Andreu Alfaro i Hernández

Monument als Països Catalans (1981), d'Andreu Alfaro, a la plaça del Carme de Tàrrega

Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 - València, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza. Se'l considerava un dels referents artístics dels Països Catalans de la segona meitat del segle XX.

Biografia

Andreu Alfaro va nàixer el 1929 a València en una família de carnissers. Tot i que sempre s'interessà a l'art, només va ser als 44 anys que s'hi dedicà completament.

Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional.

A final de la dècada de 1960 experimentà profusament amb elements metàl·lics.

El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya.

El 1991 la diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques.

Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, el darrer dels quals és el Monument als Països Catalans, a Tàrrega (1981).

L'any 1999 construí les 4 columnes de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2008 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'elegí membre d'honor. El cantant Raimon li dedicà una cançó.

Morí el 13 de desembre de 2012 a València.

Galeria

Algunes vistes de la seva obra Lebenskraft situada davant de l'Ajuntament de Magúncia, a la plaça Jockel-Fuchs.

• 

  Vista 1

• 

  Vista 2

• 

  Vista 3

• 

  Columnes UAB

Enllaços externs

• Andreu Alfaro a www.the-artists.org (anglès)
• Biografia (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreu Alfaro i Hernández