats és superior a la dels humans durant la nit, i inferior durant el dia. Com els gossos, posseeixen un tapetum lucidum que reflecteix la llum addicional cap a la retina. Mentre que el tapetum permet al gat veure-hi amb poca llum, sembla reduir-ne la precisió visual. En presència de llum abundant, l'iris de l'ull es tanca considerablement, reduint la quantitat de llum que arriba a la retina i millorant la profunditat de camp. El tapetum i altres mecanismes fan que aquest felí tingui un llindar de detecció de llum set vegades inferior al dels humans. La variació en el color dels ulls d'un gat produïda pel flaix d'una fotografia es deu a la interacció entre la llum emesa pel dispositiu i el tapetum.
Els gats tenen la capacitat d'aprofitar al màxim la llum visible tènue, i també se sap que poden veure-hi en l'infraroig proper. Un experiment, dut a terme per científics que provaven de determinar si era el moviment o el calor el que atreia l'atenció dels gats en la foscor nocturna, revelà que aquests felins eren atrets fonamentalment per la calor del cos, més que pel moviment.
De mitjana, s'estima el seu camp visual en 200º, mentre que en els humans és d'entre 180º i 200º.[42][43] Com en la majoria de predadors, els seus ulls es troben a la part frontal del cap, sacrificant part del camp visual a canvi d'un guany en percepció de profunditat: utilitzant dues imatges del mateix objecte projectades a la retina des d'angles diferents, l'animal triangula la distància vers l'objecte amb un alt grau de precisió (visió estereoscòpica).
La capacitat del seu camp visual depèn de la ubicació dels seus ulls, tot i que també podria estar relacionada amb les característiques físiques de l'ull. En lloc de tenir una fòvea òptica, que proporciona agudesa visual als humans, posseeixen una banda central coneguda com a ratlla visual. Aparentment, poden distingir certs colors freds (blau, celest, tons verdosos), especialment a curta distància, però sense detalls apreciables.
Posseeixen una tercera parpella, la membrana nictitant, una prima làmina opaca que actua com una protecció addicional. Aquesta membrana es tanca parcialment si el gat està malalt; tanmateix, també pot ser visible si l'animal té son. Si l'animal mostra la tercera parpella de manera persistent, cal dur-lo a un veterinari perquè se l'explori. La seva posició és obliqua i surt del llagrimal, però sense arribar a cobrir completament el globus ocular.
[edita] Oïda
Els humans i els gats tenen un abast auditiu similar. Tanmateix, els gats poden sentir sons a tons molt més alts, fins i tot millor que els gossos. Poden sentir-hi fins a 64 kHz, que és 1,6 octaves per sobre el llindar dels humans, i una octava per sobre el llindar dels gossos.[44] Quan escolten quelcom, giren les orelles vers la direcció del so. Poden rotar les orelles de manera independent l'una de l'altra per esbrinar l'origen del so. Són capaços de determinar l'origen d'un so a una distància d'un metre amb un marge d'error de 8,3 centímetres.[45] Quan detecten un so fort, és molt probable que fugin espantats, i si no arriba a ser prou fort com per espantar-los, simplement pleguen les orelles cap al clatell.
[edita] Olfacte
El sentit de l'olfacte del gat domèstic és catorze vegades més fi que el dels humans,[46] i aquest felí posseeix el doble de cèl·lules olfactives al nas que una persona mitjana. També posseeix un òrgan sensitiu al paladar anomenat òrgan de Jacobson o òrgan vomeronasal. Utilitza un moviment facial característic denominat reflex de Flehmen per enviar composts químics a aquest òrgan.
[edita] Tacte
Els gats posseeixen aproximadament una dotzena de pèls sensitius denominats vibrisses al llavi superior, i alguns a les galtes, sobre els ulls i al mentó. En ocasions, també es poden trobar vibrisses als canells i les celles. La raça Sphynx pot arribar a mancar totalment de vibrisses. Aquestes vibrisses transmeten impulsos elèctrics causats per impressions tàctils a la regió somatosensorial de l'escorça cerebral, també anomenada "regió de barrils". Al cervell, cada vibrissa té assignat un "barril", és a dir, un conjunt de neurones corticals relacionades morfològicament amb una columna cortical funcional.[47]
Les vibrisses poden detectar petites variacions en el vent, permetent a l'animal saber si té un obstacle davant seu sense necessitat de visualitzar-lo. Les dues fileres superiors de vibrisses al llavi del gat es poden moure independentment de les dues fileres inferiors per aconseguir una major precisió. Com que supera l'amplada del cos del gat, la longitud de les vibrisses li permet saber si pot travessar un forat amb la seva mida corporal.
Si la llum és tènue, es creu que els gats confien més en la informació de les vibrisses que en la informació visual, car les pupil·les completament dilatades redueixen la capacitat d'enfocar objectes propers.
La posició de les vibrisses indica l'humor de l'animal; si apunten cap endavant, és que té una actitud amistosa i curiosa; si queden cap enrera, sobre la cara del gat, és que té una actitud agressiva o defensiva.
Estudis recents de fotografies en infraroig de gats caçant han demostrat que també utilitzen les vibrisses per determinar si la presa que han caçat ja és morta. En les fotografies s'observa que, en aplicar la mossegada letal a la víctima (normalment un rosegador), i en mantenir-la apretada entre les mandíbules, les vibrisses "abracen" o envolten completament el cos de la presa per detectar la més mínima vibració que demostri que encara segueix viva. Aquest fenomen protegeix el felí mateix, car moltes de les seves preses, com les rates, encara poden mossegar-lo i ferir-lo si se les emporta a la boca quan encara estan vives.
[edita] Gust
El 2005 es demostrà que la família dels gats manca de la proteïna T1R2, una de les dues que calen perquè funcioni el receptor sensorial de la dolçor; l'eliminació del gen corresponent (Tas1r2) provoca un canvi en la pauta de lectura genètica, fent que la transcripció arribi a la seva fi prematurament i no es produeixi cap ARNm o proteïna detectable.[48] L'altra proteïna, T1R3, està present i és idèntica a la d'altres animals, i les papil·les gustatives corresponents també estan encara presents però són inactives. Aquest marcador genètic present en la família sencera i no en altres animals ha de ser el resultat d'una mutació en un avantpassat primitiu; sent una deleció, no podia revertir-se, de manera que seria heretada per tots els descendents a mesura que l'arbre evolutiu s'ampliava. La majoria de científics creuen actualment que aquest és l'origen del nínxol evolutiu extremament especialitzat de la família dels fèlids, com a caçadors i com a carnívors. El seu sentit del gust modificat faria que ignoressin en certa mesura les plantes, de les quals gran part del sabor ve del seu alt contingut en sucres, a favor d'una dieta carnívora rica en proteïnes, que encara estimulaven els seus receptors de gust restants.
[edita] Comportament
Al contrari del que se sol suposar, els gats ferals són animals molt socials que arriben a establir colònies més o menys jerarquitzades. Són animals caçadors, i els mascles marquen territori orinant.
Pels gats, la vida en proximitat amb els humans (i altres animals que tenen els humans) representa una "adaptació social simbiòtica" que s'ha desenvolupat al llarg de mil·lennis. S'ha suggerit que, des d'un punt de vista etològic, el propietari humà juga el paper de substitut de la mare del gat, i que els gats domèstics adults viuen la vida en una mena d'infantesa prolongada,[49] una forma de neotènia en el comportament.
Els gats poden expressar afecte envers els seus companys humans, especialment si se'ls condiciona des d'una edat molt jove i se'ls tracta amb afecte constant. Sense tenir en compte la sociabilitat mitjana d'un determinat gat o dels gats en general, sempre hi ha gats que igualen o superen l'esteorotip felí negatiu, tenint una socialització pobra. Hi ha hagut casos de gats adults que desenvolupen agressivitat envers els gatons, i que els poden mossegar o esgarrapar. Aquest fenomen és conegut com a "agressió asocial felina".[50]
Poden patir malalties psicològiques com ara l'estrès. Igual que un humà estressat, un gat en aquesta condició tendeix a desenvolupar un comportament neuròtic.
L'edat a la qual els gats assoleixen la vellesa varia d'una raça a l'altra i fins i tot d'un individu a l'altre. Com a regla general, se sol considerar que els gats de més de set anys ja són vells,[51] però alguns arriben als quinze anys sense presentar signes de declivi.[52] Un exemplar vell sofreix cataractes i es torna més lent. També perd l'olfacte i poden començar a fallar-li alguns òrgans.[52] En general, dorm tot el dia, sense fer cap altra activitat, mostra del seu extrem cansament.
Les gates presenten un caràcter o temperament variable; a vegades fan veure que ignoren el seu amo, altres vegades surten a rebre'l i fins i tot ronquen, i en altres ocasions en fugen sense motiu aparent.
Degut al seu caràcter confiat, els gats domèstics que viuen a prop de carreteres corren el perill de ser atropellats, fins i tot en zones rurals on el trànsit és escàs i lent. Els gats poden travessar la carretera sense mirar, buscant un cotxe a l'ombra del qual reposar, i ser atropellats com a resultat. Un altre perill relacionat amb els cotxes és que, en períodes freds, alguns gats s'amaguen al costat dels motors dels cotxes, buscant-ne la calor, i queden malferits o moren quan s'engega el motor.[53]
[edita] Jocs
Els gats domèstics, especialment els gatons, són coneguts pel seu gust pel joc. Aquest comportament imita la caça i és important perquè els gatons aprenguin a parar emboscades a les preses, capturar-les i matar-les.[54] Molts gats no poden resistir-se a jugar amb un cordill que penja, o un tros de corda estirat de qualsevol manera pel terra. Aquesta coneguda afecció pels cordills és representada sovint en dibuixos animats i fotografies, que mostren gatons o gats jugant amb boles de fil. Això està probablement relacionat amb l'instint caçador, igual que la pràctica habitual dels gatons d'atrapar la cua de la seva mare i la dels altres gats. Tanmateix, si el gat s'empassa el fil, aquest es pot quedar encallat a l'estómac o intestí del gat, provocant malalties o, en casos extrems, la mort. Degut als possibles problemes causats per la ingestió de fils, a vegades se'ls substitueix pel punt d'un apuntador làser, que a alguns gats els agrada perseguir. Tot i que cal anar amb precaució, no es coneixen casos de gats que hagin sofert danys oculars a causa d'un apuntador làser, i la combinació de la precisió necessària per fer mal i la baixa energia implicada fa que el risc sigui molt baix. Un compromís habitual és utilitzar l'apuntador làser per conduir el gat a una joguina, de manera que el gat trobi una recompensa al final de la caça. Durant dècades s'han utilitzat llanternes per jugar amb els gats de manera similar, abans de l'aparició dels apuntadors làser. A alguns gats també els agrada jugar amb les ombres projectades a les parets.
Els gats també juguen a combatre, entre ells i amb companys humans. Tanmateix, els humans que "combatin" amb un gat estirat han d'anar amb compte; si el gat s'estimula massa o s'espanta, pot creure que la baralla s'ha tornat seriosa i començar a fer mal de debò; això pot causar esgarrapades profundes i fins i tot mossegades.
[edita] Higiene
Els gats són coneguts per la seva gran netedat. S'empolainen llepant-se el pelatge, utilitzant les seves papil·les i saliva. La seva saliva és un potent agent netejador i desodorant. Molts gats també gaudeixen del fet d'empolainar humans o altres gats. A vegades, el fet d'empolainar un altre gat representa una demostració de jerarquia superior dins del grup (empolainament de dominància).
En ocasions, alguns gats regurgiten boles de pèl que s'han anat acumulant al seu estómac com a resultat de l'empolainament. Els gats de pèl llarg són més propensos a això que els de pèl curt. Es pot evitar la formació de boles de pèl amb certs tipus d'aliments per gats o remeis que faciliten l'eliminació del pèl, o amb pentinades periòdiques del pelatge amb una pinta o raspall rígid.
[edita] Esgarrapades
Els gats tenen una tendència natural a enganxar periòdicament les urpes davanteres en superfícies adients i tibar cap enrere, per tal de netejar les urpes, eliminar-ne la vora exterior desgastada, i exercitar i estirar els músculs. Aquest comportament d'esgarrapar sembla agradar als gats, i fins i tot els gats als quals s'han llevat les urpes intenten esgarrapar coses, experimentant una gran satisfacció malgrat l'absència total de resultats. Alguns investigadors creuen que això es deu a unes glàndules odoríferes presents als coixinets, i que esgarrapar és de fet una manera de marcar territori.
[edita] Baralles
Quan els gats entren en combat contra un altre gat per qüestions d'autodefensa, territori, reproducció o dominància, intenten semblar més intimidadors i amenaçants eriçant el pèl i arquejant l'esquena, incrementant així la seva mida aparent. Els gats també es comporten així quan juguen. Els atacs inclouen generalment bufetades potents a la cara i el cos del rival, així com mossegades, però és rar que es provoquin danys greus; normalment, el perdedor fuig amb només unes esgarrapades a la cara i potser a les orelles. Els gats també es llencen a terra en una postura defensiva per escombrar amb les seves potents potes posteriors. Normalment, els efectes negatius seriosos de les baralles es limiten a possibles infeccions de les esgarrapades i mossegades; tot i que en ocasions aquestes poden matar si no són tractades. A més, es creu que aquestes baralles són la via de transmissió principal del virus d'immunodeficiència felina (VIF). Els mascles sexualment actius solen participar en molts combats durant la seva vida, i sovint tenen rostres bastant marcats amb grans cicatrius i talls a les orelles i el nas. Els mascles no són els únics que es barallen; les femelles també es barallen per territori o per protegir els gatons, i fins i tot els gats esterilitzats defensen el seu territori (més petit) de manera agressiva.
[edita] Comunicació
[edita] Miol
El 
miol (?) és el so típic que caracteritza un gat. Es transcriu amb l'onomatopeia mèu o variants similars (meow, miaou, maw...) en moltes llengües europees i en mandarí. En japonès, es transcriu com a nyaa o nyan; a Corea és yaong o nyaong; i en àrab s'utilitza mowa'a. Tanmateix, existeixen moltes variants d'aquesta onomatopeia arreu del món. Curiosament, el so d'un gat molt enotjat és transcrit com a mkgnao i mrkgnao a la novel·la Ulisses de James Joyce.[55]
La vocalització d'aquesta crida varia significativament depenent de quina en sigui la causa. Els gats solen miolar per indicar patiment, cridar l'atenció humana (per exemple, per ser alimentats), o per saludar. Alguns d'ells miolen sovint, mentre que d'altres ho fan rarament. Són capaços d'emetre prop de cent tipus de vocalitzacions diferents, incloent-hi sons similars al llenguatge humà.[56] Els mascles tenen una veu més forta i greu que la de les femelles. Els gats domèstics miolen molt més que els salvatges perquè és una de les formes que tenen de cridar l'atenció.
Existeixen diferents tipus de miol. El miol que emeten els gatons quan acaben de néixer o quan se'ls molesta mentre dormen és perquè la mare els identifiqui. Per això, molts cops, quan es toca i es desperta un gató, miola. Un altre tipus de miol és el de cridar la parella. El ritual d'aparellament consisteix en una persecució d'un o més mascles a una femella que estigui en zel. En aquest ritual, la femella s'assegura que els mascles la segueixin, i si observa que no la segueix cap, miola. Els mascles fan el mateix per identificar-se. També es comuniquen per mitjà d'un grunyit que emeten quan es barallen per intimidar el rival, eriçant el pèl per semblar més grans.
[edita] Ronc
Els gats poden roncar per demostrar afecte, com ho fan les femelles quan alleten la seva ventrada. Tot i que generalment denota un estat de placidesa, el ronc també pot significar que l'animal està anguniós, afligit o que experimenta dolor. Els gats ronquen davant la presència d'altres gats – per exemple, una mare que troba els seus gatons. Hi ha nombroses teories per explicar com es genera el ronc, com ara una vibració de les falses cordes vocals quan inhalen i exhalen, el so de la sang circulant per l'artèria aorta, una vibració de l'os hioide, o una ressonància directa als pulmons. Tanmateix, la teoria més estesa en l'actualitat és que el ronc és el resultat d'impulsos rítmics vers la laringe.
Els gats són capaços de roncar i miolar alhora, especialment els que vocalitzen molt. A més de roncar, si estan relaxats poden parpellejar lentament o aclucar parcialment els ulls, indicant tranquil·litat i serenitat davant una determinada situació.[57]
De totes maneres, el ronc pot ser un mitjà de calmar-se a si mateixos, per exemple, quan estan ferits. Tot i que no ha estat demostrat, estudis realitzats suggereixen que la freqüència de la vibració produïda pel ronc pot promoure la curació dels ossos i els òrgans de l'animal, explicant per què ronquen quan estan ferits.[58]
[edita] Altres sons
La majoria de gats grunyen, esbufeguen o fan xiulets quan estan enfadats o se senten amenaçats. Alguns d'ells poden refilar quan observen una presa,[59] o quan els interessa un objecte proper. Quan el so es dirigeix a una presa fora del seu abast, podria tractar-se d'un so amenaçador, una expressió de frustració o un intent d'imitar la crida d'un ocell (o la crida d'una presa de l'ocell, com una cigala). Recentment, alguns etòlegs han suggerit que aquest so és un "comportament d'assaig", amb què el gat anticipa o practica com matar la presa, car el so acompanya habitualment un moviment de la mandíbula similar al que utilitzen per matar una presa (la "mossegada letal" que trenca les vèrtebres del coll de la víctima).
[edita] Caça i dieta
[edita] Caça
En proporció a la seva mida, els gats domèstics són predadors molt eficients. Poden parar emboscades i llançar-se sobre petits vertebrats o invertebrat utilitzant tàctiques similars a la dels lleopards i els tigres; és aleshores que fan la mossegada letal amb les seves llargues dents canines, que trenquen la medul·la espinal de la víctima, o que l'asfixien comprimint-ne la tràquea.
El gat domèstic caça i s'alimenta de més de mil espècies diferents, la majoria invertebrats, especialment insectes; en canvi, la majoria de grans fèlids mengen menys de cent espècies diferents. En teoria, els grans felins haurien de poder caçar les mateixes espècies que els gats, però habitualment no ho fan degut al contingut nutricional relativament baix que ofereixen aquests animals. N'és una excepció el lleopard, que caça sovint conills i altres animals de mida petita.
Una de les característiques que caracteritzen negativament aquest animal és un aparent sadisme. Es tracta d'un comportament observat també en altres felins com el lleó, en què quan un gat caça preses petites, a vegades les deixa moribundes o ferides per començar a jugar-hi, llançant-les a prop i tornant-les a capturar, o fent que es pensin que poden fugir i tornant a capturar-les quan estan a punt de fer-ho. A causa d'aquesta actitud, el gat ha estat titllat d'animal cruel i sàdic. Fins l'actualitat, la ciència no ha trobat una explicació més neutral i convincent d'aquesta actitud dels felins.
Fins i tot els exemplars ben alimentats poden caçar i matar ocells, ratolins, rates i altres petits animals que enxampin, per després mostrar el "trofeu de caça" als seus amos. El motiu pel qual fan això no està completament clar, però es creu que aquesta acció està relacionada amb els comportaments que creen els lligams afectius. És probable que esperin ser lloats per la seva contribució simbòlica al grup. Se sap que, en estat salvatge, fins i tot un mascle pot compartir el que caça amb membres de la seva família. El regal de preses per part d'un animal ben alimentat pot ser habitual, i es pot interpretar com una mostra d'afecte i familiaritat.
Degut al seu instint caçador, els gats de carrer són considerats una plaga en molts països. En algunes zones, es requereix que els gats domèstics romanguin dins les cases a totes hores, car poden ser perillosos per espècies locals d'aus en perill d'extinció. Alguns amos prefereixen posar un cascavell a l'animal per advertir les preses que el gat s'acosta.
Els gats posseeixen una dentició especialitzada i un sistema digestiu adaptat per digerir la carn. La premolar i la primera molar són el parell de dents utilitzats per tallar la carn com si fossin tisores, amb un parell a cada banda de la boca. Tot i que aquesta característica és present en els cànids, està especialment desenvolupada en els fèlids. La llengua dels gats té unes papil·les en forma d'espines compostes de ceratina, útils per estripar la carn del cadàver.
[edita] Impacte de la caça
Com a conseqüència de les seves excepcionals habilitats de caça, els gats poden afectar de manera important els ecosistemes dels quals no són nadius, si les espècies locals no han tingut temps d'adaptar-se a la introducció dels felins. En alguns casos, els gats han contribuït a extingir una espècie o n'han causat l'extinció – per exemple, el cas de Xenicus lyalli.[60] Degut al seu comportament de caça, en molts països es consideren plagues els gats ferals. En alguns llocs es requereix que les sortides dels gats estiguin limitades o fins i tot que hagin de romandre sempre a l'interior, car poden ser perillosos per espècies d'ocells en perill. Alguns municipis d'Austràlia han legislat en aquest sentit.[61] En alguns llocs, els propietaris posen un cascavell al gat per avisar la presa que el predador s'acosta (tot i que alguns gats poden descobrir com i quan funciona el cascavell, aprenent a moure's més sigilosament per evitar que soni).
[edita] Alimentació
Els gats són classificats com a carnívors obligats, car la seva fisiologia està adaptada per processar eficientment la carn, i no té processos efectius per digerir matèria vegetal. Els gats no poden produir la seva pròpia taurina (un àcid orgànic essencial) dins el cos i, com que es troba en la carn, els gats n'han de menjar per sobreviure. Igual que en el cas de les dents, el seu aparell digestiu s'ha especialitzat al llarg del temps per adaptar-se a la ingestió de carn, havent-se reduït per incloure únicament els segments d'intestí més ben preparats per digerir les proteïnes i lípids de la carn d'animals.[62] Aquesta característica limita dràsticament la capacitat del gat de digerir, metabolitzar i absorbir nutrients d'origen vegetal, així com certs àcids grassos. Per exemple, la taurina és escassa en les plantes però abundant en la carn. És un àcid aminosulfònic clau per la salut ocular dels gats. Una deficiència de taurina pot causar una malaltia coneguda com a degeneració macular, en què la retina del gat es degenera a poc a poc, finalment causant una ceguesa irreversible.
Els gats poden ser menjadors selectius (cosa que es podria deure en part a la mutació mencionada més amunt, que causà que la seva espècie perdés la capacitat de tastar el gust dolç). A diferència de la majoria de mamífers, els gats poden refusar menjar de manera indefinida encara que se'ls doni aliments que els agradin, fins i tot si es tracta d'aliments que ja s'han menjat abans.
Alguns gats tenen afecció per l'herba gatera, que estimula el seu sistema olfactiu.[63] Tot i que no se la solen menjar, sovint s'hi rebolquen, la toquen amb les potes o la masteguen. Alguns gats també grunyen o miolen. Aquesta reacció només dura uns minuts abans que el gat perdi l'interès. Poden passar dues hores abans que l'interès del gat es desperti de nou, després de les quals pot tornar a l'herba gatera i tenir la mateixa reacció que abans.[64] Els gats més joves i els més vells no solen reaccionar tant a aquesta herba.
Aproximadament dos terços dels gats són sensibles als efectes de l'herba gatera. Aquest fenomen és hereditari; per exemple, la majoria de gats australians no els senten, car molts d'ells provenen d'un mateix patrimoni gènic.[65] L'herba provoca aquesta reacció en només alguns gats perquè hi juga un paper un element genètic que és més predominant en les races domèstiques.
Els gats domèstics mengen molt poca matèria vegetal. Tanmateix, és habitual que en ocasions complementin la seva dieta carnívora amb petites quantitats d'herba i altres plantes per millorar el trànsit digestiu i aconseguir certes vitamines que no es troben en la carn. Una teoria és que aquest comportament ajuda els gats a vomitar si se'ls pertorba la digestió; una altra és que serveix per introduir fibres i minerals de traça a la seva dieta. La majoria d'aliments equilibrats per gats solen contenir grans quantitats de blat de moro, arròs, productes derivats de la carn, minerals i vitamines. Es recomana que els amos de gats tinguin precaució, car algunes plantes de jardí o de casa són perjudicials pels gats. Per exemple, les fulles de Lilium longiflorum poden causar danys renals permanents i potencialment letals als gats, i les Philodendron també són verinoses per ells. La Cat Fanciers' Association té una llista completa de plantes perjudicials pels gats.[66]
Hi ha diversos aliments per gats vegetarians o vegans, suplementats amb taurina sintetitzada químicament i altres nutrients afegits que intenten respondre a les necessitats nutritives.
[edita] Enverinament
El fetge dels gats és menys eficient que el dels humans o els gossos a l'hora de processar els elements tòxics; per tant, substàncies considerades segures a la llar poden ser perilloses per ells.[67][68] En general, l'ambient en què viu el gat ha de ser controlat per evitar o limitar al màxim la presència de toxines potencials. A més, quan un gat cau seriosament malalt de sobte o durant molt de temps sense una causa evident, cal considerar la possibilitat d'enverinament, i informar el veterinari de qualsevol substància amb què el gat pugui haver entrat en contacte.
Per exemple, l'analgèsic comú paracetamol, venut amb noms de marques com ara Tylenol o Panadol, és extremament tòxic pels gats; com que manquen dels enzims necessaris per processar-lo, fins i tot minúscules porcions de dosis segures pels humans poden ser letals per ells,[69][68] i qualsevol sospita d'ingestió exigeix atenció veterinària immediata.[70] Fins i tot l'aspirina, que a vegades s'utilitza per tractar l'artritis en gats, és molt més tòxica per ells que pels humans, i ha de ser administrada amb precaució.[68] De manera similar, l'aplicació de minoxidil (Rogaine) a la pell dels gats, per accident o de bona fe per part d'amos que intenten combatre la pèrdua de pèl, ha estat fatal en alguns casos.[71][72]
A banda de perills evidents com ara insecticides i herbicides, altres substàncies habituals a les llars que han de ser utilitzades amb precaució en àrees on els gats poden entrar-hi en contacte són les boles anti-arnes i altres productes amb naftalina,[68] així com productes a base de fenol utilitzats per netejar i desinfectar a prop de les àrees d'alimentació o les caixes dels gats[68] que, tot i que són sovint utilitzats sense problema, en alguns casos han estat letals.[73] L'etilenglicol, sovint utilitzat en anticongelants d'automòbils, atreu especialment els gats, i tan poc com una cullerada pot ser letal.[74]
Molts aliments humans són en certa mesura tòxics pels gats; la teobromina de la xocolata pot causar enverinament per teobromina, per exemple, tot i que no hi ha gaire gats que mengin xocolata. Hi ha hagut casos d'enverinament de gats que han ingerit quantitats relativament grans de ceba o all.[68] Fins i tot productes aparentment tan segurs com el menjar de gats en llaunes han estat relacionats estadísticament a l'hipertiroïdisme; tot i que la connexió no està ni molt menys demostrada, se sospita de l'ús de plàstics a base de bisfenol A, un altre producte basat en fenol, per tancar aquestes llaunes.[68]
Moltes plantes de casa i de jardí són almenys una mica tòxiques per moltes espècies, incloent-hi els gats,[67] i s'ha d'evitar que en consumeixin.
[edita] Ecologia
[edita] Hàbitat
Es creu que el gat salvatge africà (Felis sylvestris lybica), avantpassat del gat domèstic, evolucionà en un clima desèrtic, com es fa evident en els comportaments comuns de les varietats domèstiques i salvatges. Els gats salvatges (Felis silvestris) són nadius de tots els continents tret del continent australià i l'Antàrtida; tanmateix, gats introduïts han esdevingut predadors alfa a l'Outback australià, on representen una amenaça pels animals salvatges.[75] Els seus excrements solen ser secs, i els gats prefereixen enterrar-los en llocs sorrencs. La seva orina és altament concentrada, cosa que permet al gat retenir el màxim de fluid possible. Els gats poden romandre molt de temps sense moure's, especialment quan observen preses i es preparen per llançar-s'hi a sobre. Al nord d'Àfrica encara hi ha petits gats salvatges que probablement estan estretament relacionats amb els avantpassats dels gats domèstics d'avui en dia.
Com que estan estretament relacionats amb animals del desert, els gats gaudeixen de la calor i de prendre el sol, i solen passar les parts més càlides del dia dormint en un indret assolellat, part de la seva preferència general per les temperatures càlides. Mentre que els humans solen començar a sentir-se incòmodes quan la seva temperatura cutània supera els 44,5º C, els gats no comencen a donar senyals d'incomoditat fins que la seva pell arriba més o menys als 52º C.
En general, els gats poden resistir fàcilment la calor i el fred d'un clima temperat, sempre que els períodes de fred no siguin molt llargs. Tot i que algunes races com ara el gat dels boscos de Noruega o el Maine Coon han desenvolupat pelatges més espessos que el d'altres gats, tenen poca resistència davant el fred humit (per exemple, la boira, la pluja i la neu), i els costa mantenir la temperatura corporal a 39º C quan estan molls. En relació a aquest fet, a la majoria de gats els desagrada estar dins l'aigua. Una excepció notable és la raça Turc de Van, que té una afecció inusual per l'aigua.[76] Sembla que els abissinis i els Bengals també són més tolerants a l'aigua que la majoria de gats.
[edita] Salut
|
[edita] Al·lèrgies
Algunes persones són al·lèrgiques a la glicoproteïna Fel d1, present a la saliva dels gats i que passa a la pell i el pelatge quan l'animal s'empolaina. Un de cada 50.000 gats no té aquesta glicoproteïna degut a una variació genètica de l'ADN. La glicoproteïna Fel d1 sol causar esternuts, irritació de les vies respiratòries i, en casos més aguts, asma i altres reaccions al·lèrgiques. El 24 de setembre del 2006, la marca biotecnològica Allerca anuncià que començava a produir els primers gats hipoalergènics sense modificacions genètiques.[77] A més, existeix una raça de gats anomenada gat siberià o gat dels boscos de Sibèria que no produeix aquesta glicoproteïna, per la qual cosa només causa al·lèrgia en aproximadament un 20% dels casos.
[edita] Fibrosi pulmonar idiopàtica
La fibrosi pulmonar idiopàtica està relacionada amb les persones que conviuen amb molts gats a l'interior de la seva llar, corrent un gran risc degut al pèl de gat. Els gats tendeixen a deixar anar pèls molt fins que es dispersen subtilment a l'aire. Aquests pèls són aspirats pel tracte respiratori de la persona que conviu amb aquests animals. El pèl es diposita a les parets interiors dels pulmons, provocant ceratosi. Les cicatrius que això causa condueixen al desenvolupament de la malaltia, que té un pronòstic dolent, i és irreversible i incurable. Les persones fumadores tenen una major probabilitat de contraure la malaltia.
[edita] Toxoplasmosi
La toxoplasmosi és perillosa per les dones embarassades car és una de les principals causes de malformacions en el fetus. El gat juga un paper clau en el cicle d'aquesta malaltia, sent un hoste imprescindible pel contagi. Agafa la malaltia quan es menja algun ocell o ratolí infectat. Per tant, el gat que transmet la malaltia és el que té la possibilitat de caçar ratolins (gat silvestre o de granja), i no el gat domèstic alimentat amb pinso.
El gat excreta els ooquists amb els excrements, i l'humà es pot infectar per contacte oral amb ells (per exemple, si no es renta les mans després de netejar-li la caixa). Tanmateix, el risc de contagi que representa això és baix. A més, és improbable que un gat domèstic s'alimenti dels animals abans mencionats, car la majoria de gats els consideren només trofeus. Tenint això en compte, i si la dona embarassada es protegeix amb guants a l'hora de canviar la sorra on el gat fa els seus excrements, i es renta les mans després de fer-ho, el risc de contagi es redueix considerablement.[78] Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de les principals causes de toxoplasmosi en els humans és la ingestió de carn crua o poc cuita, així com verdures sense rentar (contaminades amb excrements de gat).[79]
Una dona que ha passat la toxoplasmosi queda immunitzada per tota la vida, per la qual cosa es considera que el període de risc són els quatre primers mesos d'embaràs en les dones que no hagin contret la malaltia amb anterioritat.
[edita] Leucèmia
La leucèmia felina, que no és igual que la leucèmia humana, és una de les malalties més esteses. No es pot contagiar als humans ni a altres espècies d'animals, sinó que només es transmet d'un gat a l'altre per mitjà de la saliva o la sang. Els gats vacunats de leucèmia estan protegits a aproximadament un 95%. Esterilitzant un animal que tingui accés a l'exterior es pot eliminar aquest tipus de riscs, car un gat esterilitzat no té contactes sexuals o i té un menor contacte de sang (baralles pel territori, per exemple) amb altres gats.
Malauradament, és una malaltia desconeguda per molts veterinaris que, en no saber tractar-la, recomanen sacrificar l'animal. Tanmateix, no és el mateix haver estat en contacte amb la malaltia i ser-ne portador que haver estat infectat i estar desenvolupant la malaltia. En el primer dels casos, el gat pot arribar a limitar els efectes de la malaltia, podent tenir una vida llarga i saludable. En el segon cas, té més probabilitats de morir, però fins i tot així no és una malaltia fulminant. La leucèmia dels gats no és inicialment res més que la pèrdua de defenses en un animal portador de la malaltia. Així doncs, quan la malaltia es desenvolupa, és una malaltia degenerativa que escurça la vida de l'animal en alguns anys, però que pot ser controlada si el gat viu en bones condicions. La pèrdua de defenses també pot fer que qualsevol altra malaltia normalment lleu esdevingui perillosa (rinotraqueitis, refredats, etc.). La malaltia entra en la fase terminal quan arriba a la medul·la òssia, aturant totalment la producció de glòbuls blancs, fent que l'animal comenci a deteriorar-se ràpidament i mostri la seva agonia, de manera que el sacrifici és l'única solució. Tanmateix, mentre el gat no presenti un estat crític, necessita cura i bons aliments, juntament, segons veterinaris experts, amb l'ús d'interferó o altres suplements que l'ajudin a enfortir les defenses.
[edita] Gats de carrer o assilvestrats
Els termes "gat de carrer" o "gat assilvestrat" s'apliquen a qualsevol gat que en certa mesura ha tornat a fer-se salvatge i té poc contacte amb els humans. Un gat de carrer pot haver estat abandonat, haver fugit dels seus amos, haver-se perdut, o ser un descendent d'altres gats en aquesta situació.
Els gats, com la gran majoria d'animals, porten en els seus gens l'instint de supervivència, i s'acosten als humans més per una actitud de conveniència i comoditat que per un gran lligam d'afecte. Això no impedeix que alguns gats domèstics arribin a tenir sentiments fraternals envers éssers humans que els donen afecte. Tanmateix, no s'ha d'oblidar que el gat és un animal domesticat fins un cert punt, per la qual cosa depèn dels humans per viure en plenitud i comoditat.
Els gats assilvestrats poden viure sols, tot i que poden formar grups anomenats "colònies".[80] Normalment, les colònies de gats de carrer se situen en indrets on puguin sobreviure, sigui perquè se'ls dóna aliment o perquè hi ha rosegadors abundants. A les colònies que ja s'han constituït és difícil que hi entrin gats nous, car els gats són animals molt territorials. Això és perquè cada gat de la colònia té un territori diferent: els mascles sexualment actius tenen els territoris més grans, mentre que els gats esterilitzats tenen els més petits. Entre aquests territoris existeixen àrees neutrals on els gats conviuen sense que hi hagi conflictes territorials. Fora d'aquestes àrees neutrals, els posseïdors del territori solen foragitar els gats foranis de manera agressiva, primer amb mirades, esbufecs i grunyits, i si això no funciona, amb atacs violents i curts però sorollosos.
Malgrat el fet que els gats són animals molt adaptables, i en contra de la creença popular, la seva expectativa de vida és reduïda en un ambient hostil. Com que les necessitats proteíniques d'un gat són altes, és difícil que els que viuen en colònies en ambients urbans puguin satisfer les seves necessitats alimentàries, i els gats que viuen al carrer són molt susceptibles a caure malalts, ser atropellats, enverinar-se...
Tot i que cohabiten en colònies, els gats no tenen una estratègia de supervivència social, o mentalitat gregària. Això significa que un gat individual s'encarrega de totes les seves necessitats bàsiques per si sol (trobar menjar, defensar-se...), de manera que els gats sempre són caçadors solitaris; no cacen en grups com ho fan els gossos o els lleons. En referència a això, cal remarcar que no és una coincidència que els gats es llepin tan sovint: la composició de la seva saliva, amb què es cobreixen quan s'empolainen, sembla ser un desodorant natural. Per tant, la netedat d'un gat contribueix a reduir les possibilitats que la presa detecti la seva presència. En canvi, en els gossos l'olor és un avantatge a l'hora de caçar. Com que els gossos cacen en grup, part del grup se situa vent amunt, i la seva olor porta la presa en direcció de la resta del grup, situat vent avall. Això requereix un esforç cooperatiu, cosa que al seu torn requereix habilitats comunicatives. Un caçador solitari no necessita aquestes habilitats.
A causa de la seva multitud d'orígens, és rar que el gat assilvestrat sigui un animal de pedigrí, i el més habitual és que sigui un "gat comú europeu".
La socialització d'un gat assilvestrat és variable. Un gat assilvestrat la mare del qual hagi estat domèstica té més possibilitats de ser socialitzat, o, utilitzant un mot més adequat, antropitzar-se amb éssers humans, que no pas un gat que descendeixi de múltiples generacions de gats assilvestrats.
Mentre que si les colònies de gats de carrer controlades per mitjà del mètode "captura-esterilització-alliberament" són beneficioses per l'entorn (controlant plagues perjudicials com ara les rates o els escarbats), si queden descontrolades, els gats poden caure malalts i comencen a reproduir-se sense parar, cosa que a la llarga provoca l'eliminació de la colònia per part de veïns o dels ajuntaments. Cal remarcar que, encara que s'elimini una colònia, és possible que en els mesos següents se n'estableixi una altra a la mateixa zona.
Hi ha moltes associacions i particulars que s'encarreguen de manera totalment altruista de controlar aquestes colònies. Aquest control consisteix bàsicament en proporcionar-los aliment sec i aigua en zones en què no molestin els veïns, i en anar capturant-ne tots els membres per després esterilitzar-los, identificar-los, vacunar-los i fer-los revisions veterinàries. D'aquesta manera, la població de gats de la colònia es manté o fins i tot redueix, i la qualitat de vida dels gats augmenta.
Quant a les associacions dedicades a la cura i protecció de les colònies de gats de carrer, la seva tasca principal és esterilitzar tots els animals (mascles i femelles), alimentar-los i oferir-los cura sanitària, a més d'acomodar-los en un entorn que permeti la vida tranquil·la dels gats i del veïnat que envolta les colònies. Aquestes associacions es componen majoritàriament de voluntaris, i no tenen una finalitat lucrativa, sinó que només intenten millorar el benestar dels animals (vegeu la secció d'Associacions protectores als enllaços externs).
[edita] Domesticació
Com a animal de companyia, el gat és una de les mascotes més populars del món, sent preferit pels seus costums de neteja, així com pel baix nivell d'atenció i de cura requerits per mantenir-lo. L'associació del gat amb els humans el portà a figurar de manera prominent a la mitologia i en llegendes de diferents cultures, incloent-hi les civilitzacions egípcia, japonesa, xinesa i escandinava.
Es tracta d'un animal instintivament caçador. Els gats de granja viuen de forma semisalvatge, i cacen ratolins i rates que altrament es menjarien quantitats importants de grans. Els gats domèstics capturen insectes, ratolins i petits ocells per instint, tot i que generalment no se'ls mengen.
Els avantpassats dels actuals gats domèstics començaren a separar-se de la resta de gats fa aproximadament 131.000 anys.[81] Els avantpassats més directes dels gats domèstics haurien abandonat gradualment la vida silvestre per conviure amb l'espècie humana, atrets pels rosegadors que parasitaven les primeres comunitats d'agricultors. Actualment els gats domèstics es troben agrupats en diversos grups genètics; en una anàlisi de l'ADNm es trobà que totes les subespècies de gat comparteixen cinc femelles ancestrals. Les proves arqueològiques indiquen que un dels primers llocs on es domesticaren gats fou l'illa de Xipre fa uns 9.500 anys, i que poc temps després aquests felins ja eren comuns entre les cultures del Creixent Fèrtil; després, fa potser 3.500 anys, i probablement a través de comerciants fenicis, el gat fou introduït a Europa occidental des de l'Antic Egipte.
[edita] Història i mitologia
No es coneix amb certesa quina fou la primera cultura en domesticar els gats, tot i que sempre se n'ha associat la domesticació als egipcis, assiris o alguna cultura predecessora, a partir del gat salvatge africà.[82] Es creu que els egipcis començaren a domesticar-los als voltants de l'any 4000 aC per mantenir les rates i ratolins fora dels seus graners. Pels egipcis, eren animals sagrats i, com a tals, el càstig per matar-ne un era la pena de mort. La deesa Bastet era representada amb el cap de gat. Quan un gat moria, en ocasions se'l momificava.
Tanmateix, durant l'edat mitjana es pensava que eren familiars de les bruixes. A vegades se'ls cremava vius o se'ls llançava des de dalt d'edificis alts durant les festivitats. Al món occidental encara és habitual la creença d'associar els gats negres amb la mala sort (tot i que hi ha excepcions, com per exemple el Regne Unit). Per les persones supersticioses, que se'ls creui un gat negre de forma súbita és un auguri de mala sort. De fet, fins i tot es culparen els gats de transmetre la pesta negra, de manera que foren exterminats en massa a pobles i ciutats (contribuint a què es multipliqués la població de rates, autèntiques propagadores de la plaga).
En temps més recents, l'Església Catòlica ha declarat com a sants patrons dels gats Sant Antoni Abat, Sant Francesc d'Assís i Sant Martí de Porres, incloent el gat amb la resta d'animals domèstics, com els egipcis, sense que importés la raça ni el color.
És un dels dotze animals del cicle de dotze anys del zodíac vietnamita, relacionat amb el calendari xinès (en aquest últim, el signe zodiacal pot ser el conill o el gat).
Al Tibet se'ls considera des de temps immemorials guardians de relíquies i temples, possiblement per la robustesa ostensible i intel·ligència atribuïda a la varietat siamesa que hi és comuna. El gat hi és un animal sagrat, venerat, i en ocasions massa consentit. En el budisme tibetà se'l considera un acompanyant en el trànsit obituari i, en els somnis lúcids, el subconscient del que somia (o viatja) és representat per un gat gegant, obès, mut i bonàs.
[edita] En la cultura popular
Probablement a causa de la seva agilitat i força per escapolir-se de situacions perilloses, així com la seva habilitat per caure gairebé sempre sobre les potes, la creença popular diu que els gats tenen set vides. En el món anglosaxó, en canvi, es diu que són nou vides,[83] però en ambdós casos es tracta d'un número considerat portador de bona sort.
Per qüestions culturals, al món occidental no s'acostuma a menjar gats. El fet d'ingerir gats, gossos o altres animals de companyia sol causar repulsió entre la gent. De fet, l'expressió "donar gat per llebre" prové de la sospita que els hostalers, quan no tenien llebre o conill, servien gat. Una altra expressió és "estar gat" o "estar moix", que es refereixen a trobar-se en un estat d'embriaguesa. "Agafar el gat" vol dir embriagar-se.[84]
Altres expressions relacionades amb els gats són "gat escaldat amb aigua tèbia en té prou", que vol dir que una persona escarmentada evitarà fins i tot els danys menors; "semblar un gat escorxat", que vol significa estar molt prim; i "estar com el gat i el gos", que s'aplica a dues persones que sempre s'estan barallant, suposadament com un gat i un gos.
En algunes llegendes relacionades amb els ponts del diable, com ara el de Ceret,[85] el diable que basteix el pont exigeix quedar-se amb l'ànima del primer ésser viu que el travessi. Tanmateix, algú té la idea de lligar una cassola a un gat negre i fer-lo travessar corrent el pont, sorprenent el diable i evitant que es pugui quedar amb l'ànima d'un humà.
Durant el segle d'or espanyol s'utilitzaven bosses fetes de pell de gat per guardar-hi els diners, que s'anomenaven "gats". D'aquí provindria l'expressió "aquí hi ha gat amagat", amb el significat que hi ha un motiu o un maneig ocult. L'expressió "buscar tres peus al gat" es refereix a l'intent de buscar explicacions rebuscades sense gaire fonament.
Els cascavells utilitzats per espantar les preses es troben a l'origen de l'expressió "posar el cascavell al gat", referint-se a la força dels més febles per doblegar la voluntat d'algú més poderós. Originària d'una faula del segle XIV, aquesta expressió fou popularitzada per Félix María Samaniego, així com per Lope de Vega al seu poema La esclava de su galán.
Al segle XIX, els gats inspiraren els noms de locals de reunió cèlebres com ara Le Chat Noir de París, famós pel cartell que en féu Théophile Alexandre Steinlen; o Els Quatre Gats, un cafè barceloní que esdevingué el punt de trobada de modernistes com ara Santiago Rusiñol i Prats, Ramon Casas i Carbó i Miquel Utrillo. S'hi editaren quinze números de la revista homònima.
L'escriptor argentí Julio Cortázar tenia una extraordinària afecció pels gats, que era compartida per Jorge Luis Borges, que digué del gat (tot i que en realitat es referia a tots els animals) que era "etern, car per ell el temps no existeix". Ernest Hemingway criava molts gats a la seva casa de Cuba. Molts d'ells tenien una malformació congènita de les potes anomenada polidactília. Quan Hemingway morí, aquests gats foren cuidats i conservats, permetent que es reproduïssin. Actualment, molts dels exemplars que viuen a prop de la casa de l'autor segueixen presentant dits supernumeraris, clar senyal que són descendents dels que posseïa el guanyador del Premi Nobel. Un altre escriptor important amb una quantitat considerable de gats és Carlos Monsiváis, que pot ser vist envoltat de gats quan concedeix entrevistes a casa seva.
A la seva novel·la Cementiri d'animals, l'estatunidenc Stephen King descriu un gat immortal (Church) que és capaç de ressuscitar en ser enterrat en una necròpolis de nadius americans.
El cantant Freddie Mercury tenia una gata que adorava, anomenada Delilah, a la qual dedicà una cançó del seu últim àlbum amb Queen, Innuendo. Quan Mercury morí, hi hagué disputes per quedar-se amb tots els seus gats.
Als habitants de la ciutat de Madrid se'ls dóna el sobrenom de gatos (gats) degut al fet que, segons la llegenda, la conquesta de la ciutat per les tropes d'Alfons VI a finals del segle IX, es realitzà mitjançant l'assalt de la muralla, per la qual escalaren les tropes de Castella.[86] En canvi, altres llegendes indiquen que aquest sobrenom fou donat als ciutadans de Madrid a l'edat mitjana per la seva gran habilitat a l'hora d'escalar murs i penya-segats amb les mans nues.
En cercles espiritistes se sol observar el comportament d'aquests felins com indicador de possibles presències d'ultratomba. Això podria estar relacionat amb el fet que a l'edat mitjana es considerava que els gats (especialment els gats negres) eren l'encarnació animal o bé d'una bruixa o bé d'un dimoni.
La imatge d'un gat negre creada per Ralph Chaplin és un dels diversos símbols que identifica l'anarquisme, un corrent filosofo-polític que rebutja l'Estat i qualsevol tipus d'autoritat o jerarquia entre diferents individus. En referència a aquest símbol, el seu creador digué: "[el gat negre] era utilitzat habitualment pels nois com a representació de la idea del sabotatge. La idea era espantar el patró mencionant el mot sabotatge, o posant un gat negre en algun lloc. Sabeu que si vegéssiu un gat negre travessar el vostre camí pensaríeu, si fóssiu supersticiós, que tindreu una mica de mala sort. La idea del sabotatge és utilitzar un petit gat negre amb l'amo."[87]
Després de l'aprovació del domini .cat pels webs en català o sobre la cultura catalana al setembre del 2005, es temia que es registressin dominis de webs sobre gats en anglès (cats), per la qual cosa es prohibí de manera explícita el registre de dominis .cat per webs sobre gats en anglès.[88]
[edita] Gats cèlebres de ficció
Els gats han aparegut en múltiples representacions artístiques tant al cinema com a la televisió, així com a la literatura, la música, l'escultura, la pintura, etc. El seu encant ha travessat les barreres culturals i s'ha convertit en un símbol de gràcia, delicadesa i astúcia, però en alguns casos també de malícia.
Al cine i a la televisió, se'ls troba sovint representant papers com ara el de company dels antagonistes, o de company de bruixes, destacant-ne la capacitat de pressentir "coses estranyes" (per exemple, a pel·lícules com ara El Padrí, James Bond, Men in Black II, o a les sèries de televisió Charmed i Sabrina, the Teenage Witch).
El cèlebre Milo de la pel·lícula The Adventures of Milo and Otis és possiblement un dels personatges felins més memorables i protagonistes de la gran pantalla. També destaca l'obra de Disney Els Aristogats. Una altra aparició, no en un paper de protagonista, però no pas menys important és la de Jinxie, de la pel·lícula Meet the Parents. També és de destacar el paper del gat CGS Ted Nudegent de Belfy, que interpretà mister Bigglesworth el 1997 a la pel·lícula estatunidenca Austin Powers (International Man of Mistery), nomenat Gat de l'Any del 1999 per la revista Cats.[89] Aquell mateix any aparegué el gat Snow (Snowbell) a la pel·lícula Stuart Little.
Els dibuixos animats han utilitzat aquests animals com a personatges, en ocasions com a protagonistes, i en altres com a antagonistes. Els més destacats són el gat Heathcliff, Fèlix el gat, Garfield, Hello Kitty, Tom de Tom i Jerry, Top Cat, el gat Silvestre, Krazy Kat, el gat Azrael, Doraemon (un gat-robot de l'anime que porta el mateix nom), Rasca de Rasca i Pica del programa Els Simpson, o els gats de Sailor Moon, entre altres.
En els videojocs, els gats també són un personatge recorrent. Uns dels que tenen més protagonisme (tot i que el joc passà desaparcebut) són els del joc de PSOne Tail Concerto de Bandai, amb un marcat estil d'anime japonès i on els protagonistes eren animals. Els personatges bons eren els gossos, mentre que els gats eren els dolents, tot i que realment no ho eren tant. També cal remarcar el gat Klonoa (Klonoa del vent pels japonesos), un gat antropomorf creat per Namco, que assumeix un gran protagonisme, car és el personatge central de tota una saga de videojocs que inclou set títols (tres d'ells per PlayStation i la resta per consoles de Nintendo. Altres aparicions seves com la que té al joc Namco X Capcom demostren la seva importància per l'empresa Namco. El joc que dóna origen a la saga es desenvolupa en un captivador món de fantasia, amb elements de les faules i els contes de fades. Té una història típica dels jocs d'aventures fantàstics, que tracta sobre un heroi (Klonoa), que, després de ser elegit sense avís, es veu implicat en un perillós viatge per un món en caos que no coneix, a la recerca de respostes i del causant d'aquest pelegrinatge. Al joc Countdown Vampires (també de Bandai per PSOne), a la seqüència d'introducció es pot veure un gató acostar-se al guàrdia de seguretat de la discoteca, i que és capaç de veure que els que hi van són vampirs.
Altres jocs i sèries de televisió on també apareixen gats són Final Fantasy VII (on apareix Cait Sith, un gat negre que munta un monstre blanc); als videojocs de Pokémon i la sèrie d'anime homònima apareixen Pokémon semblants a gats, el més conegut dels quals és Meowth, basat en els populars Maneki Neko; a la sèrie Digimon, alguns tipus de Digimon són gats, com ara Gatomon. El gat d'Hermione Granger, Malifet, juga un paper secundari però important a la saga de llibres, pel·lícules i videojocs de Harry Potter.
Altres exemples d'aparicions de gats en literatura són la faula El gat amb botes de Charles Perrault, el gat de Cheshire d'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll, The Cat in the Hat del Dr. Seuss, El gat negre d'Edgar Allan Poe o l'Oda al Gato de Pablo Neruda.
En l'àmbit musical apareixen múltiples mencions a gats, però cap d'elles no és tan explícita com el musical d'Andrew Lloyd Webber Cats. També apareixen en moltes cançons com ara Delilah de Queen, El gato que está triste y azul de Roberto Carlos, The Lovecats de The Cure, etc. Possiblement, l'únic gat que ha escrit un llibre és Murr, autor (juntament amb E. T. A. Hoffmann) de l'obra Opinions del gat Murr sobre la vida.
En el camp de la mecànica quàntica existeix un cèlebre experiment mental anomenat el "gat de Schrödinger". Erwin Schrödinger, al seu article La situació actual de la mecànica quàntica [90] utilitzà l'exemple d'un gat tancat dins d'una caixa, amb el perill que s'alliberi àcid cianhídric si es desintegra un àtom abans d'una hora. Si s'accepta certa interpretació de la mecànica quàntica, el gat hauria de romandre simultàniament viu i mort fins que una observació fes que es col·lapsés en un dels dos estats.
[edita] Organitzacions i clubs internacionals
Existeixen moltes organitzacions arreu del món dedicades a criar i protegir els gats domèstics. Dues de les associacions més cèlebres i grans quant a nombre d'afiliats són The International Cat Association (TICA) i la Federation Internationale Féline (FIFe). La FIFe és una federació europea creada a principis del 1950, que compta amb la interessant afiliació de 200 jutges internacionals, 115 estudiants, una mica menys de 2.000 gats i prop de 350 concursos anuals arreu del món.
La TICA és una mica més jove, car la seva creació data del 1979. Més recentment ha aconseguit una posició interessant, sobretot des que un grup d'entusiastes japonesos s'hi incorporà, augmentant-ne enormement el nombre d'afiliats, i gràcies a les majors facilitats que aquesta associació dóna als seus membres en matèria de gestió de reglaments. També permet la participació en entrenaments de forma flexible per esdevenir "clerks", o ajudants de jutges.
[edita] Bibliografia
- Becker, M. & Spadafori, G.. Why Do Cats Always Land on Their Feet?: 101 of the Most Perplexing Questions Answered About Feline Unfathomables, Medical Mysteries and Befuddling Behaviors. HCI, 2007. ISBN 978-0-7573-0573-3.
- Hotchner, T.. The Cat Bible: Everything Your Cat Expects You to Know. Gotham, 2006. ISBN 978-1-59240-325-7.
- Vitoux, F. & Bouldouyre, A.. Dictionnaire amoureux des Chats. Plon/Fayard, 2008. ISBN 978-2-259-20686-0.
- Alderton, D.. Cuidados del gato. Barcelona: CEAC, 1989.
- Menassé, V.. El gato europeo i el gato común. Barcelona: De Vecchi, 1996.
- Wright, M. & Walters, S.. El Gato evolución, conocimiento, crianza, mantenimiento. Barcelona: Blume, 1982.
[edita] Referències
|
|||||
[edita] Enllaços externs
 |
Articles relacionats amb Mamífers |
[edita] Anatomia
[edita] Articles
- El comportament dels gats (anglès)
- Catpert. The Cat Expert - Articles sobre gats (anglès)
- Choosing a cat - article a Citizendium (anglès)
[edita] Associacions protectores
- Associació Jardinet dels Gats (Barcelona)
- SOS Gatitos (Xile) (castellà)
- Santuari de Gats de Torre Argentina (Roma) (anglès)
- Alley Cat Rescue (Estats Units) (anglès)
[edita] Salut
- American Association of Feline Practitioners (anglès)
- Cat Genome Project al The National Cancer Institute dels Estats Units (anglès)
- Períodes de vacunació i cura veterinària dels gats (anglès)
- Cornell Feline Health Center (anglès)
- Feline Behavior Guidelines Una publicació de l'AAFP (anglès)
- Feline Medical & Behaviour Database (gran quantitat d'articles curts) (anglès)
- Informació sobre la tercera parpella dels gats, i el problema de Kertao, o "ull sec". (anglès)
- Les cebes són tòxiques pels gats (anglès)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
