Pablo Neruda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto
Naixement 12 de juliol de 1904
Parral, Xile
Mort 23 de setembre de 1973 (als 69 anys)
Santiago de Xile
Ocupació Poeta i diplomàtic
Guardons Premi Nobel de Literatura (1971)
Nom de ploma Pablo Neruda
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1971)

Pablo Neruda (Parral, Xile, 12 de juliol de 1904Santiago de Xile, 23 de setembre de 1973), pseudònim de Ricardo Eliezer Neftalí Reyes Basoalto, fou un poeta i diplomàtic xilè, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1971.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 12 de juliol de 1904 a la ciutat xilena de Parral, població situada a la província de Linares, fill d'un ferroviari i orfe de mare des del primer mes de vida. El 1906 la seva família es traslladà a Temuco on el seu pare es casà amb Denise Rios, a qui el poeta esmenta amb el nom de Mamadre. Realitza els seus estudis en el Liceu d'Homes d'aquesta ciutat, on també publica els seus primers poemes en el periòdic regional La Mañana.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

El 1919 obté el tercer premi en els Jocs Florals de Maule amb el seu poema Nocturno ideal i el 1920 comença a contribuir amb la revista literària "Selva Austral" sota el pseudònim de Pablo Neruda, adoptat en homenatge al poeta txec Jan Neruda (1834-1891).

El 1921 s'estableix a Santiago de Xile i estudia pedagogia en francès a l'Institut Pedagògic de la Universitat de Xile, on obté el primer premi de la festa de la primavera amb el poema "La canción de fiesta", publicat posteriorment a la revista Juventud. El 1923 publica Crepusculario, que és reconegut per escriptors xilens com Alone, Raúl Silva Castro i Pedro Prado.

El 1924 publica la seva obra més famosa Veinte poemas de amor y una canción desesperada, en el qual encara es nota una influència del modernisme. Posteriorment manifesta un propòsit de renovació formal d'intenció avantguardista en tres breus llibres publicats el 1926: El habitante y su esperanza; Anillos (en col·laboració amb Tomás Lagos) i Tentativa del hombre infinito.

Carrera diplomàtica[modifica | modifica el codi]

Pablo Neruda l'any 1966

El 1927 comença la seva llarga carrera diplomàtica a Yangon, Birmània. Posteriorment fou nomenat cònsol a Sri Lanka, l'illa de Java, Singapur, Buenos Aires, Barcelona i Madrid. En els seus múltiples viatges coneix a Federico García Lorca a Buenos Aires i Rafael Alberti a Barcelona. El 1935 Manuel Altolaguirre li lliura la direcció de la revista Caballo verde para la poesía en la qual és company dels poetes de la generació del 27.

Commogut per l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el posterior assassinat de García Lorca es compromet amb el moviment republicà, primer a Espanya i després --ja desplaçat del seu càrrec diplomàtic-- a França, on inicia l'escriptura de España en el corazón (1937). Aquell mateix any retornà al seu país, i la seva poesia durant el període següent es caracteritzarà per una orientació cap a qüestions polítiques i socials, el que reforça les seves grans vendes de llibres.

L'any 1939 és designat cònsol especial per a la immigració espanyola a París, on destaca desenvolupant el projecte Winnipeg, vaixell que portaria uns 2.000 immigrants espanyols des de França a Xile. Posteriorment fou assignat Cònsol General a Mèxic, on reescriu Canto General de Chile, transformant-lo en un poema del continent sud-americà. Aquesta obra, titulada Canto General, fou publicada a Mèxic el 1950, i també clandestinament a Xile. Composta d'uns 250 poemes en quinze cicles literaris, constitueix (segons el parer del propi Neruda) la part central de la seva producció artística.

Retorn a Xile[modifica | modifica el codi]

El 1943 retornà a Xile, i el 1945 li fou concedit el Premi Nacional de Literatura de Xile. El 4 de març del mateix any fou escollit senador de la República, i s'uní al Partit Comunista de Xile, on militaven els seus principals rivals poètics, Pablo de Rokha i Vicente Huidobro, amb els quals protagonitzaria llargues discussions.

En les eleccions presidencials xilenes de 1946 triomfà la coalició "Aliança Democràtica" integrada pel Partit Radical de Xile, els comunistes i demòcrates, duent al poder a Gabriel González Videla. La repressió desencadenada per aquest últim contra els treballadors miners en vaga durà Neruda a protestar vehementment al Senat. La persecució deslligada pel govern de González Videla contra els seus antics aliats comunistes, que culminarà en la prohibició del partit el 3 de setembre de 1948 forçaran a Neruda primer a la clandestinitat en el seu propi país, i després a l'exili. Fuig cap a l'Argentina creuant a cavall els Andes l'any 1949, i es dirigí a Europa. No retornarà a Xile fins al 1952 desenvolupant una activitat literària centrada en les seves activitats polítiques. El 1953 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Casa de Neruda a "Isla Negra", expropiada durant la dictadura d'Augusto Pinochet i actual museu en honor a Pablo Neruda

El 1969 el Partit Comunista l'escollí precandidat a President de la República, però renuncià en favor de Salvador Allende com a candidat únic de la Unidad Popular, que triomfà en les eleccions de 1970. El govern de la Unitat Popular el designà ambaixador a França, d'on retornà al seu país el 1972. L'octubre de 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per una poesia que amb l'acció d'una força elemental porta viu el destí i els somnis d'un continent.

Morí el 23 de setembre de 1973 a la Clínica Santa Maria de Santiago de Xile a conseqüència d'un càncer de pròstata, pocs dies després del cop d'Estat realitzat per Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • Crepusculario. Santiago, Ediciones Claridad, 1923.
  • Veinte poemas de amor y una canción desesperada. Santiago, Nascimento, 1924.
  • Tentativa del hombre infinito. Santiago, Nascimento, 1926.
  • El habitante y su esperanza. Novel·la. Santiago, Nascimento, 1926. (prosa)
  • Residencia en la tierra (1925-1931). Madrid, Ediciones del Arbol, 1935.
  • España en el corazón. Himno a las glorias del pueblo en la guerra: (1936-1937). Santiago, Ediciones Ercilla, 1937.
  • Tercera residencia (1935-1945). Buenos Aires, Losada, 1947.
  • Canto general. México, Talleres Gráficos de la Nación, 1950.
  • Todo el amor. Santiago, Nascimento, 1953.
  • Las uvas y el viento. Santiago, Nascimento, 1954.
  • Odas elementales. Buenos Aires, Losada, 1954.
  • Nuevas odas elementales. Buenos Aires, Losada, 1955.
  • Tercer libro de las odas. Buenos Aires, Losada, 1957.
  • Estravagario. Buenos Aires, Losada, 1958.
  • Cien sonetos de amor. Santiago, Ed. Universitaria, 1959.
  • Navegaciones y regresos. Buenos Aires, Losada, 1959.
  • Poesías: Las piedras de Chile. Buenos Aires, Losada, 1960.
  • Cantos ceremoniales. Buenos Aires, Losada, 1961.
  • Memorial de Isla Negra. Buenos Aires, Losada, 1964. 5 volums.
  • Arte de pájaros. Santiago, Ediciones Sociedad de Amigos del Arte Contemporáneo, 1966.
  • Fulgor y muerte de Joaquín Murieta. Bandido chileno injusticiado en California el 23 de julio de 1853. Santiago, Zig-Zag, 1967. (obra teatral)
  • La Barcaola. Buenos Aires, Losada, 1967.
  • Las manos del día. Buenos Aires, Losada, 1968.
  • Fin del mundo. Santiago, Edición de la Sociedad de Arte Contemporáneo, 1969.
  • Maremoto. Santiago, Sociedad de Arte Contemporáneo, 1970.
  • La espada encendida. Buenos Aires, Losada, 1970.
  • Discurso de Stockholm. Alpigrano, Italia, A. Tallone, 1972.
  • Invitación al Nixonicidio y alabanza de la revolución chilena. Santiago, Empresa Editora Nacional Quimantú, 1973.
  • Libro de las preguntas. Buenos Aires, Losada, 1974.
  • Jardín de invierno. Buenos Aires, Losada, 1974.
  • Confieso que he vivido. Memòries. Barcelona, Seix Barral, 1974. (autobiografia)
  • Para nacer he nacido. Barcelona, Seix Barral, 1977.
  • El río invisible. Poesia i prosa de joventut. Barcelona, Seix Barral, 1980.
  • Obras completas. 3a. ed. augmentada. Buenos Aires, Losada, 1967. 2 volums.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo Neruda Modifica l'enllaç a Wikidata