Montserrat (Ribera Alta)

Montserrat

(En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Alta
Església de Nostra Senyora de l'Assumpció, del segle XVII
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Ribera Alta Manc. de la Ribera Alta Manc. Vall dels Alcalans Picassent
Gentilici	Montserratí, montserratina Montserrater, montserratera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	8.794.438,20 €
Superfície	45,6 km²
Altitud	169 msnm
Població (2011)   • Densitat	7.207 hab. 158,05 hab/km²
Coordenades	39° 21′ 30″ N, 0° 36′ 14″ O
Distàncies	23,6 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP, 4 PSPV, 2 AIGUA, 1 EUPV José María Mas García (PSPV)
Codi postal	46192
Festes majors	El 15 i 16 d'agost
Patró/Patrons	L'Assumpció i Sant Roc
Web	www.montserrat.es

Montserrat, també conegut com Montserrat d'Alcalà , és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

Serra del Castellet

Situat als peus de la muntanya del Castellet, en un xicotet tossal que s'anomena en l'actualitat l'Era Alta. El terme municipal es troba en el denominat Vall dels Alcalans: antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. Aquesta estava formada pels municipis de Montserrat, Montroi, Real de Montroi, Llombai, Torís, Alfarb i Catadau.

El riu Magre serveix de límit natural amb el terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i vessa les seues aigües al riu Xúquer.

La tipografia oscil·la entre las quotes de 130 i 235 metres sobre el nivell del mar.

S'hi accedeix a aquest poble des de València, a través de la CV-405.

El terme municipal de Montserrat limita amb Llombai, Montroi, Real de Montroi i Turís (a la mateixa comarca); i amb Picassent i Torrent (a l'Horta Sud).

Història

A la serra del Castellet i a ambdues bandes del Portell s'han trobat eines i atuells del Bronze; també al Castellet i a la zona de l'Algroix hi ha restes d'edificis romans; alqueria i fortalesa islàmica, fou donada per Jaume I el 1240 a Eximén de Tovià , segons consta en el Llibre del Repartiment on apareix en llatí el nom del poble com Monteserratu; en 1245 Joan Brusca li atorga carta pobla; en 1307 el senyoriu recau en els Pérez de Zapata i en les seues mans romandrà fins 1763; el 1349 li fou concedit el mer i mixt imperi a Raimon de Castellví ; en 1599 el rei Felip III va concedir a Lluís Pérez Zapata de Calatayud el títol de compte del Reial; després de l'expulsió, vint moriscs es convertiren al cristianisme i hi romangueren junt als catalans i aragonesos que vingueren amb la nova carta pobla de 1611; en 1736 passa a ser propietat dels Villahermosa.

Economia

Montserrat gaudeix d'una activitat econòmica predominant en el domini de l'agricultura. Els cultius més importants del poble han estat els de secà, tant de vinyes com de garroferes, però avui dia són molts els camps que tenen com únic cultiu els tarongers regats per degoteig. També s'ha de tenir en compte que són pocs qui es dediquen a l'agricultura, ara els habitants treballen fora de la població, dedicats al sector dels serveis o al de la construcció. A la Cooperativa s'hi produeix la "Mistela Nova" marca d'un producte que s'està exportant arreu de l'estat.

Demografia

La seus propera situació a la capital de la província ha propiciat un espectacular creixement demogràfic en la darrera dècada.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2008	2010
2.523	2.578	2.771	2.762	2.958	3.157	3.364	4.091	4.921	5.452	6.089	6.784

Política i administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Llacer Gimeno	PSPV
1983 - 1987	José Llacer Gimeno	PSPV
1987 - 1991	José Campos Sesé	PSPV
1991 - 1995	Antonio Campos Oliva	PP
1995 - 1999	Antonio Campos Oliva	PP
1999 - 2003	José María Más García	GE
2003 - 2007	José María Más García	GE
2007 - 2011	Laura Sanjuan Campos	PP
2011 - ara	José Maria Mas García	PSPV

Monuments

El poble conserva la fesomia morisca amb els típics carrers i atzucacs torts i estrets. El patrimoni montserratí ens mostra:

• Castell d'Alcalà o Castellet de Montserrat. Construït pels àrabs sobre un emplaçament ibèric. Tingué molta importància en època taifal . Actualment, tot i estar declarat bé d'interés cultural, no hi ha més que alguns trossos de la muralla i dels fonaments de les torres.
• Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Herreriana, de 1637. Alberga imatges i obres d'art interessants.
• El Pòsit. Antic edifici agrícola, de 1792. Actualment és la Biblioteca Pública.
• Escoles Velles. De 1889. A hores d'ara alberga es dedica a diferents activitats públiques.
• Barri de l'Era Alta. Des d'on es pot albirar un bon panorama.

Llocs d'interés

Cova Fumada

Font del Pantà

Hi ha diversos paratges naturals com ara la serra del Castellet, que per la seua morfologia, en forma de dents de serra, diuen que podria donar nom al poble; la cova Fumada, on es poden observar aus migratòries; o les fonts del Pantà , lloc d'esbarjo al redós d'un antic embassament del XVII; la de la Querència i les de Birlongo i la de la Soroixa entre les quals es poden trobar fòssils.

Festes

A Montserrat, com a tants indrets de la nostra geografia, es planten falles, però el detall que les caracteritza és que es fan dos diumenges després de sant Josep.

A banda, les festes oficials són el 23 d'abril, Sant Vicent Ferrer, i el 16 d'agost, Sant Roc. A més a més, dins d'aquestes festes d'agost (les principals del poble), té lloc la Setmana Internacional de Música de Cambra (SIMC) on tots els anys hi actuen prestigiosos musics de tot el món de música clàssica.

Fills il·lustres

• Salvador Hervàs Llàcer, "Voro" (Montserrat, 1968) és un pilotari.

Enllaços externs

• Ajuntament de Montserrat
• Font d'informació i opinió del poble de Montserrat.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.