Naguib Mahfuz
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1988) |
Naguib Mahfuz (en àrab نجيب محفوظ, Najīb Maḥfūẓ), de vegades transcrit Naguib Mahfouz segons l'ús francès (el Caire, Egipte, 1911 - 2006), fou un escriptor egipci guardonat el 1988 amb el Premi Nobel de Literatura; fins ara, ha estat l'únic escriptor àrab que l'ha guanyat.
Considerat el més gran novel·lista egipci modern i un dels grans innovadors de la novel·la escrita en llengua àrab, la seva producció gira al voltant de la impossibilitat de l'home de defugir el destí i les convencions socials. Fruit del seu compromís polític en la defensa de les cultures cristiana i musulmana, va estar en el punt de mira de grups extremistes.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Mahfuz va néixer l'11 de desembre de 1911 a la ciutat del Caire en el si d'una família acomodada, de la qual fou l'últim dels vuit fills. Interessat des de jove per les lletres, va començar a escriure articles en revistes d'aquella època. Així mateix s'interessà per les llengües estrangeres, sobretot l'anglès, per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literàries en àrab, de la qual la més coneguda va ser una de James Baikie sobre l'antic Egipte (1932). Funcionari públic durant una bona part de la seva vida, va tenir diversos càrrecs, entre d'altres en els ministeris d'Afers Religiosos i de Cultura.
La salut de l'escriptor va començar a deteriorar-se després de ser atacat l'any 1994 per uns extremistes islàmics, que li van infligir una greu ferida al coll amb una arma blanca en considerar la seva obra com una blasfèmia contra la religió musulmana. Al març de 1995 Mohamed Nafi Mustafà i Mohamed al-Mahlaui, presumptes autors materials de l'atemptat, van ser penjats en una presó del Caire. El 1996 va ser catalogat per grups radicals islàmics com a «heretge» i sentenciat a mort. Des de llavors es va mantenir pràcticament reclòs a casa seva, amb sortides esporàdiques i sota protecció policial. No obstant això va mantenir, dins de les seves possibilitats, una vida literària activa, durant la qual participava en reunions en centres literaris del Caire i publicava cada dijous una columna en forma d'entrevista al setmanari Al-Ahram Weekly, on solia abordar assumptes d'actualitat política i social.
El 19 de juliol de 2006 fou hospitalitzat d'urgències en caure al carrer mentre passejava pel Caire. Després d'operar-lo d'urgències morí el 29 d'agost del mateix any a conseqüència d'una úlcera sagnant.
[edita] Obra literària
Als inicis de la seva carrera literària es va dedicar a compondre obres de ficció i va publicar una mica més de 80 relats una vegada va haver acabat els seus estudis mitjans. La dècada del 1940 és considerada una de les més completes pel que fa a les obres de Mahfuz, en la qual surten a la llum obres com La maledicció de Ra (1939), Radubis (1943) i La batalla de Tebes (1944). Posteriorment l'escriptor s'interessa per la novel·lística social i fa les seves primeres incursions com a guionista cinematogràfic.
Entre 1956 i 1957 la seva «Trilogia del Caire» (formada per Bayn al-qasrayn بين القصرين, «Entre dos palaus», 1956; Qasr al-shawq قصر الشوق, «El palau del desig», 1957, i Al-sukariya السكرية, «El carrer del sucre», 1957) obté un èxit remarcable a l'època de grans canvis socials i polítics que se succeïren a Egipte després de la caiguda de la monarquia l'any 1952. Una de les seves obres més reconegudes per la crítica, i alhora més polèmiques, és Awlad haratina (أولاد حارتنا, «Els nois del carreró», 1959), que fou prohibida a Egipte perquè es considerava que menystenia Mahoma. Aquesta novel·la va ser el desencadenant perquè el líder islamista Omar Abdel Rahman, un dels implicats en els atemptats contra el World Trade Center de Nova York de 1993, el condemnés a mort.
El 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'autor «que, a través dels treballs rics en matisos –d'una visió clara i realista alhora que evocadorament ambigua–, ha format un art narratiu àrab que s'aplica a tota la humanitat».
L'agressió de 1994 li va deixar greus seqüeles que van delmar la seva salut, ja que van provocar-li danys a la vista i a les orelles, així com una paràlisi del braç dret, cosa que li va impedir seguir escrivint amb normalitat. A pesar d'això, després de sotmetre's a un llarg procés de fisioteràpia, Mahfuz va aconseguir escriure una sèrie de relats molt breus, a l'estil dels haikus japonesos, alguns dels quals han estat publicats a la revista egípcia Nisf al-Duniya («La meitat del món») sota el títol d'Al-halam fatra al-lunqaha (أحلام فترة النقاهة, «Somnis de convalescència», 2004).
[edita] Títols traduïts al català
- 1939: عبث الأقدا Abath al-aqdar (La maledicció de Ra, Edicions Bromera, 2002)
- 1943: رادوبيس Radubis (Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons, Edicions Bromera, 2006)
- 1944: كفاح طيبة Kifah Tiba (La batalla de Tebes, Edicions Bromera, 2008)
- 1947: زقاق المدق Zuqaq al-Midaq (El carreró dels miracles, Edicions Bromera, 2007)
- 1950: بداية ونهاية Bidaya wa nihaya (Principi i fi, Edicions 62, 1989)
- 1956: ين القصرين Bayn al-qasrayn (Entre dos palaus, Edicions 62, 1996)
- 1961: الص والكلاب Al-lis wa al-kilab (El lladre i els gossos, Edicions Bromera, 1991)
- 1967: ميرامار Miramar (Miramar, Laia, 1989; Edicions La Magrana, 1998)
- 1985: العائش فى الحقيقة Al-a'ish f'il-haqiqa (Akhenaton, el rei heretge, Edicions Bromera, 2004)
