Giorgos Seferis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1963)

Giorgos Seferis (en grec: Γιώργος Σεφέρης), pseudònim de Giorgios Seferiadis (Esmirna, Imperi Otomà, 13 de març de 1900 - Atenes, Grècia, 20 de setembre de 1971), fou un diplomàtic i poeta grec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1963.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa d'homenatge a Giorgos Seferis

Va néixer el 13 de març de 1900 (el 29 de febrer segons el calendari julià), a la ciutat d'Esmirna –situada en aquell moment a l'imperi Otomà, però que actualment s'anomena Izmir i està situada a Turquia–, fill d'un traductor especialitzat en les obres de Lord Byron. Després de realitzar els estudis primaris i secundaris a Atenes va iniciar els estudis de dret i literatura a la Universitat de París. Tot i el seu interès per la filologia i l'art va decantar-se per la carrera diplomàtica.

Carrera diplomàtica[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar a París el 1925 retornà a Atenes i fou nomenat membre del Departament d'Afers Exteriors del seu govern, esdevenint membre de les legacions a Anglaterra (1931-1934) i Albània (1936-1938). Durant la Segona Guerra Mundial acompanyà el govern democràtic del seu país a l'exili a Creta, Egipte, Sud-àfrica i Itàlia, i retornà al seu país gràcies a l'alliberament d'Atenes per part de les tropes aliades l'any 1944. Continuà llavors la seva carrera diplomàtica en missions a Turquia (1948-1950) i Londres (1951-1953. Entre 1953 i 1956 fou nomenat ministre d'exteriors pel Líban, Síria, Jordània i Iraq, i el 1957 fou nomenat ambaixador grec al Regne Unit, càrrec que ocupà fins al 1961.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Va escriure en grec demòtic (dimotikí glosa, "la llengua del poble"), la llengua que havia seguit la seva natural evolució i que presentava diferències notables amb la llengua purista oficial, imposada per l'Estat, anomenada katharévussa.

Influenciat per Konstandinos Kavafis, T. S. Eliot i Ezra Pound va intentar combinar les seves pròpies experiències amb la història i la mitologia. Una de les seves principals fonts d'inspiració va ser L'Odissea d'Homer per mostrar com la personalitat humana no ha canviat a través dels segles.

L'any 1963 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva eminent escriptura lírica, inspirada profundament per la cultura del món hel·lènic".

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • 1931: Στροφή (Strofí)
  • 1932: Στέρνα (Sterna)
  • 1935: Μυθιστόρημα (Mythistòrima), traduït al català per Carles Miralles (Mithistòrima; Poesia dels Quaderns Crema, 6; Barcelona: Edicions del Quaderns Crema, 1980)
  • 1940: Τετράδιο Γυμνασμάτων (Tetradio gymnasmaton)
  • 1940: Ημερολόγιο καταστρώματος Α΄ (Imerologuio katastròmatos, I)
  • 1944: Ημερολόγιο καταστρώματος Β΄ (Imerologuio katastròmatos, II)
  • 1947: Κίχλη (Kijli)
  • 1955: Ημερολόγιο καταστρώματος Γ΄ (Imerologuio katastròmatos, III)
  • 1966: Τρία κρυφά ποιήματα (Tria kryfà poiímata), traduït al català per Jesús Cabezas i Rubén Montañés (Tres poemes secrets, València: Edicions de la Guerra, 1993)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • 1970 – Seferis, Iorgos. «Record I». Traducció i nota de Carles Miralles. Serra d’Or, 132 (setembre 1070): 45.[1][2]
  • 1977 – Seferis, Iorgos. «Sobre una irradiació hivernal». Traducció i nota d’Anna Murià d’un poema del llibre Tres poemes secrets. Faig, 7 (octubre 1977).[1] [2]
  • 1980 – Seferis, Iorgos. «Mitihistorima». Traducció de Carles Miralles. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.[1] [2]
  • 1988 – (Diversos autors). Set poetes neogrecs. Antologia. Traducció de Carles Miralles i Montserrat Camps. (inclou poemes de Seferis). Les millors obres de la literatura universal / Segle XX, nº25. Barcelona: Edicions 62, 1988.[1]
  • 1993 – Seferis, Iorgos. «Tres poemes secrets». Versió, pròleg i notes de Jesús Cabezas Tanco i Rubén Montañés. València: Edicions de la Guerra. 1993.[1] [2]
  • 1994 – Seferis, Iorgos. «Apunts sobre un estiu». Versió de Joan Manuel Ballesta. Barcelona: Els Marges, 49 (març 1994), p. 49-61.[2] [3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Joaquim Gestí Bautista. Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003). Quaderns. Revista de traducció, 11 2004 (pàgs. 171-174)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 13 gener 2015].
  3. «Traduccions al català de Iorgos Seferis». Visat. La revista digital de literatura i traducció del Pen Català. [Consulta: 13 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giorgos Seferis Modifica l'enllaç a Wikidata