Alfarb

Alfarb
Alfarb

(En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Alta
Castell d'Alfarb
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. del Marquesat Manc. de la Ribera Alta Picassent
Gentilici	Alfarbí, alfarbina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	20,60 km²
Altitud	95 msnm
Població (2011)   • Densitat	1.604 hab. 77,86 hab/km²
Coordenades	39° 16′ 35″ N, 0° 33′ 39″ O
Distàncies	25 km de València 21,2 km de Alzira
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP i 4 IP Carmen Añó Sanz (PP)
Codi postal	46197
Festes majors	Al voltant del 25 de juliol
Patró/Patrons	Sant Roc i Sant Jaume
Dies de mercat	dimarts
Web	http://www.alfarp.es/

Alfarb és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

Està situat en la Vall dels Alcalans, pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, situat al costat del riu Magre, que creua el terme municipal de nord a sud pel sector més occidental. El poble està situat en el marge dret d'aquest riu, molt prop de Llombai i Catadau (conformant la subcomarca del Marquesat). Cap al sud del poble, on el riu és bastant ample, existeix una zona de gual que s'emprava per a travessar-lo des de molt antic, probablement des de l'època romana. Prop del riu en el seu marge esquerre està el castell i despoblat d'Alèdua, encara que ja en el terme municipal de Llombai. Els seus terrenys de reg estan servits, precisament, per la sèquia d'Alèdua.

El territori és de superfície irregular, manca d'altures destacades i està drenat per diversos barrancs. Excepte per la part sud, està envoltat de muntanyes de petita elevació. El terreny és calcari, guixos i amb argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de forest baixa i espart. Al sud de la vila d'Alfarb, el riu Magre forma una espècie de meandre semiencaixat en la partida de Penyes Negres. La major part del regadiu es troba al sud de la població, és a dir, al costat del riu Magre i en la part occidental de l'Almaguer, espècie de plana o vall que recorre la carretera CV-520.

El clima és temperat. El Puntal del Besorí (Serra de Falaguera) presenta el seu vessant de solana cap al Almaguer en el terme municipal d'Alfarb. Aquest nom d'Almaguer, també d'origen àrab, està representat a Toledo (Corral de Almaguer) i també en la Vila d'Almaguer a Colòmbia.

Almaguer significa canal en àrab, la qual cosa pugues deure's al fet que forma una vall tectònica orientat d'oest a aquest tancat entre les restes calcàries de dues files de relleus residuals.

Localitats limítrofs

El terme municipal d'Alfarb limita amb les següents localitats:

Al nord amb Llombai i Picassent (Horta Sud), a l'est amb Alginet i Benifaió, a l'oest amb Catadau i al sud amb Carlet.

Accessos

• Autovia València - Albacete, (per interior) A-7 sortida 883, prenent després la CV-520.
• CV-50 (Llíria - Tavernes de la Valldigna) Prenent la CV-520 per la sortida de Llombai.
• Estació de MetroValència: Font d'Almaguer (Línia 1) Bétera-Castelló de la Ribera, situada a 8 km de la població.

Història

La població d’Alfarb se situa a la vora del Magre, separada escassament uns centenars de metres de Catadau i de Llombai. Alfarb és un topònim àrab -al-harb- que vol dir “el despoblat”, però el poblament d’Alfarb és molt anterior a l’època àrab.

Ja en el mesolític trobem assentaments al barranc de la Falaguera. Aquells primers pobladors deixaren com a testimoni un conjunt de pintures rupestres que representen escenes de caça amb cèrvids; incloses dins l’anomenat art llevantí, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Amb l’edat dels metalls, els primitius pobladors d’Alfarb passaren a ocupar el cim d’alguns turons, com ara el Puntal, la Mallà o els Escopalls. D’aquella època han arribat als nostres dies fragments de ceràmica, restes d’utensilis domèstics i trossos de molins barquiformes. També es conserven restes dels murs que envoltaven aquells hàbitats.

Amb la vinguda dels romans, el que ara coneixem per Alfarb adquireix una certa importància, si ens atenem a les restes trobades en diferents llocs del terme municipal. L'epigrafia romana ha quedat consignada en algunes obres de la historiografia clàssica valenciana. Vicent Boix, en la seua obra Xátiva, memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad, cita l'existència de làpides romanes als murs de la torre del castell. El governador Francesc Benlloch, al segle XVIII, també n'esmenta algunes.

La primera, segons Josep Corell, és una inscripció funerària amb el següent text, traduït del llatí:

Màrcia Alba, filla de Quint, de 40 anys, ací està sepultada. Que la terra et siga lleugera. (Dibuix de Francesc Benlloch, 1756).

Les altres dues inscripcions citades per Benlloch també són considerades funeràries per Corell:

Èumenes, esclau de Marc Proculei, de 40 anys, ací és sepultat. Que la terra et siga lleugera... de 70 anys (Dibuixos de Francesc Benlloch, 1756).

Una de les peces que no cita Benlloch, tot i que era a la torre al segle XVIII i encara avui hi continua, és una làpida votiva dedicada a Hèrcules amb la inscripció Herculi invicto.

La làpida és a la paret de la torre que recau a l'est, a l’altura del primer pis dels actuals habitatges, i fou tapada per una construcció contigua. La troballa de dos fragments de columnes romanes de grans dimensions en unes obres a la plaça Nova d'’Alfarb, juntament amb trossos de tegula i de fragments de petits pilarets procedents d'uns banys, denoten una presència romana de cert nivell econòmic. Les columnes de marbre rosat procedeixen possiblement de la pedrera del Buixcarró; per tant, qui les va fer portar a l'Alfarb romà tenia recursos i mà d'obra suficient per a una despesa d'aqueixa magnitud.

Possiblement, la vil·la romana d'Alfarb quedà despoblada amb la fi de l’època romana, i d'ací ve que els àrabs en arribar li donaren la denominació d'al-harb (“el despoblat”). Els àrabs construeixen una torre i aprofiten totes les restes arquitectòniques dels romans per tal de farcir els tapials. Per aquesta raó apareixen totes aquelles làpides que adés hem esmentat als murs de la torre. La torre d'Alfarb, recentment rehabilitada, era un dels edificis propietat dels marquesos de Llombai, que al segle XVI, en les condicions de l'arrendament de l'immoble (1575), se'n reservaven l'ús com a habitació en cas que visitaren el marquesat: “Otrosí es pactado que siempre y cuando se offreciera o bien visto fuera a Sª N. I. ir a dicho marquesado de Lombay y tuviera necesidad del castillo de Alfarbe para habitacion de su señoria, el dicho arrendador le haya de deixar el dicho castillo y casa de Alfarbe vasia para la habitacion de su señoria y sacar los granos de los graneros dando empero su señoria al dicho arrendador otra casa comoda y suficiente adonde dicho arrendador pueda pasar dichos granos, y en ausencia de su señoria N.I. pueda tomar y habitar el dicho castillo y casa el dicho arrendador y tener sus granos en graneros, con que las costas que se causaren en mudar dichos granos venga a cargo y las pague su señoria Ilustrisima [...]”.

Ja al segle XVIII, Benlloch qualificava erròniament com a “Palacio romano” la torre àrab, per l'existència de làpides amb inscripcions llatines. Benlloch també esmenta el temple d'Alfarb, annex a la parròquia de Llombai, que en una visita pastoral de 1562 apareixia sota l'advocació de la Mare de Déu. L'any 1756, l’església d'Alfarb s'havia ampliat en la part de l'altar major, afegida a la part més antiga, que era la que recau a ponent. D'estil neoclàssic presenta una sola nau amb altars laterals. Entre les imatges de l'’església cal fer esment d’un parell d'obres de l'imatger Vicent Rodilla i de dues més d'Octavi Vicent. L'obra més valuosa potser siga una crucifixió a l'oli sobre tela del segle XVIII, donada per un fidel d'Alfarb, que procedia d'Algemesí.

Aquell mateix any, Benlloch comenta a la seua obra que els veïns estaven construint una torre campanar amb diners del municipi. Quan el botànic Antoni Josep Cavanilles visità el marquesat de Llombai, entre els anys 1795-1797, per tal de preparar la seues Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Poblacion y Frutos del Reyno de Valencia, ja pujà al campanar d'Alfarb, des del qual va poder replegar dades per fer el seu dibuix de la zona.

Alfarb és l'única població de la foia de Llombai que ha mantingut la simbologia borgiana a l'escut heràldic: el bou roig dels Borja figura a la part inferior de l’emblema municipal, com a record que la població formà part d’una senyoria dels Borja.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
1.321	1.346	1.363	1.336	1.303	1.334	1.344	1.369	1.344	1.423

Economia

Alfarb ha passat d'un sistema econòmic amb una gran importància de la muntanya i del secà, a una economia en què es barregen els conreus d'horta, la ramaderia -sobretot aviram-, la petita indústria prou diversificada - envasos de fusta i cartó, marbre, alumini i ferro, etc- i els servicis. La Cooperativa Agrícola San Salvador agrupa la major part dels agricultors locals, comercialitza la producció de cítrics i fruita, a través d'Anecoop. L'índex d'atur és mínim i estacional. Una de les entitats locals de major prestigi és la Societat de Monts que agrupa tots els naturals de la població i que obté els seus ingressos de les propietats en els monts -cada vegada menys - i de la subhasta de seu casino, ubicat a la plaça Nova. La Societat de Monts és propietària de l'immoble on està ubicat l'Ajuntament, els locals del qual els té cedits. El turisme rural és un dels aspectes econòmics encara sense explotar, tot i que el poble té condicions idònies.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Añó Roig	Grup Independent
1983 - 1987	Miguel Añó Asensi	AP
1987 - 1991	Miguel Añó Asensi	AP
1991 - 1995	José Sanz Sanz José Antonio Gimeno Bisbal	PP
1995 - 1999	Joaquin Monleón Barberá	CUE
1999 - 2003	Carmen Añó Sanz	PP
2003 - 2007	Carmen Añó Sanz	PP
2007 - 2011	Carmen Añó Sanz	PP
2011 - ara	Carmen Añó Sanz	PP

Monuments i llocs d'interés

Campanar de l'església de Sant Jaume Apòstol

• Castell d'Alfarb. Del segle XII, solament resta una sòlida torre rectangular en la part més alta de la població, enfront del riu Magre i envoltada i encaixonada per habitatges particulars que l'oculten parcialment al casc antic. Declarat BIC. En relatiu bon estat, construïda a força d'argamassa i maçoneria. En la sevua base s'aprecien diverses làpides amb inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se Hercule Invicte), el que fa pensar en un possible origen romà, encara que el més probable és que es tracte de material antic d'altra procedència utilitzat per a aquesta obra. Gairebé amb tota probabilitat ha de ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el qual anés una edificació feudal que utilitzés materials i mà d'obra musulmana. Igualment, només podem fer conjectures sobre l'aspecte i grandària del castell al que pertanyia aquesta torre; hagué de tractar-se d'una petita fortificació que defensaria l'alqueria i els seus habitants.

• Església de Sant Jaume Apòstol. És una construcció del s. XVIII, situada sobre una antiga església dedicada a Santa Maria. L'església ha sofert diverses modificacions al llarg dels anys, però el més significatiu es produïx en 1931, quan es van contractar uns pintors que van decorar els blancs i negres que fins a llavors havien en les parets i voltes revestint-les amb guix i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara avui conserva.

• Pintures rupestres pertanyents a l'art llevantí, declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Estan situades al Barranc de la Falaguera, paratge d'extraordinària riquesa botànica i paisatgística. La Conselleria de Cultura es va encarregar el 1999 de col·locar unes reixes per protegir-les.

• Jaciments arqueològics pertanyents a diverses èpoques històriques. Trobem jaciments al paratge dels Ascopalls, al Puntal i a la Mallà. S'han trobat restes romanes al bany, a la plaça Nova i hi ha també vestigis romans a la torre medieval.

Cultura

• Escola de danses d'Alfarb. Entitat de creació municipal, que s'encarrega de recuperar el ric folklore del poble. Hereva directa del desaparegut grup de danses Coca de Dacsa, l'Escola programa durant l'any una sèrie d'activitats encaminades a donar esplendor a la música i les danses tradicionals. Els membres de l'Escola ballen en la processó de la Mare de Déu dels Desamparats i de Sant Jaume, en la celebració de les fogueres de Sant Joan i organitzen un concert pel Nadal. El 2000 enregistraren un disc compacte titulat "Musica tradicional d'Alfarb"
• Fum de botja. Associació cultural que publica la revista del mateix nom, amb informacions dels tres pobles del Marquesat. Entre altres, ha organitzat plantacions amb motiu del dia de l'arbre i un concurs de dibuix per a escolars dels tres col·legis públics. El 2001 ha iniciat el festival de música rock "Falaguera Rock 01" que a causa de l'èxit aconseguit tindrà continuïtat.
• Banda de música la Lira. Entitat musical amb una llarga trajectòria que li ha donat alguns prestigiosos premis. D'entre els seus membres han sorgit alguns músics destacats que han tocat o toquen en bandes i orquestres de tot l'estat.
• Club de pilota. Entitat esportiva que ha mantingut viu l'esport de la Pilota Valenciana. Durant la dècada dels vuitanta, parlar d'Alfarb en pilota era parlar dels campions indiscutibles en la modalitat de galotxa. El mestratge de Conrado i el bon joc d'Agustín, Sopetes, i d'altres han donat grans trinfs al club.
• Escola de dolçaina i tabalet "Honorat Gil". Associació cultural nascuda el 2009 i dedicada a formar dolçainers i tabaleters per a poder abastir l'escola de danses d'Alfarb i per a fer sonar els instruments més tradicionals per tot arreu del País Valencià.

Festes i celebracions

• Festes majors. En honor a Sant Roc i Sant Jaume, cap al 25 de juliol.

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alfarb
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.