Jules Laforgue
| Jules Laforgue | |
|---|---|
 Jules Laforgue |
|
| Naixement | 16 d'agost de 1860 Uruguai, Montevideo |
| Defunció | 20 d'agost de 1887 (27 anys) França, París |
| Nacionalitat | Francesa |
| Ocupació | poeta. |
Jules Laforgue (Montevideo, Uruguai, 16 d'agost de 1860 – París, França, 20 d'agost de 1887) va ser un crític i poeta simbolista francès d'origen uruguaià.
Taula de continguts |
Biografia[modifica]
Jules Laforgue va néixer a Montevideo, el 1860. El seu pare, Charles Laforgue, era professor de lletres i la seva mare, Pauline Lacolley, era filla d'un comerciant de calçat establert a l'Uruguai. La família es trasllada aviat de Montevideo a Tarbes, al sud de França, localitat natal del pare.
Jules ingressa al liceu d'aquesta ciutat el 1869. Després, el 1876, la família Laforgue es trasllada a París. Jules estudia al liceu Fontanes, fracassant en el batxillerat a causa de la seva gran timidesa en els exàmens orals.
El 1879 publica els seus primers poemes a les revistes L'Enfer i La guepe. Coneix a Gustave Kahn i a Charles Henry, i el 1880 al que seria gran amic seu, l'escriptor Paul Bourget, que va orientar la seva trajectòria literària.
El 1881 escriu la novel·la breu Stéphane Vassiliew. Visita amb freqüència el Louvre i es passa el dia de biblioteca en biblioteca. Segueix els cursos d'Hippolyte Taine a l'escola de Belles Arts. És nomenat lector de francès de l'emperadriu d'Alemanya, Augusta, emmanilla de Guillem I. Viatja a Coblenza i Berlín. El 1882 segueix l'emperadriu per tota Alemanya. Escriu articles en diverses revistes. Comença a escriure els primers poemes de Queixes, que publicarà a les seves expenses el 1885: Les complaintes
El 1886 viatja a la terra d'Hamlet, Dinamarca, i treballa a Les flors de bona voluntat (Des fleurs de bonne volonté). Publica el poema dramàtic Le concile feérique. Contreu matrimoni amb l'anglesa Leah Lee a Londres. El matrimoni s'instal·la a París a l'any següent, 1887. Publica en Le figaro i en la Revue Independante. La parella travessa per greus conflictes econòmics i el poeta emmalalteix greument de tuberculosi. Mor el 20 d'agost, amb 27 anys.
Poesia[modifica]
Va practicar un simbolisme irònic de gran originalitat i va ser l'introductor del vers lliure a França. El seu impacte va ser gran entre els surrealistes i entre els poetes anglesos del segle XX, amb T. S. Eliot al capdavant.
Laforgue és un poeta "rar" en el seu temps. Se li va classificar entre els "decadents", grup molt interessat en la filosofia pessimista de Arthur Schopenhauer. A través del filòsof alemany, Laforgue passarà a amarar-se d'orientalisme budista. També es va veure molt influït pel romàntic alemany Heinrich Heine i pel seu professor, l'historiador Taine, amb qui arribarà a polemitzar.
Tots aquests elements contribuiran a un discurs poc o res canònic. Laforgue fuig sempre de la coherència i la univocitat. La seva obsessió amb la mort i l'avorriment (el spleen de Charles Baudelaire) li conduirà a insòlits experiments lingüístics en els quals barreja la ironia amb la frase corrent i col·loquial, fins i tot el balboteig, la pausa discontínua. Tota la seva poesia, a més, es troba repleta d'exclamacions i interjeccions, la qual cosa es tradueix en un ritme entretallat i intimista de gran força.
Les seves imatges i metàfores són igualment extravagants. Salten en els seus versicles constant i transfiguradament la lluna, el sol, els diumenges (va elaborar una sèrie completa de poemes amb aquest títol: el simbolisme del dolce, o no tant far niente), alhora que les lletanies i invocacions marianes. I tot això, com diem, impregnat d'una subtil sorna autoparòdic estrany en l'època, però que després seria molt apreciat i imitat entre els poetes i novel·listes del segle XX.
Obres[modifica]
- Les Complaintes (1885)
- L'Imitation de Notre-Dame la Lune (1886)
- Le Concile féerique (1886)
- Moralités légendaires (1887)
- Dernier vers (1890, pòstuma)
- Notes d´Esthétique (1903, pòstuma)
- Chroniques parisiennes (1920, pòstuma)
Referències[modifica]
- Bulnes, Patricio: Traducción y prólogo de Antología poética de Jules Laforgue. Editora Nacional. Madrid, 1975. ISBN 84-276-1284-2
- Álvarez Ortega, Manuel: Traducción y prólogo de Poemas, de Jules Laforgue. Plaza & Janés. Barcelona, 1975. ISBN 84-01-81025-6
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jules Laforgue |
- Textes complets, biographie et bibliographie (francès)
- Site des amis de Jules Laforgue (francès)
- Laforgue : tradition et modernité (francès)
