Rosa Leveroni i Valls

Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910 - Cadaqués, 1985) fou una poetessa catalana. Poèticament és deixebla de Carles Riba, i fou una de les fundadores de la revista Ariel. A més de la poesia conreà l'assaig i la crítica literària sobre Ausiàs March. Els poemes de Rosa Leveroni són senzills i tracten bàsicament els temes de l'amor i la mort.

Hi ha un premi al seu nom: el Premi de poesia "Cadaqués a Rosa Leveroni". Vegeu la pàgina de l'Editorial Proa.

Biografia

Es titulà com a bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on va tenir com a professors Carles Riba, Pere Bohigas, Rafael Campanals, Lluís Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, Joan Petit o Ferran Soldevila, i es llicencià en filosofia i lletres i a la Universitat de Barcelona. Carles Riba li va prologar el seu primer llibre, Epigrames i cançons (1938).

Rosa Leveroni pertany a la generació de Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvador Espriu, escriptors que van viure la Guerra Civil quan començaven a publicar llibres madurs. Durant la postguerra, Rosa Leveroni va dedicar-se a la resistència cultural, al costat de Carles Riba. Va guanyar els Jocs Florals de la llengua catalana de Londres (1947) i París (1948). Fins l'any 1951 no publicà el segon llibre, Presència i record.

El 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat un dels primers membres i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

El 1948 el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu de la dot matrimonial), lloc que esdevindria la "cambra pròpia" de Leveroni fins a la seva mort.

Obres

• Epigrames i cançons (1938)
• Presència i record (1952)
• Poesia (1981)
• Contes (1986)

Enllaços externs

• Rosa Leveroni i Valls a l'AELC

• Selecció de poesia catalana a LletrA.
• Rosa Leveroni i Valls a Lo Càntich
• Exposició sobre Rosa Leveroni