Llombai

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llombai
Localització

Localització de Llombai respecte del País Valencià Localització de Llombai respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Plaça de la Creu
Plaça de la Creu
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. del Marquesat
Manc. de la Ribera Alta
Picassent
Gentilici Llombaí, llombaïna
Predom. ling. Valencià
Superfície 55,57 km²
Altitud 100 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.780 hab.
50,03 hab/km²
Coordenades 39° 16′ 55″ N, 0° 34′ 21″ O / 39.28194°N,0.57250°O / 39.28194; -0.57250Coord.: 39° 16′ 55″ N, 0° 34′ 21″ O / 39.28194°N,0.57250°O / 39.28194; -0.57250
Distàncies 28,8 km de València
21,5 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP, 4 PSPV i 1 IPL
José Forés Sanz (PP) (2011)
Codi postal 46195
Codi territorial 46156
Festes majors Del 17 al 26 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu del Roser
Web

Llombai és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Limita amb Alfarb, Catadau, Montserrat, Montroi i Real de Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües i Picassent (a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Sud respectivament).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal es troba en el denominat Vall dels Alcalans, antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. El riu Magre serveix de límit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aigües al riu Xúquer. La tipografia oscil·la entre les quotes de 130 i 235 metres snm.

El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb.

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Aledua, ocupada per les tropes de Jaume I en 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra, i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent.

En 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a aquests per la casa ducal de Gandia. El 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó, cavallerís major de l'emperadriu Isabel. En 1522 els agermants d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros; en 1525 es dóna validesa d'aquests baptismes, es tanca la mesquita i s'obliga als conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat que elegiren rei a un morisc de Catadau, anomenat Tirigi. El 1611, Carles de Borja donà carta pobla a cristians vells d'Aledua, que roman despoblat des de llavors; en segle XVIII el marquesat passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent i als Téllez-Giron, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch, governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6; en les guerres del Francés i carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
2.224 2.190 2.227 2.220 2.228 2.271 2.240 2.320 2.382 2.600 2.786

Economia[modifica | modifica el codi]

El poble es manté en un estat econòmic acceptable a causa de les activitats relacionades amb la indústria de confecció en pell i a les activitats agrícoles i ramaderes. A més s'està convertint en un benvolgut punt del turisme de l'interior gràcies als seus paratges naturals.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicent Bartual Ferrando PCPV
1983 - 1987

Vicent Bartual Ferrando
Francesc Juanes Llorens
Vicente Forés Peris

1987 - 1991 José Sanz Durá UV
1991 - 1995 José Sanz Durá UV
1995 - 1999 Montserrat Forés Martínez Partit Radical Socialista Valencià
1999 - 2003 Montserrat Forés Martínez Partit Radical Socialista Valencià
2003 - 2007 David Cervera Sanz PP
2007 - 2011 David Cervera Sanz PP
Des del 2011 José Forés Sanz PP


Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de la Santa Creu. Construïda en a l'antic convent dels dominics, fundat en 1545 per ordre de Sant Francesc de Borja, 1r Marquès de Llombai. Es tracta de l'últim exemple del gòtic rural valencià construït.
  • Ermita de Sant Antoni Abad. Segle XVII.
  • Castell d'Alèdua. Bell exemple de construcció musulmana de defensa taifal, visible des de tot el Marquesat. Solament es conserva la torre principal i part del mur defensiu d'aquesta. És molt similar als altres castells de la zona, especialment, dels de Benifaió (Torre Mussa i Torre de la Plaça), Espioca i altres.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Cova de les Meravelles. Amb estalactites i estalagmites, va anar l'escenari de la llegenda del Morisc Texixí amagat en La Cova, que va trobar el comte de Carlet Jorge de Castellví i altres. La història ens confirma que Texixí va ser trobat en la Mola de Cortes.
  • Besori. Muntanya de 360 m. va ser vèrtex geodèsic per La triangulació cartogràfica de l'Estat Espanyol, que avui dóna nom a nombroses associacions culturals.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Festa de la Sang. El segon dimecres de juliol se celebra des de fa molts anys amb eixides al camp i la muntanya. Actualment les eixides es fan a les platges. És una festa que, tot i coincidir amb la festivitat de la Santíssima Sang, no té cap component religiós en aquest poble i en els veïns d'Alfarb i Catadau.
  • Festa del Roser. El primer diumenge d'octubre, en honor a la Mare de Déu del Rosari, patrona canònica de la població. Actualment només s'hi celebra una missa i la solemne processó en honor a la patrona. Des del 2004 la vespra s'hi celebra una "dansà" a càrrec de l'Escola de Danses d'Alfarb.
  • Festes d'estiu. Del 17 al 26 d'agost.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombai Modifica l'enllaç a Wikidata