Montserrat (Ribera Alta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montserrat
Escut de Monserrat
(En detall)
Localització

Localització de Monserrat respecte del País Valencià Localització de Monserrat respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció, del segle XVII
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció, del segle XVII
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Manc. Vall dels Alcalans
Picassent
Gentilici Montserratí, montserratina
Montserrater, montserratera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 8.794.438,20 €
Superfície 45,58 km²
Altitud 169 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
7.301 hab.
160,18 hab/km²
Coordenades 39° 21′ 30″ N, 0° 36′ 14″ O / 39.35833,-0.60389Coord.: 39° 21′ 30″ N, 0° 36′ 14″ O / 39.35833,-0.60389
Distàncies 23,6 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP, 4 PSPV, 2 AIGUA, 1 EUPV
José María Mas García (PSPV) (2011)
Codi postal 46192
Codi territorial 46172
Festes majors El 15 i 16 d'agost
Patró/Patrons L'Assumpció i Sant Roc
Web

Montserrat, també conegut com a Montserrat d'Alcalà, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Serra del Castellet

Situat als peus de la muntanya del Castellet, en un xicotet tossal que s'anomena en l'actualitat l'Era Alta. El terme municipal es troba en el denominat Vall dels Alcalans: antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. Aquesta estava formada pels municipis de Montserrat, Montroi, Real de Montroi, Llombai, Torís, Alfarb i Catadau.

El riu Magre serveix de límit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aigües al riu Xúquer.

La tipografia oscil·la entre las quotes de 130 i 235 metres sobre el nivell del mar.

S'hi accedeix a aquest poble des de València, a través de la CV-405.

El terme municipal de Montserrat limita amb Llombai, Montroi, Real de Montroi i Turís (a la mateixa comarca); i amb Picassent i Torrent (a l'Horta Sud).

Història[modifica | modifica el codi]

A la serra del Castellet i a ambdues bandes del Portell s'han trobat eines i atuells del Bronze; també al Castellet i a la zona de l'Algroix hi ha restes d'edificis romans; alqueria i fortalesa islàmica, fou donada per Jaume I el 1240 a Eximén de Tovià , segons consta en el Llibre del Repartiment on apareix en llatí el nom del poble com Monteserratu; en 1245 Joan Brusca li atorga carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Pérez de Zapata i en les seues mans romandrà fins a 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellví ; en 1599 el rei Felip III va concedir a Lluís Pérez Zapata de Calatayud el títol de compte del Reial; després de l'expulsió, vint moriscs es convertiren al cristianisme i hi romangueren junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa.

Economia[modifica | modifica el codi]

Montserrat gaudeix d'una activitat econòmica predominant en el domini de l'agricultura. Els cultius més importants del poble han estat els de secà, tant de vinyes com de garroferes, però avui dia són molts els camps que tenen com únic cultiu els tarongers regats per degoteig. També s'ha de tenir en compte que són pocs qui es dediquen a l'agricultura, ara els habitants treballen fora de la població, dedicats al sector dels serveis o al de la construcció. A la Cooperativa s'hi produeix la "Mistela Nova" marca d'un producte (mistela) que s'està exportant arreu de l'estat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La seus propera situació a la capital de la província ha propiciat un espectacular creixement demogràfic en la darrera dècada.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2010
2.523 2.578 2.771 2.762 2.958 3.157 3.364 4.091 4.921 5.452 6.089 6.784

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Llacer Gimeno PSPV
1983 - 1987 José Llacer Gimeno PSPV
1987 - 1991 José Campos Sesé PSPV
1991 - 1995 Antonio Campos Oliva PP
1995 - 1999 Antonio Campos Oliva PP
1999 - 2003 José María Más García GE
2003 - 2007 José María Más García GE
2007 - 2011 Laura Sanjuan Campos PP
Des del 2011 José Maria Mas García PSPV

Monuments[modifica | modifica el codi]

El poble conserva la fesomia morisca amb els típics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserratí ens mostra:

  • Castell d'Alcalà o dels Alcalans, o Castellet de Montserrat. Construït pels àrabs sobre un emplaçament ibèric. Tingué molta importància en època taifal. Actualment, tot i estar declarat bé d'interés cultural, no hi ha més que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
  • Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d'art interessants.
  • El Pòsit. Antic edifici agrícola, de 1792. Actualment és la Biblioteca Pública.
  • Escoles Velles. De 1889. A hores d'ara alberga es dedica a diferents activitats públiques.
  • Barri de l'Era Alta. Des d'on es pot albirar un bon panorama.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Cova Fumada
Font del Pantà

Hi ha diversos paratges naturals com ara la serra del Castellet, que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble; la cova Fumada, on es poden observar aus migratòries; o les fonts del Pantà , lloc d'esbarjo al redós d'un antic embassament del XVII; la de la Querència i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fòssils.

Cultura i festes[modifica | modifica el codi]

Les festes oficials són el 23 d'abril, Sant Vicent Ferrer, i el 16 d'agost, Sant Roc. A més, enquadrat en la llarga dins de les festes d'agost (les principals del poble), té lloc la Setmana Internacional de Música de Cambra, on tots els anys hi actuen prestigiosos musics de tot el món de música clàssica.[2] El festival normalment consta d'una setmana de concerts nocturns a la plaça de l'Església (lloc de privilegiada acústica per la seua morfologia) i al mateix temps s'hi celebren cursets de perfeccionament musical, concursos de composició musical i de grups de cambra, conferències i diverses activitats paral·leles. La Setmana Internacional de Música de Cambra se celebra des dels anys huitanta i és un referent cultural al País Valencià, ja que és un dels pocs festivals d'aquesta categoria a la terra.

La Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat es l'agrupació simfònica de vent del poble, que amb la llarga tradició musical, ha fet d'aquesta agrupació de les millors i més valorades al país.[cal citació] Consta d'uns 130 músics i competeix a la secció d'honor del certamen de bandes de València. Així mateix, ha sigut galardonada amb diversos premis en aquest festival i moltes altres cites bandístiques a nivell nacional. Paral·lelament, l'Escola de Música de la banda i el Conservatori Professional de Música "Mestre Onofre Díez Monzó" (dedicat a l'últim mestre director de la banda), on s'imparteixen classes fins Grau Mig, el poble i la banda dels millors músics i intèrprets.

A Montserrat, com a tants indrets del País Valencià, es planten falles, però el detall que les caracteritza és que es fan dos diumenges després de Sant Josep.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. SIMC

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montserrat