Picassent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Picassent
Escut de Picassent
(En detall)
Localització

Localització de Picassent respecte del País Valencià Localització de Picassent respecte de l'Horta Sud


Municipi de l'Horta Sud
Palmeres i tarongers al terme municipal de Picassent
Palmeres i tarongers al terme municipal de Picassent
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Sud
Manc. de l'Horta Sud
Picassent
Gentilici Picassentí, picassentina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 20.285.264,86
Superfície 85,78 km²
Altitud 50 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
20.420 hab.
238,05 hab/km²
Coordenades 39° 21′ 40″ N, 0° 27′ 36″ O / 39.36111°N,0.46000°O / 39.36111; -0.46000Coord.: 39° 21′ 40″ N, 0° 27′ 36″ O / 39.36111°N,0.46000°O / 39.36111; -0.46000
Distàncies 17,7 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
9 PSPV, 7 PP i 1 Compromís
Mª Concepción Garcia Ferrer (PSPV) (2011)
Codi postal 46220
Codi territorial 46194
Festes majors 8 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de Vallivana
Dies de mercat Dimecres i dissabte
Fira tradicional Fira Agrícola i Comercial
Setembre
Agermanament País Valencià Morella, País Valencià.

Espanya Villarrobledo, Espanya.

Web

Picassent és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud. Limita amb Alcàsser, Silla i Torrent (a la comarca de l'Horta); amb Alfarb, Benifaió, Llombai i Montserrat (a la Ribera Alta) i amb Almussafes (a la Ribera Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El paisatge de Picassent destaca per la presència de llomes i tossals. L'orografia presenta tres unitats geològiques diferents: al sud-oest, els materials cretàcics de l'anticlinal del Besori que donen el paisatge més abrupte del terme; de nord-oest a sud-est, els alterons miocens formen una dorsal que des dels Racons passant per les penyes Males i l'Alter, arriba fins a Espioca, i en tercer lloc, els materials quaternaris que formen la depressió Devadillo-Terrabona i els plans del nord-est del terme: els Garroferals, els Olivars... A l'oest del terme hi ha l'aflorament dels algeps de Millerola, l'explotació dels quals és molt antiga. L'alabastre que adorna la façana del palau del Marqués de Dosaigües de València procedeix de les seues pedreres. El barranc de Picassent drena la part nord del terme i el barranc Fondo la part més meridional. Tots dos desaigüen a l'Albufera.

Història[modifica | modifica el codi]

Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'època romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca, que conserva una torre d'època islàmica, van ser en el seu origen alqueries musulmanes.

El 1237, Jaume I va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén. Restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d'admetre de bell nou a la població islàmica. Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre'l-lo a son fill Ferran d'Aragó, bastard de Pere III, qui va vendre'l-lo a Raimon Boïl, el 1347, aquesta família senyoreja el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451 compraren Espioca. Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó, l'any 1511. Un segle després, el 1611, després de l'expulsió dels moriscs, el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorga carta de població als nous habitants, en què s'especifica l'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats; després de la guerra de Successió, adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins a l'abolició dels senyorius, en 1814.

Economia[modifica | modifica el codi]

Antigament hi predominaven els conreus de secà. Però, la construcció de la Séquia Real del Xúquer a finals del segle XVII transformà en regadiu les terres de llevant del terme. El paisatge agrari actual és un tarongerar continu; per la qual cosa, Picassent es pot considerar una població fonamentalment agrícola.

Com deia Cavanilles: Garroferes, a les partides del Devadillo i Terrabona, vinyes, oliveres, blat...

Prova d'això són els esdeveniments de la Fira Agrícola i Comercial que s'organitza anualment al mes de setembre i el Congrés Citrícola, fòrum de transmissions de les últimes tecnologies aplicables als cítrics.

Formen també part de l'economia picassentina el comerç, els serveis, la construcció i la indústria. Picassent té un polígon industrial important que posseeix al voltant de 100 empreses. En l'actualitat està en procés d'expansió i compta amb un altre de nova creació.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Picassent
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2008 2009 2012
2.643 3.313 4.052 4.500 4.898 5.322 6.007 6.974 8.433 11.143 13.691 14.604 15.438 16.333 17.848 18.556 19.385 19.786 20.265


Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Julián Crespo Santamargarita PSPV
1983 - 1987 Francisco López Campos PSPV
1987 - 1991 Francisca Hidalgo Aguado

Vallivana Romaguera Ferrandis

PSPV
1991 - 1995 Vicente Bta. Tarazona Fortuny PSPV
1995 - 1999 Juan Carlos Herrero de Lara PP
1999 - 2003 Juan Carlos Herrero de Lara PP
2003 - 2007 María Concepción García Ferrer PSPV
2007 - 2011 María Concepción García Ferrer PSPV
Des del 2011 María Concepción García Ferrer PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana, situada al centre del municipi.
  • Torre Espioca. Torre musulmana de defensa (segle XI). Malgrat que pot apreciar-se perfectament la seua estructura original la torre es troba en ruïnes i necessitada d'una restauració moltes vegades plantejada però que mai no hi arriba.
  • Església de Sant Cristòfol. Segle XVIII, restaurada posteriorment i d'estil neoclàssic.
  • Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana. De 1738 d'estil rococó.
  • Església de Venta Espioca.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • L'Avenc de l'Àguila. La cavitat està situada en la partida de Terrabona. En aquesta partida, juntament amb les de Soroixa, Millerola i Devadillo destaquen els Alts de la Guatleta, l'Almud, el Besori, entre altres. L'avenc presenta una boca semicircular de 3m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.
  • En el paratge natural de Millerola es troba el Clot de les Tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai.
  • Pedreres de Millerola és l'alabastre que adorna la façana del Palau del marqués de Dosaigües de València.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

L'any 1957, amb motiu de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu, es declarà oficialment la Mare de Déu de Vallivana com a patrona del poble de Picassent i la data de l'esdeveniment és el 8 de setembre. Quan arriba el dia de la festa es mostra gran alegria dinant en família. Un exemple de menjar típic és la picadeta (aperitiu), la sopa rellena (coneguda com a sopa de novia, coberta o de menudillos) i les pilotes dolces (fetes d'ametlla). L'endemà se celebra la festa del Santíssim Crist.

En les festes majors es representa al carrer la típica dansa pírrica i guerrera del Ball de Bastonots i també es fan partides de pilota valenciana. Els personatges bíblics que apareixen en la processó són Noè representat per "l'agüelo Colomet", l'home del sol que simbolitza Josuè, els apòstols i els evangelistes, Adam i Eva, les quatre heroïnes, "la parreta", els cirialots, etc.

Amb motiu de la festivitat de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, Picassent celebra les tradicionals festes de bous.

Finalment, com a tot València, al mes de març se celebren les Falles.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Des de 2005, se celebra anualment el Festival de Cinema en valencià Inquiet.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Ràdio

El municipi de Picassent compta amb una emissora local de caràcter municipal, Ràdio l'Om, que va començar les seues emissions el 14 de desembre de 1998. La seua programació està composta per espais informatius i musicals, molts dels quals estan realitzats pels propis habitants del municipi en qualitat de col·laboradors. Des de 2010 pot sintonitzar-se al dial 94.7 FM.

Premsa en Internet

Des de juny de 2012, Picassent compta amb un diari digital d'actualitat local, Picassent21.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picassent