Naguib Mahfuz
 |
|
| Naixement | 11 de desembre de 1911 El Caire (Egipte) |
| Mort | 30 d'agost de 2006 (als 94 anys) El Caire (Egipte) |
| Activitat | Novel·lista |
| Obres principals | Trilogia del Caire |
| Influències | Marcel Proust, Franz Kafka, James Joyce |
Naguib Mahfuz (en àrab نجيب محفوظ, Najīb Maḥfūẓ), de vegades transcrit Naguib Mahfouz segons l'ús francès (El Caire, Egipte, 11 de desembre de 1911 - 30 d'agost de 2006), fou un escriptor egipci guardonat el 1988 amb el Premi Nobel de Literatura;[1] fins ara, ha estat l'únic escriptor àrab que l'ha guanyat. També rebé l'any 1995 l'Orde de les Arts i les Lletres atorgat pel govern francès.[1]
Considerat el més gran novel·lista egipci modern i un dels grans innovadors de la novel·la escrita en llengua àrab, juntament amb Tawfiq al-Hakim. La seva producció gira al voltant de la impossibilitat de l'home de defugir el destí i les convencions socials, i explora temes de existencialisme.[2] Fruit del seu compromís polític en la defensa de les cultures cristiana i musulmana, va estar en el punt de mira de grups extremistes.
 |
| Premi Nobel de Literatura (1988) |
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Mahfuz va néixer l'11 de desembre de 1911 a la ciutat del Caire en el si d'una família de classe mitjana, de la qual fou l'últim dels set fills i rebé el seu nom en homenatge al ginecòleg copte Naguib Pasha Mahfouz (1882-1974), que atengué el seu naixement.[3] Durant la seva infància Mahfouz va llegir molt, rebent la influència d'autors com Hafiz Najib, Taha Hussein o Salama Moussa.[4] A més, la seva mare el va portar sovint als museus d'història d'Egipte que més tard —junt amb els barris on visqué aquesta etapa de la seva vida, el-Gamaleyya i el-Abbaseyya— es convertirien en un tema important en molts dels seus llibres.[5]
La família Mahfouz observava l'Islam, i l'escriptor va rebre una educació estricta en el marc d'aquesta religió. En una entrevista va explicar el clima altament religiós que es vivia a casa seva durant la seva infantesa, i va manifestar que "Mai hauria pensat que d'aquella família en sortiria un artista."[5]
Així doncs, interessat des de jove per les lletres, va començar a escriure articles en revistes d'aquella època. Així mateix s'interessà per les llengües estrangeres, sobretot l'anglès, per la qual cosa es va proposar la tasca de traduir obres literàries en àrab, de la qual la més coneguda va ser una de James Baikie sobre l'antic Egipte (1932). Funcionari públic durant una bona part de la seva vida, va tenir diversos càrrecs, entre d'altres en els ministeris d'Afers Religiosos i de Cultura.
La salut de l'escriptor va començar a deteriorar-se després de ser atacat l'any 1994 per uns extremistes islàmics, que li van infligir una greu ferida al coll amb una arma blanca en considerar la seva obra com una blasfèmia contra la religió musulmana. Al març de 1995 Mohamed Nafi Mustafà i Mohamed al-Mahlaui, presumptes autors materials de l'atemptat, van ser penjats en una presó del Caire. El 1996 va ser catalogat per grups radicals islàmics com a «heretge» i sentenciat a mort. Des de llavors es va mantenir pràcticament reclòs a casa seva, amb sortides esporàdiques i sota protecció policial. No obstant això va mantenir, dins de les seves possibilitats, una vida literària activa, durant la qual participava en reunions en centres literaris del Caire i publicava cada dijous una columna en forma d'entrevista al setmanari Al-Ahram Weekly, on solia abordar assumptes d'actualitat política i social.
El 19 de juliol de 2006 fou hospitalitzat d'urgències en caure al carrer mentre passejava pel Caire. Després d'operar-lo d'urgències morí el 29 d'agost del mateix any a conseqüència d'una úlcera sagnant.
Obra literària [modifica]
Als inicis de la seva carrera literària es va dedicar a compondre obres de ficció i va publicar una mica més de 80 relats una vegada va haver acabat els seus estudis mitjans. La dècada del 1940 és considerada una de les més completes pel que fa a les obres de Mahfuz, en la qual surten a la llum obres com La maledicció de Ra (1939), Radubis (1943) i La batalla de Tebes (1944). Posteriorment l'escriptor s'interessa per la novel·lística social i fa les seves primeres incursions com a guionista cinematogràfic.
Entre 1956 i 1957 la seva «Trilogia del Caire» (formada per Bayn al-qasrayn بين القصرين, «Entre dos palaus», 1956; Qasr al-shawq قصر الشوق, «El palau del desig», 1957, i Al-sukariya السكرية, «El carrer del sucre», 1957) obté un èxit remarcable a l'època de grans canvis socials i polítics que se succeïren a Egipte després de la caiguda de la monarquia l'any 1952. Una de les seves obres més reconegudes per la crítica, i alhora més polèmiques, és Awlad haratina (أولاد حارتنا, «Els nois del carreró», 1959), que fou prohibida a Egipte perquè es considerava que menystenia Mahoma. Aquesta novel·la va ser el desencadenant perquè el líder islamista Omar Abdel Rahman, un dels implicats en els atemptats contra el World Trade Center de Nova York de 1993, el condemnés a mort.
El 1988 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'autor «que, a través dels treballs rics en matisos –d'una visió clara i realista alhora que evocadorament ambigua–, ha format un art narratiu àrab que s'aplica a tota la humanitat».
L'agressió de 1994 li va deixar greus seqüeles que van delmar la seva salut, ja que van provocar-li danys a la vista i a les orelles, així com una paràlisi del braç dret, cosa que li va impedir seguir escrivint amb normalitat. A pesar d'això, després de sotmetre's a un llarg procés de fisioteràpia, Mahfuz va aconseguir escriure una sèrie de relats molt breus, a l'estil dels haikus japonesos, alguns dels quals han estat publicats a la revista egípcia Nisf al-Duniya («La meitat del món») sota el títol d'Al-halam fatra al-lunqaha (أحلام فترة النقاهة, «Somnis de convalescència», 2004).
Evolució artística [modifica]
Es poden considerar diverses fases o etapes en l'evolució artística de Mahfuz:
- La primera etapa abasta des del començament de la carrera literària de Mahfuz fins el 1944, en la que l'autor publica fonamentalment novel·les històriques ambientades en l'Egipte faraònic, així com articles filosòfics i literaris.
- La següent fase s'inicia a partir de 1945, amb la publicació de la novel·la gener al-Jalili (خان الخليلي), fins al 1957. Abandonant el tema històric, l'autor se centra en la realitat contemporània. Són novel·les amb noms de carrers i barris de El Caire i presenten als habitants de la ciutat, des de les classes més populars fins a la petita burgesia. L'obra més destacada d'aquesta època és El carreró dels miracles (زقق المدق), publicada el 1947. Són aquestes novel·les que consagraren al seu autor com el millor novel·lista àrab.
- Una nova etapa comprèn la producció de la Trilogia del Caire integrada pels títols Entre dos palaus (بين القصرين), Palau del desig (قصر الشوق) i La sucrera (السكرية), publicats entre 1956 i 1957. Fills del nostre barri (أولاد حرتنا), encara que va ser publicada el 1959, anuncia ja la següent fase en la producció de Mahfuz. La novel·la també està ambientada a El Caire, encara que fora de la pentalogia realista ja que és molt més espiritual i religiosa.
- La fase següent abasta des de 1961 fins a 1967, que s'obre amb El lladre i els gossos (اللص والكلاب), i en la que la revolució va perdent progressivament les seves metes i els herois esdevenen antiherois solitaris i incompresos.
- Posteriorment entra en el corrent de l'absurd i abasta des de 1968 fins 1972. En aquesta etapa només escriurà contes surrealistes i onírics. La narració desapareixerà per donar pas al diàleg com a mitjà de comunicació. En aquesta etapa els personatges expressen l'ambient de pessimisme general que es viu després de la gran derrota àrab de 1967 davant Israel. Una obra d'aquesta etapa és La taverna del gat negre (خمارة القط الأسود).
- Des del 1972 fins al 1998 Naguib Mahfuz crearà dins un estil en què les seves obres seran fruit de la utilització de totes els corrents literàries que havia exposat fins al moment.
Llegat [modifica]
Medalla Naguib Mahfuz de Literatura [modifica]
Des de 1996 i anualment, s'atorga cada 11 de desembre, efemèride de la naixença del literat, la Medalla Naguib Mahfuz de Literatura.[6] És un certamen literari de literatura àrab a la millor novel·la contemporània escrita en àrab i que no disposa encara d'una traducció a l'anglès.[6] El llibre guanyador és traduït a l'anglès i publicat per la American University in Cairo Press.[6]
L'any 2011, va ser un any excepcional per al certamen a causa de la revolució egípcia de 2011. El campus de la Universitat Americana del Caire es va veure afectat operativament i en lloc de la presentació de l'adjudicació, l'AUCP va donar el premi a "la creativitat revolucionària del poble egipci durant l'aixecament popular que es va iniciar el 25 de gener de 2011."[7]
Títols traduïts al català [modifica]
- 1939: عبث الأقدا Abath al-aqdar (La maledicció de Ra, Edicions Bromera, 2002)
- 1943: رادوبيس Radubis (Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons, Edicions Bromera, 2006)
- 1944: كفاح طيبة Kifah Tiba (La batalla de Tebes, Edicions Bromera, 2008)
- 1947: زقاق المدق Zuqaq al-Midaq (El carreró dels miracles, Edicions Bromera, 2007)
- 1950: بداية ونهاية Bidaya wa nihaya (Principi i fi, Edicions 62, 1989)
- 1956: ين القصرين Bayn al-qasrayn (Entre dos palaus, Edicions 62, 1996)
- 1961: الص والكلاب Al-lis wa al-kilab (El lladre i els gossos, Edicions Bromera, 1991)
- 1967: ميرامار Miramar (Miramar, Laia, 1989; Edicions La Magrana, 1998; Edicions Bromera, 2009)
- 1985: العائش فى الحقيقة Al-a'ish f'il-haqiqa (Akhenaton, el rei heretge, Edicions Bromera, 2004)
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Naguib Mahfuz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Haim Gordon. «Naguib Mahfouz's Egypt: Existential Themes in His Writings».
- ↑ Pipes, Daniel. «Ressenya de Najib Mahfuz: The Novelist-Philosopher of Cairo». [Consulta: 24 maig 2013].
- ↑ Charlotte El Shabrawy. «Naguib Mahfouz, The Art of Fiction No. 129». , Summer 1992 [Consulta: 25 setembre 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Rasheed El-Enany.. Naguib Mahfouz: The Pursuit of Meaning (en anglès). Routledge, 1992, p. 7. ISBN 0-415-07395-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Naguib Mahfouz Medal for Literature, official website.
- ↑ "This year’s Naguib Mahfouz Medal award goes to … you", M. Lynx Qualey, Almasry Alyoum, 12 desembre 2011
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naguib Mahfuz |
