Aeroport de València

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aeroport de València
Aeroport de València
Aeroport de Manises
IATA: VLC – OACI: LEVC –

Avion silhouette.svg Accediu al Portal:Aviació

Resum
Tipus d'aeroport Públic
Titular/Gestor Aena
Serveix València València
Localització Manises Manises

Quart de Poblet Quart de Poblet

Construït 1933
Transport Públic  V-11  / MetroValencia-logo.gif : Valencia-MetroLinea3.png i Valencia-MetroLinea5.png / Logo metrobus.png : 150
Base
Altura (msnm) 73 m / 240 ft
Coordenades 39° 29′ 21″ N, 0° 28′ 54″ O / 39.48917°N,0.48167°O / 39.48917; -0.48167
Web www.aena.es
Pistes
Direcció Longitud Superfície
m ft
12/30 3.200 10.499 Asfalt
04/22 1.130 3.707 Asfalt
Helipistes
Número Longitud Superfície
m ft
04/22 426 1.398 Asfalt
Estadístiques (2012)
Passatgers 4.752.020

(4,57%)

Operacions 59.824

(15%)

Càrrega (en kg) 11.125

(Augment5,9%)

Font: Aena Aeropuertos[1]
Aeroport de Valencia situat respecte Espanya
Aeroport de Valencia
Aeroport de Valencia (Espanya)

L'Aeroport de València, anomenat també Aeroport de Manises (codi IATA: VLCcodi OACI: LEVC) és un aeroport espanyol gestionat per AENA, es troba a 7 km a l'Oest de València. Està situat entre els termes municipals de Manises i Quart de Poblet, s'ha convertit en un important centre de negocis i turisme, facilitant el desenvolupament econòmic de la zona.

El trànsit és un 50% nacional i un altre internacional. Fins a l'arribada del AVE a València en 2010, la ruta amb Madrid-Barajas recollia més del 20% dels passatgers de l'aeroport i que des de llavors ha perdut un 75% del passatge. La ruta nacional més transitada de l'aeroport a 2012 ha estat amb Palma. Altres destinacions nacionals d'importància són Madrid-Barajas, Sevilla, Eivissa i Màlaga. També és important el trànsit internacional amb els països de la Unió Europea, sent París-Charles de Gaulle, Zuric, Londres-Gatwick, Bèrgam-Orio al Serio, Roma-Fiumicino i Amsterdam-Schiphol els països que aporten major nombre de passatgers.

L'aviació general té un lloc destacat dins de l'aeroport de València. Anualment, es produeixen nombrosos moviments d'aviació privada i els treballs aeris relacionats amb l'agricultura són molt importants en aquest aeroport.

L'aeroport ha rebut crítiques pels experts del sector, ja que des que es va instal·lar Ryanair al novembre de 2004, aquesta ha aconseguit concentrar més del 40% dels passatgers totals de l'aeroport. A 2008 a causa de les desavinences amb la Generalitat Valenciana, Ryanair va tancar la seva base, el que va produir la pèrdua d'una quantitat notable de passatgers i 750 llocs de treball a l'aeròdrom, fins a la seva reobertura el 2010.

Al març de 2007 va entrar en funcionament un nou edifici terminal per a aviació regional, connectat amb el Terminal principal (T1).

L'any 2012, l'aeroport va registrar un tràfic de 4.752.020 passatgers, 59.824 operacions i 11.125 tones de mercaderies.

L'Aeroport de València alberga la base de l'aerolínia regional Air Nostrum (que opera amb la franquícia Iberia regional).

El 31 de juliol de 2012 va tenir lloc la inauguració de la Nova Terminal (T2).

L'aeroport forma part de la xarxa de 47 aeroports de AENA. A 2012 va quedar en el lloc 10 quant a nombre de passatgers, 8 pel que fa volum de mercaderies i 7 quant a nombre d'operacions, a més a més va quedar entre un dels deu aeròdroms d'aquesta xarxa que van ser rendibles. És el segon aeroport del País Valencià després de l'Aeroport d'Alacant.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Ubicació[modifica | modifica el codi]

L'aeroport es troba a 7 km a l'oest de la ciutat València, en els termes municipals de Manises i Quart de Poblet. Altres nuclis importants de població, amb més de 50.000 en l'entorn d'aeroport són Sagunt (a 35 km) i Torrent (a 10 km).

Aquest entorn aeroportuari es troba fortament industrialitzat, amb nuclis molt propers a aquest, com els de Font del Gerro, Manises, Quart de Poblet i Vara de Quart.

L'aeroport presta servei a la província de València i en menor mesura a la província de Castelló, cal esmentar que aquesta és la principal entrada del turisme estranger cap a aquestes dues províncies, ja que el seu àmbit d'influència abasta a ciutats amb un gran potencial turisme de costa com pot ser Cullera, Gandia, Orpesa, Benicàssim, Vinaròs, Peníscola o Benicarló, a més d'altres ciutats amb una certa activitat industrial i agrícola com Ontinyent, Xàtiva, Alzira, Bunyol, Requena o Paterna.

Relleu[modifica | modifica el codi]

La seva orografia està formada per una plana que descendeix suaument fins al llit del riu Túria. Té una altitud mitjana de 73 metres sobre el nivell del mar, i forma un triangle entre el riu Túria al nord, Quart al sud-est i Riba-roja de Túria a l'oest.

Clima[modifica | modifica el codi]

Article principal: Clima mediterrani

La intensitat i la direcció dels vents, sol tenir un valor mitjà de 7 nusos amb components oest, est i sud-oest fonamentalment.

Els fenòmens meteorològics que ocorren amb més freqüència són: la pluja (el 17,81% dels dies de l'any), les tempestes (el 4,38% dels dies de l'any) i la boira (l'1,1%). No ha nevat ni granissat en cap ocasió.

La temperatura de referència de l'aeròdrom, definida com la mitjana de les màximes del mes més calorós de l'any (el de major temperatura mitjana), és de 30 °C i correspon al mes d'agost.

Climatològicament parlant, es troba per sobre dels mínims d'operació de categoria I en un 99.2% de les ocasions, ja que hi ha visibilitat superior a 800 m altura de la base de núvols superior a 60 m.

Les característiques tèrmiques i pluviomètriques de l'àrea (al voltant de 18 °C i 459 mm de mitjana anual) i els alts índexs de visibilitat, concedeixen a l'aeroport un emplaçament privilegiat que li permet un ús eficaç, sobretot per l'excel·lent orientació de la pista de vol.

Paràmetres climàtics mitjans de Aeroport de València - Manises
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura màxima registrada °C (°F) 24,9
(77)
29,4
(85)
32,6
(91)
33,8
(93)
36,0
(97)
37,8
(100)
43,4
(110)
41,2
(106)
37,2
(99)
34,0
(93)
30,4
(87)
24,6
(76)
43,4
(110)
Temperatura mínima registrada °C (°F) -5,4
(22)
-3,0
(27)
-2,3
(28)
0,2
(32)
5,0
(41)
9,7
(49)
12,2
(54)
10,6
(51)
8,2
(47)
3,0
(37)
-1,0
(30)
-3,0
(27)
-5,4
(22)
Temperatura diària màxima °C (°F) 15,5
(60)
17,0
(63)
18,9
(66)
20,6
(69)
23,5
(74)
27,2
(81)
30,1
(86)
30,3
(87)
27,8
(82)
23,4
(74)
19,0
(66)
16,1
(61)
22,5
(73)
Temperatura diària mínima °C (°F) 5,0
(41)
6,0
(43)
7,2
(45)
9,4
(49)
12,9
(55)
16,9
(62)
19,8
(68)
20,4
(69)
17,7
(64)
13,3
(56)
8,9
(48)
6,3
(43)
12,2
(54)
Precipitació total mm (polzades) 37,7
(1)
31,8
(1)
34,5
(1)
38,5
(2)
35,7
(1)
20,2
(1)
14,4
(1)
18,6
(1)
48,7
(2)
74,5
(3)
53,9
(2)
50,5
(2)
458,9
(18)
Font: Instituto Nacional de Meteorología. Valors climatològics normals en el període 1971-2000

Història[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La primera experiència aeronàutica que es va realitzar a València va ser el llançament d'un globus ple de gas, de 28 polzades de diàmetre, el dia 12 de març de 1784, a l'hort de Duclós i que va caure a quatre llegües de València.

Cent vint anys després tindrà lloc a Paterna el primer vol d'un aeroplà amb matrícula d'Espanya. El diumenge 5 setembre de 1909, l'aviador Juan Olivert es disposa a fer un vol amb l'aeroplà construït per l'enginyer Brunet amb la col·laboració financera de l'Ajuntament de València.

En 1910, s'organitza un concurs d'aviació en el camp de la Malva-rosa, on el 22 de maig realitza un primer vol Julien Mamet, i l'any següent, entre les celebracions de juliol, s'inclou la carrera aèria València-Alacant-València, a realitzar els dies 29 i 30 d'aquest mes.

Després de l'establiment de les primeres línies aèries postals a Espanya, la companyia Union Aérea Española, UAE, realitza alguns vols de prova a la línia Madrid-València al maig de 1926, mentre no és capaç de posar un servei de línia Madrid-Barcelona-València.

Inicis[modifica | modifica el codi]

L'aeroport de València va començar a gestar-se amb la llei d'aeroports de 1927, que considerava de caràcter urgent la construcció d'un aeròdrom en aquesta zona. Per això, es va habilitar el port marítim per a la hidroaviació. El Pla de Línies Aèries de gener de 1928 declara d'interès general i d'utilitat pública les línies regulars Madrid-València i Barcelona-València-Alacant-Màlaga-Sevilla, ratificant l'obertura de l'aeroport valencià per a la navegació aèria comercial a abril de 1930.

Aquest interès de les autoritats aeronàutiques a l'aeroport valencià anima les institucions locals a construir en 1929 la Junta de l'Aeroport de València, presidida per l'alcalde de la ciutat, el marquès de Sotelo.

En un primer moment es va pensar ubicar l'aeroport en la llengua de terra que separa L'Albufera del mar i així poder utilitzar les instal·lacions tant per a avions terrestres com per a hidroavions. No obstant això, l'existència de diferents obstacles obligaren a pensar en una altra opció i, finalment, es va decidir construir l'aeroport en la localitat de Manises.

L'obertura oficial de l'aeròdrom es produeix el 19 de març de 1933 i es declara duaner el 8 de setembre de 1934. El primer vol regular es realitza l'1 de setembre de 1934 amb la inauguració per LAPE de la línia Madrid-València.

Els serveis regulars se suspenen l'inici de la guerra civil, durant la qual Manises serà base dels avions de LAPE en els serveis amb Madrid i Barcelona i capçalera del sector aeri militar. Un cop finalitzada, el 27 de juliol de 1939 Iberia restableix la línia Madrid-València i, al mes d'agost, inaugura el seu servei València-Barcelona. La línia amb Madrid torna a tenir la seva prolongació a Palma al març de 1946, i al maig l'aeroport valencià és habilitat com a aeroport duaner.

Uns mesos després, el 12 de juliol, un decret obre oficialment l'aeroport de València a tot tipus de tràfic nacional i internacional.

La primera pista afirmada -la 12/30- comença a construir-se l'estiu de 1946, utilitzant-xarxa metàl·lica coberta amb una capa de terra calcària sobre base de pedra piconada. Entre 1948 i 1949 es posen en marxa les obres de construcció i afermat de les pistes 12/30 i 04/22 i la construcció d'una petita plataforma d'estacionament.

En 1953, es construeix un carrer que enllaça la capçalera 30 amb l'estacionament d'aeronaus i, l'any següent, una de rodatge paral·lela a la 12/30 per al servei d'aviació militar.

Pocs anys després, al setembre de 1955, s'instal·la a Manises l'Ala núm. 1 de Caça, primera unitat espanyola que compta amb els avions de reacció F-86 Sabre. L'aeroport estava classificat com de tercera categoria administrativa.

Al febrer de 1958, s'aprova l'ampliació de la pista 12/30 i la rodada en l'extrem nord-oest amb les seves corresponents zones de parada i la instal·lació de llums d'aproximació.

Des del 10 de juliol de 1958 València compta amb tres línies regulars, València-Eivissa, València-Sevilla i València-Màlaga, servides totes elles per Iberia.

L'aeroport és considerat de primera categoria a partir de gener de 1962; al cap de tres anys canvia la seva denominació oficial, i passa a denominar-se Aeroport de València.

En 1983, s'inaugura el nou terminal de passatgers que substitueix el construït a mitjans dels seixanta. La innovació més gran del nou edifici és la utilització de l'energia solar mitjançant panells solars.

El 31 de juliol de 1999 es va tancar la base militar de Manises.

Present[modifica | modifica el codi]

Amb motiu de la celebració de la Copa Amèrica, al març de 2007, es van executar importants actuacions en infraestructures tant en l'àrea terminal com en el camp de vol.

En 2007 va entrar en funcionament un nou edifici terminal per a aviació regional amb una superfície total aproximada de 12.000 m2, connectat amb la terminal principal, pel costat aquest, que permet el trànsit de passatgers entre les dues terminals, a més de comptar amb accés directe des de l'exterior. Aquest mateix any s'inaugura una pista de rodatge paral·lela a la dreta de la 30/12 per a rodatge a la pista 12, a més s'inaugura el ILS de la pista 12.

Amb motiu de les obres d'ampliació, en 2008 es clausura la pista 04/22, on passen a ubicar les instal·lacions necessàries per al servei a helicòpters.

El 2009 la companyia americana Delta Air Lines inaugura el primer vol transatlàntic sense escales a Nova York, fruit de l'acord de la companyia amb la Generalitat Valenciana i altres entitats.

Al juliol de 2012 es va inaugurar una segona ampliació, pel costat est, de l'edifici terminal (T2) amb vint taulells més de facturació i una nova sala de recollida d'equipatges.

Amb la nova estratègia de Delta Air Lines reduir la seva capacitat transatlàntica, el 2013 cancel·la única ruta transoceànica de l'aeroport amb destinació Nova York, malgrat el seu èxit comercial amb un volum de 35.000 passatgers i una mitjana del 80% d'ocupació en cada viatge.

Tràfic i estadístiques[modifica | modifica el codi]

Evolució del tràfic de passatgers[modifica | modifica el codi]

Any Posició Passatgers Increment anual (%) Posició Operacions Increment anual (%) Posició Carrega (Kg) Increment anual (%)
2000 14 2.261.943 +13,3 7 64.075 +11 8 10.906.231 +5,3
2001 14 2.301.191 + 1,7 7 69.597 +8,6 8 11.077.672 +1,6
2002 14 2.138.926 - 7,1 7 67.213 -3,4 7 11.834.554 +6,8
2003 14 2.432.126 + 13,7 8 65.548 -2,5 7 11.769.667 -0,5
2004 13 3.111.951 + 28,0 6 72.679 +10,9 7 12.169.271 +3,4
2005 9 4.639.314 +49,1 6 87.045 +19,8 7 12.217.635 +0,4
2006 9 4.969.120 +7,1 6 87.920 +1 7 13.067.609 +7
2007 8 5.933.424 +19,7 6 96.616 +9,9 8 13.335.387 +2
2008 8 5.779.343 -2,6 6 96.795 +0,2 8 13.325.799 -0.1
2009 9 4.748.997 -17,8 6 81.126 -16,2 8 9.792.469 -26,5
2010 10 4.934.268 +3,9 6 77.802 -4,1 8 11.427.867 +16,7
2011 10 4.979.511 +0,9 7 70.393 -9,5 8 10.484.007 -8,3
2012 10 4.752.020 -4,6 7 59.824 -15 8 11.125.537 +5,9
2013 10 4.599.990 -0.3 7 57.163 -4 8 11.657.987 +4,7
Font: Aeroport de València, AENA.[2]

Rutes nacionals més importants (2012)[modifica | modifica el codi]

Posició Ciutat Passatgers Augment Aerolínies
1 Illes Balears Palma 429.051 Air Berlin, Air Europa, Air Nostrum, Ryanair
2 Comunitat Autònoma de Madrid Madrid-Barajas 264.443 Air Europa, Air Nostrum
3 Andalusia Sevilla 201.149 Air Nostrum, Ryanair
4 Illes Balears Eivissa 193.253 Air Nostrum, Ryanair, Vueling
5 Andalusia Málaga 89.564 Air Nostrum, Ryanair
6 Galícia Santiago 78.326 Air Nostrum, Ryanair
7 País Basc Bilbao 69.183 Augment Air Nostrum,
8 Illes Balears Menorca 54.653 Augment Air Nostrum, Air Europa, Ryanair
9 Illes Canàries Gran Canària 43.517 Augment Air Nostrum, Ryanair
10 Cantàbria Santander 37.820 Augment Ryanair

Rutes internacionals més importants dintre d'Europa (2012)[modifica | modifica el codi]

Posició Ciutat Passatgers Augment Aerolínies
1 França Paris-Charles de Gaulle, França 297.214 Augment Air Europa
2 Suïssa Zuric, Suïssa 219.185 Augment Swiss International Airlines
3 Regne Unit Londres-Gatwick, Regne Unit 193.905 Augment Easyjet
4 Itàlia Bèrgam-Orio al Serio, Itàlia 186.622 Augment Ryanair
5 Itàlia Roma-Fiumicino, Itàlia 152.921 Alitalia, Vueling
6 Països Baixos Àmsterdam-Schipol, Holanda 144.676 Transavia.com, Vueling
7 França París-Orly, França 132.503 Vueling
8 Itàlia Bolonya, Itàlia 123.963 Augment Ryanair
9 Regne Unit Londres-Stansted, Regne Unit 114.321 Ryanair
10 Itàlia Roma-Ciampino, Itàlia 113.171 Ryanair

Principals Aerolínies (2012)[modifica | modifica el codi]

Distribució dels passatgers en les principals aerolínies de l'aeroport.
Posició Companyia aèria Total
Passatgers
 %
1 Ryanair Ryanair 1,913,777 40,4%
2 Air Nostrum Air Nostrum 648,562 13,65%
3 Air Europa Air Europa 452,452 9,52%
4 Vueling Vueling 391,113 8,23%
5 Swiss Swiss International Airlines 218,851 4,60%
6 Easyjet Easyjet 193,511 4,07%
7 Wizz Air Wizz Air 185,460 3,90%
8 Air Berlin Air Berlin 158,021 3,33%
9 Transavia Transavia 128,619 2,70%
10 Lufthansa Lufthansa 69,818 1,47%
Font: VLC-Valencia Low Cost.

Aerolínies i destinacions[modifica | modifica el codi]

Aerolínies Destinacions
GER Air Berlin
1 destinació
Nacional: (1) Palma.
ESP Air Europa
5 destinacions
Nacional: (4) Madrid, Palma, Tenerife-Sud. Estacional: Menorca [Acaba l'1 de setembre de 2013].

Internacional: (1) París-Charles de Gaulle (Codi compartit amb Air France).

ITA Alitalia
1 destinació
Internacional: (1) Roma-Fiumicino.
ROM Blue Air
1 destinació
Internacional: (1) Bucarest.
CHE Darwin Airline
1 destinació
Internacional: (1) Ginebra.
UK Easyjet
2 destinacions
Internacional: (2) Londres-Gatwick. Estacional: Lisboa.
ESP Iberia regional operat per Air Nostrum
14 destinacions
Nacional: (12) Astúries, Bilbao, Eivissa, Madrid, Palma, Màlaga, Menorca, Sevilla. Estacional: Gran Canària [Comença el 19 de Julio fins a l'1 de setembre de 2013], Lanzarote [Comença el 23 de juliol fins al 28 d'agost de 2013], Santiago de Compostel·la [Comença el 20 de Julio fins al 31 agost de 2013], Tenerife-Nord [Comença el 19 de juliol fins a l'1 de setembre de 2013].

Internacional: (2) Bolonya [Comença el 27 d'octubre de 2013]. Estacional: Funchal [Comença el 19 de juliol de 2013].

GER Lufthansa
3 destinacions
Internacional: (3) Berlín-Tegel, Düsseldorf. Estacional: Munic.
GER Lufthansa Regional operat per Eurowings
1 destinació
Internacional: (1) Düsseldorf.
Àustria Niki
1 destinació
Internacional: (1) Estacional: Viena [Acaba l'1 de novembre de 2013].
Marroc Royal Air Maroc
1 destinació
Internacional: (1) Casablanca [Acaba l'1 de novembre de 2013].
Irlanda Ryanair
33 destinacions
Nacional: (9) Gran Canària, Eivissa, Màlaga, Palma, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, Tenerife-Sud. Estacional: Menorca.

Internacional: (24) Beauvais-Tillé, Bèrgam, Bolonya, Charleroi, Frankfurt-Hahn, Londres-Stansted, Memmingen, Pisa, Porto, Roma-Ciampino, Treviso. Estacional: Bari, Mánchester, Bristol, Càller, Malta, Marsella, East Midlands, Dublín, Marrakech, Trapani, Trieste, Moss-Rygge, Weeze.

RUS S7 Airlines
1 destinació
Internacional: (1) Estacional: Moscou.
Suècia Scandinavian Airlines
1 destinació
Internacional: (1) Estacional:Oslo [Acaba el 15 d'agost de 2013].
CHE Swiss International Air Lines
1 destinació
Internacional: (1) Zuric.
POR TAP Portugal operat per Portugália
1 destinació
Internacional: (1) Lisboa.
NED Transavia.com
3 destinacions
Internacional: (3) Ámsterdam, Eindhoven, Rotterdam.
República Txeca Travel Service Airlines operat per Smart Wings
1 destinació
Internacional: (1) Estacional: Praga.
TUR Turkish Airlines
1 destinació
Internacional: (1) Istanbul
ESP Volotea
2 destinacions
Nacional: (1) Estacional: Astúries [Comença l'1 de juliol fins al 7 de setembre de 2013].

Internacional: (1) Estacional: Nantes [Acaba el 25 d'Octubre de 2013].

ESP Vueling Airlines
5 destinacions
Nacional: (1) Estacional: Eivissa [Acaba el 30 de setembre de 2013]. Internacional: (4) Brussel·les, París-Orly, Roma-Fiumicino. Estacional: Ámsterdam.
Hongria Wizz Air
4 destinacions
Internacional: (4) Bucarest, Cluj-Napoca, Sofia, Timisoara.
Hongria Wizz Air Ukraine
1 destinació
Internacional: (1) Kíev-Zhulyany.

Pla director de l'aeroport de València-Manises[modifica | modifica el codi]

S'estan executant en l'actualitat importants obres de millora per poder acollir l'increment d'operacions que des de l'any 2001 augmenten, gràcies al turisme que atrauen les ciutats de València i Castelló de la Plana, i voltants, i a les companyies de baix cost, que des de 2003 operen des de Manises amb una gran quantitat de destinacions.

L'any 2007, l'aeroport de València va registrar un tràfic de 5.929.916 passatgers, és a dir, gairebé un milió més que l'any anterior (el que suposa un augment del 19,3%), 96.591 operacions (que créixer un 19,7%) i 13.367 tones de mercaderies. Aquest creixement ha superat les previsions de creixement que havia elaborat el Ministeri de Foment que no tenia previst que se sobrepassaren aquestes xifres fins al 2015. Encara que amb l'arribada de l'alta velocitat (AVE) el 2010, la ruta València-Madrid ha perdut el 75% del passatge, sent la ruta amb major nombre de passatgers de l'aeroport, a més de la crisi econòmica, ha produït que en els últims quatre anys l'aeroport perdés més d'un milió de passatgers.

Les obres d'ampliació finalitzades el 2007[modifica | modifica el codi]

  • Ampliació de la pista 30-12 de 2700-3200 m.
  • Ampliació carrer de rodadura 'NOVEMBER' (N3 + N4) fins a la capçalera de la 12.
  • Llindar de la pista 30 ampliat 300 m.
  • Ampliació de la rampa de càrrega.
  • Ampliació de la plataforma de passatgers.
  • Nova terminal per a vols regionals.
  • Estació de metro que connecti l'aeroport amb la ciutat de València.

Les obres d'ampliació finalitzades el 2012[modifica | modifica el codi]

Camp de Vol[modifica | modifica el codi]

  • Carrer de sortida ràpida a 1.950 m de llindar 12 per a aeronaus Tipus C.
  • Adequació a les NTAC.
  • Rodadura davant plataforma estacionament d'aeronaus i reconfiguració carrer A-1 per a adequació a normes.
  • Carrer de sortida ràpida a 1.700 m de llindar 12 per a aeronaus tipus C-VIII.
  • Carrer de sortida ràpida a 1.425 m des de capçalera 12 per a aeronaus d'aviació general.
  • Carrer de sortida ràpida a 1.575 m des de capçalera 30 per a aeronaus d'aviació general.
  • Acondicionament de carrer de rodatge T-0 per a lloc estacionament aïllat.

Plataforma[modifica | modifica el codi]

  • Ampliació de la plataforma d'estacionament d'aeronaus en zona est per Aviació Executiva.

Zona de passatgers[modifica | modifica el codi]

  • Ampliació Edifici Terminal per costat aquest del terminal actual (T2).
  • P4 en alçada i acondicionament de zona d'activitats complementàries i de mitjana per al trànsit de passatgers.
  • Zona de borsa de taxis, busos i dipòsit de vehicles retirats per grua. Nous accessos dels vials i modificació de rotondes.
  • P1-bis en alçada.
  • Reconfiguració i ampliació pàrquing juliol.
  • Vials i aparcament associat (P3) al condicionament de plataforma d'Aviació Executiva.

Zona d'aviació general[modifica | modifica el codi]

  • 2 passarel·les i equips de servei per a aeronaus.
  • Trasllat dipòsits de combustible a zona antic aeroclub.
  • Sortidor de combustibles per Aviació General.

Zona de serveis[modifica | modifica el codi]

  • Ampliació edifici càtering en zona activitats complementàries.

Navegació Aèria[modifica | modifica el codi]

  • Reubicació del sistema ILS CAT I pista 30 per adequar RESA (Àrea de seguretat d'extrem de pista). Adequació àrees crítiques i sensibles.
  • Nou TACC (Centre de Control d'Àrea Terminal).
  • Actualització de l'equipament SACTA a TWR.
  • S.E.O. d'un sistema VICTOR per a la TWR.
  • Centre d'emissors alternatiu per TACC i TWR.
  • Sistema de comunicacions per a nova TWR.

Transport i accesos[modifica | modifica el codi]

Carretera[modifica | modifica el codi]

L'accés per carretera es realiza des de l'autovía  V-11 , que conecta la  A-3  (Autovia de Madrid a València) amb la  V-31  .

Autobús[modifica | modifica el codi]

Metrobus

L'Aeroport de València disposa d'estació d'autobusos on efectua parada entre elles la línia de Autobusos Metropolitans de València (MetroBus).

Metrovalencia[modifica | modifica el codi]

Metro de València

Amb una freqüència d'una hora l'aeroport està connectat amb les principals estacions de la ciutat de València. El trajecte fins a l'estació de Xativa és d'uns 20 min, l'estació es troba en ple centre de València i just al costat de l'estació València-Nord. El primer tren de l'aeroport cap a València ix a les 5 h i 30 minuts, de dilluns a divendres, els dissabtes a les 5 h i 48 minuts i a les 7 h i 30 minuts els diumenges i festius. L'últim tren des de l'aeroport cap a València parteix a les 22:29 de dilluns a dissabtes i 21:08 els diumenges.

L'estació forma part de zona tarifària D des de 2012, posteriorment havia pertangut a la B.

Actualment aquesta estació és la capçalera de les línies Valencia-MetroLinea3.png i Valencia-MetroLinea5.png de Metrovalencia.

Taxi[modifica | modifica el codi]

Existeix una parada de taxis prop del hall d'arribades. Els taxis solament traslladen 4 persones per cotxe.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport de València


Portal

Portal de la ciutat de València