Haiku
L'haiku (
Amb el temps alguns haijins escrigueren haikais encadenats i formaren l'haikai no renga.
La primera estrofa de l'haikai no renga es denominava hokku. A la fi del segle XIX, Masaoka Shiki (1867-1902) va separar l'hokku i va crear l'haiku. Així, el primer escriptor d'haikus és Shiki, reformador de l'hokku. Els escriptors anteriors a Shiki usaren sempre la denominació d'haikai.
L'haiku o haikai es compon de tres versos de 5, 7 i 5 morae (unitat fonètica similar, tot i que no idèntica, a la síl·laba), sense rima. Sol contenir una paraula clau denominada kigo (季語) que indica l'estació de l'any a la qual es refereix. Alguns consideren que l'haiku ha de combinar dues imatges diferents que es relacionen en el tercer vers i ha d'estar escrit en present i tenir una pausa (kireji) al final d'un dels dos primers versos. Totes aquestes regles són seguides de forma laxa i molts poetes les trenquen, especialment quan adapten l'haiku a altres idiomes.
Tradicionalment l'haiku, com altres composicions poètiques, buscava descriure els fenòmens naturals, el canvi de les estacions o la vida quotidiana de la gent. Els haijin contemporanis han adoptat una major llibertat temàtica.
En l'actualitat, se sol ensenyar a escriure aquests poemes curts en escoles occidentals, encara que d'una forma molt menys estricta que al Japó, respectant-ne únicament el format sil·làbic.
En català entre els primers introductors dels haikus hi ha el mallorquí Llorenç Vidal amb els seus Apunts en ritme de haikai i Haikais 69 inclosos al seu recull Talaiot del vent, 2ª edició, de 1972 i tres anys abans (1969) publicats a les revistes mallorquines Lluc i Ponent, i Agustí Bartra, que en va traduir uns quants i en va escriure un recull anomenat Haikús d'Arinsal, de 1981. Posteriorment Llorenç Vidal ha publicat els aplecs d'haikus Estels filants, 1991, i Petits poemes, 1999, si bé ell prefereix usar la denominació primitiva d'haikai com a sinònim de la posterior d'haiku, tal com l'usaren, amb anterioritat a Shiki, els haijin Arakida, Basho, Issa, etc., i, entre els contemporanis occidentals, l'italià Mario Chini als seus Attimi i el francès Pierre Seghers a la seva antologia Le Livre d’Or du Haïkaï, per exemple.
L’any 2003, al I Simpòsium Internacional sobre el poeta, foren presentats seixanta haikus inèdits de Salvador Espriu escrits en rebuts datats de 1970 i descoberts entre els papers pòstums pel seu nebot Sebastià Bonet.
Taula de continguts |
[modifica] L'origen de la paraula
La paraula haiku prové d'haika, un poema enllaçat en el qual l'inici del dit encadenament era anomenat hokku. El començament del poema era el més important de la cadena fins al 1890, any en el qual l'haiku va començar com un art independent.
[modifica] Haiga
Era una pintura sense massa perfecció, realitzada en l'antiguitat per l'autor de l'haikai o haiku per a acompanyar al seu poema. Matsuo Basho va ser el primer poeta a adoptar aquesta forma de l'haiku que avui domina en les grans esferes poètiques.
[modifica] Haijin
És el nom amb què es denomina l'autor d'un haikai o haiku. Els haijin més importants de la història del Japó són Matsuo Basho, Yosa Buson, Kobayashi Issa, Usuda Aro, Masaoka Shiki, Uejima Onitsura, Ritsurin Issekiro, Arakida Morikate i Yamasaki Sokan, entre d'altres.
[modifica] Exemples
Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.
RECORD DELS ANYS SETANTA
Fulard a lloure.
Un cos d'imatge grega.
París. Montmatre.
Jugant pel matí.
A la platja anem.
Aquí. Europa.
[modifica] Enllaços externs
- "Que canti un grill/ no et fa sentir tan sol/ en l'infinit."- Haiku de Josep Masats
- "Bosque de bambú, Camino del Haiku" (castellà)
- "Lluitant a la contra"
- "Haikai / haiku a Mallorca (Poesia mallorquina). Introducció del haikai / haiku a Mallorca"
