T. S. Eliot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
T. S. Eliot
Thomas Stearns Eliot by Lady Ottoline Morrell (1934).jpg
T. S. Eliot en 1934.
Naixement 26 de setembre de 1888
Mort 4 de gener de 1965 (als 76 anys)
Londres, Anglaterra
Activitat Escriptor, dramaturg i professor universitari britànic
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1948)

Thomas Stearns Eliot OM, més conegut com a T. S. Eliot (Saint Louis, EUA, 26 de setembre de 1888 - Londres, Anglaterra, 4 de gener de 1965), fou un poeta, escriptor, dramaturg i professor universitari britànic, d'origen nord-americà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.

En les seves obres destaca la cura formal i les referències culturalistes. Enquadrat dins el New Criticism, pensava que l'art no havia de ser l'expressió d'experiències personals sinó el treball sobre símbols universals.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1888 a la ciutat de Saint Louis, població situada a l'estat nord-americà de Missouri. Va estudiar grec, literatura anglesa i art a la Universitat Harvard, on es va graduar el 1909. Entre 1910 i 1911 amplià els seus estudis a La Sorbona de París. El 1911 inicià el seu doctorat en filosofia mitjançant l'estudi de Francis Herbert Bradley, el budisme i filologia indoària, però no li fou otorgat aquest títol en no presentar personalment la seva tesi doctoral davant el jurat de Harvard l'any 1916, i moment en el qual coneix Bertrand Russell, que havia acudit com a professor visitant en aquesta universitat, i que considerà el seu millor alumne. Després d'una breu estada a Marburg an der Lahn (Alemanya) gràcies a una beca el 1914 s'instal·la a Anglaterra, on conegué Ezra Pound, Virginia Woolf i James Joyce.

Alterna l'escriptura amb diverses feines, des de professor d'institut fins a banquer. Es converteix a l'anglicanisme, que impregnà tota la producció literària des d'aquell moment, amb constants cites bíbliques. El 1927 aconseguí la nacionalitat britànica, el 1948 fou nomenat membre de l'Orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 1965 a la ciutat de Londres, després d'una última etapa de la seva vida on patí trastorns nerviosos.

El 1983 rebé, pòstumament, dos Premi Tony de teatre per l'obra teatral Cats, l'adaptació que Andrew Lloyd Webber realitzà del seu llibre Old Possum's Book of Practical Cats ("El llibre dels gats hàbils", 1939), un pel llibret musical i l'altre per la música/lletra de l'obra, basada completament en l'obra de T. S. Eliot. Anteriorment l'any 1950 la seva obra The Cocktail Party ja havia estat guardonada amb el Tony a la millor obra dramàtica.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

La primera obra a destacar és The Love Song of J. Alfred Prufrock ("La cançó d'amor de J. Alfred Prufock"), apareguda l'any 1915, on explica en forma de monòleg poètic la visió que té el protagonista de la seva vida. L'estructura està fortament influenciada per La Divina Comèdia i les tècniques del fluir de la consciència del surrealisme. El poema és l'intent d'un home de mitjana edat amb males experiències amoroses anteriors de formular una pregunta complicada que mai s'escriu directament. El pessimisme existencial gira al voltant de les dones i el deteriorament físic que produeix el pas del temps.

Una altra obra a destacar és The Waste Land (1922), un poema estructurat en cinc seccions, les quatre primeres dedicades als elements naturals. Descriu les diferents cares de la mort amb el símbol del paisatge i encarna la decepció anglosaxona després de la Primera Guerra Mundial. El seu estil es pot enquadrar dins l'avantguardisme i està acompanyat de notes de l'autor per a la seva comprensió, difícil per les nombroses al·lusions i els canvis de narrador.

T.S. Eliot considerava que la seva obra mestra eren els Four Quartets ("Quatre Quartets", 1943), també al voltant dels quatre elements: aire, terra, aigua i foc. Resumeix la seva visió filosòfica, fortament influenciada pel cristianisme (ella va ser un dels traductors oficials de la Bíblia a l'anglès).

Pel que fa al teatre, la seva obra de més èxit és Murder in the Cathedral ("Mort a la Catedral", 1935), on explica la mort de Thomas Becket i les seves temptacions anteriors (en clar paral·lel amb Crist). Critica els governs autoritaris que permeten el crim i l'actuació irracional, en el context històric del feixisme i el nazisme.

L'any 1948 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva contribució excepcional, pionera a la poesia actual».[2]

Modernisme i religiositat[modifica | modifica el codi]

T. S. Eliot

La poesia de Eliot presenta tres vessants fonamentals, facetes en aparença contradictòries entre si, però que va saber harmonitzar sàviament. La primera, una vena humorística sui generis. L'autor era molt aficionat a la sàtira i la ironia, visibles en obres com Prufrock and Other Observations ("Prufrock i altres observacions", 1917) o Old Possum's Book of Practical Cats ("El llibre dels gats hàbils", 1939). La segona, l'arrabassat avantguardisme o experimentalisme literari, ja que fou el gran representant del "modernisme" anglès. La tercera és, sens dubte, meditativa i religiosa. El to transcendental i penitencial adquireix una enorme presència al llarg de tota la seva obra, i de la trobada d'elements tan dispars (el sagrat i el profà o la fe i el nihilisme) emanarà, la que és per alguns, la poesia més gran del segle XX.

La seva conversió a l'anglicanisme explica la importància del sentiment religiós a la seva vida, que de manera espontània traslladaria a la seva poesia. Aquest transvasament es plasma, d'entrada, a través de la incorporació d'innombrables cites de la Bíblia, d'obres de sants, de Dante així com de textos sagrats orientals. Són freqüents així mateix les referències a episodis o llocs amb forta significació religiosa. En un temps convuls, cínic i descregut com el que li va tocar viure, marcat a més per dues Guerres Mundials, no es va abstenir de treure a la llum directament un ram de poemes "religiosos", gairebé a imitació del Mester de Clerecia medieval: The Journey of the Magi ("Viatge dels mags", 1927), Ash Wednesday ("Dimecres de cendra", 1930, dedicat a la Mare de Déu), els cors de The Rock ("La pedra", 1934, a favor de la construcció de nous temples religiosos), etc. De manera similar a Miguel de Unamuno, Eliot revela un tarannà místic almenys vacil·lant, en el qual la fe s'ha vist considerablement temperada o refredada, si no substituïda, per la desenganyada meditació racional, sempre a vegades amb un tema metafísic de fons: en el cas d'Eliot, l'incomprensible esdevenir del temps.

A l'inici d'un dels poemes purament "religiosos" d'Ash Wednesday, s'observa:

Perquè no tinc esperança de tornar altra vegada
Perquè no tinc esperança
Perquè no tinc esperança de tornar...

Aquesta secció conclou molt canònicament:

Prega per nosaltres pecadors, ara i a l'hora de la nostra mort.

Aquests versos no se sap si transllueixen fe o desesperança, si bé l'efecte poètic de contrastos com aquest, unit als atrevits recursos formals utilitzats, lluny de restringir la intensitat lírica l'amplifica notablement. Les seves composicions en imatges brinden originals ressonàncies, profunds i inesperats aspecte espirituals; una riquesa i varietat de registres rara en la poesia del segle XX, si obviem a un dels seus grans contemporanis, el portuguès Fernando Pessoa.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

Algunes obres foren traduïdes al català per Lluís Aragó.

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1917: Prufrock and Other Observations
  • 1920: Poems
  • 1922: The Waste Land
  • 1925: The Hollow Men
  • 1927-1954: Ariel poems, on s'inclou el poema "The Journey of the Magi"
  • 1930: Ash Wednesday
  • 1931: Coriolan
  • 1939: Old Possum's Book of Practical Cats
  • 1939: "The Marching Song of the Pollicle Dogs" i "Billy M'Caw: The Remarkable Parrot", en l'obra comuna The Queen's Book of the Red Cross
  • 1945: Four Quartets

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1926: Sweeney Agonistes, representat el 1934
  • 1934: The Rock
  • 1935: Murder in the Cathedral
  • 1939: The Family Reunion
  • 1949: The Cocktail Party
  • 1954: The Confidential Clerk
  • 1959: The Elder Statesman, representat el 1958

No-ficció[modifica | modifica el codi]

  • 1920: The Sacred Wood: Essays on Poetry and Criticism
  • 1920: The Second-Order Mind
  • 1920: Tradition and the individual talent
  • 1924: Homage to John Dryden
  • 1928: Shakespeare and the Stoicism of Seneca
  • 1928: For Lancelot Andrewes
  • 1929: Dante
  • 1917-1932: Selected Essays
  • 1933: The Use of Poetry and the Use of Criticism
  • 1934: After Strange Gods (1934)
  • 1934: Elizabethan Essays
  • 1936: Essays Ancient and Modern
  • 1940: The Idea of a Christian Society
  • 1948: Notes Towards the Definition of Culture
  • 1951: Poetry and Drama
  • 1954: The Three Voices of Poetry
  • 1957: On Poetry and Poets

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]