Manises

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manises
Escut de Manises
(En detall)
Localització

Localització de Manises respecte del País Valencià Localització de Manises respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud i Manc. Quart-Benager
Quart de Poblet
Gentilici Maniser, manisera
Predom. ling. Valencià
Superfície 19,65 km²
Altitud 52 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
31.057 hab.
1.580,51 hab/km²
Coordenades 39° 29′ 30″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.49167°N,0.45722°O / 39.49167; -0.45722Coord.: 39° 29′ 30″ N, 0° 27′ 26″ O / 39.49167°N,0.45722°O / 39.49167; -0.45722
Distàncies 8 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

6
12 PP, 5 PSPV, 2 APM-Compromís i 2 EUPV
Francisco Izquierdo Moreno (PP) (2007)
Codi postal 46940
Codi territorial 46159
Festes majors Santa Justa i Rufina
19 de juliol
Agermanament Itàlia Montelupo Fiorentino, Itàlia
Web

Manises és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. Compta amb 29.717 habitants (2006), és famós per la ceràmica que s'hi fabrica i és conegut perquè al terme municipal hi ha l'aeroport de València.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a l'extrem occidental de l'Horta de València, a la ribera dreta del riu Túria.

Des de València, s'accedeix a aquesta localitat per carretera a través de l'A-3 i la V-11. El metro (línies 3 i 5) uneix la localitat i l'aeroport de València, situat al terme municipal maniser, amb la capital, València.


El terme municipal de Manises limita amb les localitats de Quart de Poblet, Paterna, i Riba-roja de Túria, totes de la província de València.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la població és musulmà, si bé s'han trobat indicis de l'època romana. Els musulmans crearen un centre ceràmic molt important que, després de la seua conquesta, fou donat en 1237 pel rei Jaume I el Conqueridor a Artal de Luna. La seua família continuà en la possessió fins finals del segle XIII, quan passà a poder de Pere Boïl, majordom i tresorer de Jaume el Just. Els musulmans seguiren vivint a Manises, treballant el fang cuit, tècnica que ensenyaren als cristians, els quals la perfeccionaren.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Compta amb una població de 28.866 habitants en 2005. Un 4,95% dels seus habitants era, segons el mateix padró, de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica de Manises
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
Població 3.577 4.076 5.010 6.667 7.711 9.173 13.097 19.945 23.975 24.453 25.939 28.866

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Manises, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Enrique Crespo Calatrava 8.158 12 51,95
Partit Socialista del País Valencià Juan Carlos Santiago Carretero 3.629 5 23,11
Agrupament Progressiste de Manises - Coalició Compromís Jesus Mª Borrás Sanchis 1.792 2 11,41
Esquerra Unida del País Valencià Manuel Gutiérrez Liébana 1.731 2 11,02
Coalició Valenciana Mª Remedios Garcera Constancio 393 - 2,50
En blanc 322 - 2,5
Total 16.025 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Antoni Asunción Hernández PSPV-PSOE
1983 - 1987 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1991 - 1995 Rafael Tos Viala PSPV-PSOE
1995 - 1999 Jose Alberto Arnal Borrego PSPV-PSOE
1999 - 2003 Enrique Crespo Calatrava PP
2003 - 2007 Enrique Crespo Calatrava PP
2007 - 2011 Enrique Crespo Calatrava PP
Des del 2011 Enrique Crespo Calatrava (dimissió)
Francisco Izquierdo Moreno (2012-)
PP

Economia[modifica | modifica el codi]

La ceràmica de Manises[modifica | modifica el codi]

Cal dedicar un capítol especial a la ceràmica manisera. Al començament del segle XIV, regnant Jaume el Just, el senyoriu de Manises fou adquirit por la família Boïl, que introduí en la seua nova possessió la ceràmica de reflexos importada dels musulmans andalusos, en especial de Màlaga.

La ceràmica manisera de reflexos daurats i blaus s'imposà en tot Europa fins finals del segle XVI, sent coneguda en moltes parts amb els noms de "obra de València" o "de Mallorca", per l'origen dels navegants que comerciaven amb ella.

Després de cobrir les necessitats de la corona aragonesa, la ceràmica s'exportava a França, Itàlia, i sobretot, a Nàpols, on Alfons el Magnànim volgué crear una cort brillant i luxosa. En ser un gran consumidor de ceràmica de Paterna i Manises, farà de Nàpols un acusat centre d'influència per a la resta de les corts italianes. Calixt III i Alexandre VI demanaren contínuament a València peces i taulells per a les sales del Vaticà. L'exportació es va estendre també a Sicília, Venècia, Turquia i Xipre, i fins i tot a Flandes i els països del Bàltic. Els palaus de totes les corts d'Europa s'enriquiren amb la ceràmica manisera. Molt pintors la reproduïren als seus quadres: així es pot veure en l'obra d'Humbert i Jan Van Eyck i en la tabla central del tríptic de Hugo van der Goes que es conserva en el Museu dels Uffizi de Florència. En aquesta ciutat existixen uns frescos de Ghirlandaio en els quals apareix la pisa morisco-valenciana.

El comerç de la ceràmica donà lloc a companyies d'exportadors, primer italianes, xipriotes i turques; després catalanes i mallorquines, que transportaven els taulells i diverses peces amb molta cura, embalades en grans gerres o cossis revestides de corda i palla. Del Grau de València eixien contínuament naus amb aquesta càrrega i es pagava un impost per l'eixida d'aquestos productes.

Clima[modifica | modifica el codi]

Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana màx. °C 9 10,5 13,8 15,3 18,0 25,2 27,2 28,8 23,9 20,4 16,2 13,1 19,4
Mitjana mín. °C 0,8 4,3 7,5 9,9 11,2 13,5 15,0 17,0 15,9 12,4 9,7 5,6 8,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 556

Monuments[modifica | modifica el codi]

Interior de l'església parroquial
  • Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan Bautista. L'actual temple va començar a construir-se en 1734, sent inaugurat el 1751. El vell temple va quedar abandonat per al culte i va començar a ser enderrocat el 1817. Es va respectar tan sols la capella de la Verge del Rosari. És d'estil neoclàssic, amb vestigis del barroc, la planta és de creu llatina, d'una sola nau, amb una gran cúpula d'estil bizantí sobre el creuer i revestida de reflex metàl·lic per l'exterior, el retaule major és de 1951, d'estil barroquitzant.
  • Museu Municipal de Ceràmica. Inaugurat en 1969 i instal·lat en la casona llegada a l'Ajuntament per la família Casanova Dalfó-Sanchis Causa. S'exhibeixen en ell conjunts de rajoles dels segles XV i XVIII, de reflexos daurats, panells de rajoles, ceràmica popular i una sala-cuina d'estil típic valencià, imitació del segle XVIII.
  • Convent de clausura de Monges Carmelites, actual Casa de Cultura.

Assut de la Séquia de Quart-Benàger-Faitanar

Assut de la Séquia de Mestalla

Assut de la Séquia de Mislata

Assut de la Reial Séquia de Montcada

Assut de la Séquia de Tormos

Festes locals[modifica | modifica el codi]

  • Cavalcada de la Ceràmica: 18 de juliol
  • Santes Justa i Rufina: 19 de juliol

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manises Modifica l'enllaç a Wikidata