Alberic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un poble valencià de la Ribera Alta. Vegeu-ne altres significats a «Alberic (desambiguació)».
Alberic
Escut  d'Alberic
(En detall)
Localització

Localització  d'Alberic respecte del País Valencià Localització  d'Alberic respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Vista d'Alberic
Vista d'Alberic
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Alberiquer/a o alberiqueny/a
Malnom Rater, ratera
Predom. ling. Valencià
Superfície 26,96 km²
Altitud 28 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.943 hab.
405,9 hab/km²
Coordenades 39° 07′ 00″ N, 0° 31′ 16″ O / 39.11667°N,0.52111°O / 39.11667; -0.52111Coord.: 39° 07′ 00″ N, 0° 31′ 16″ O / 39.11667°N,0.52111°O / 39.11667; -0.52111
Distàncies 40 km de València
9,2 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PP, 4 CV, 3 IxA, 2 PSPV i 1 AIA
Antonio Carratalà Mínguez (PP) (2012)
Codi postal 46260
Codi territorial 46011
Festes majors Festa de l'encisam (Setmana Santa)
Patró/Patrons Nostra Senyora del Rosari
Fira tradicional Fira de Sant Joan
24 de juny
Agermanament France Le Blanc, França
Web

Alberic (de l'àrab al-barid, "la posta"[2] és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Benimuslem, Massalavés, Antella, Gavarda, Castelló de la Ribera, Benimodo, Alzira i Carcaixent.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat entre el riu Xúquer i el riu Verd. La superfície del terme és plana, llevat d'un petit sector a l'oest al peu de la serra de Tous. La vila es troba en la plana, entre el marge esquerre del Xúquer i la Séquia Real, al peu d'una petita elevació del terreny de 50 m. d'altitud i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un petit bosc mediterrani.

El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids.

Història[modifica | modifica el codi]

S'ignora el nom que tenien aquestes terres abans de la reconquesta, el que sí se sap és que estigueren poblades a l'edat del bronze i pels romans. No és fins a la reconquesta (Octubre de 1238) quan Alberic passa a formar part dels territoris de Jaume I, qui mantingué la població íntegrament musulmana que hi havia en eixe moment, imposant a Lope Ferreinch de Lurcenich com a senyor feudal. És de suposar que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, donat que els impostos i càrregues imposades pel rei moro Zayen eren tants que es feia difícil empitjorar-los. Les relacions entre els repobladors que anaven aplegant i els moros era delicada, donat que aquestos últims, amb una major capacitat de sacrifici i un major rendiment que obtenien de la terra, feia que tingueren millor "qualitat de vida".

El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (inclosa la de Jaume el Just, qui la comprà amb caràcter personal) fins a aplegar a ser de Jaume de Romaní. Aquest prengué part molt activa en la insurrecció contra el rei Pere IV El Cerimoniós, qui en guanyar el decapità, i ajusticià als plebeus que prengueren part en la revolta a beure el líquid resultant de fondre les campanes en què eren convocats. Alberic i tots els seus habitants retornaren al Rei.

La filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu després que sa mare el re-comprara al rei, però així i tot ella no podia heretar-lo. Finalment sa mare vengué el senyoriu, i casà a la filla amb el germà del comprador. Un any més tard, morí el propietari i 3 anys després el fill, passant el senyoriu a mans del matrimoni.

Després de diverses compres i vendes, recalà en mans de Lluís Cornell, qui mantenia una gran amistat amb l'escriptor Joanot Martorell (Tirant lo Blanch). Es conserva la carta que Joanot Martorell signa en Alberic i on repta a dol a mort a D. Gonçalbo d'Íxer. Entre d'altres, formà part del patrimoni del Cardenal Mendoza, qui comprà Alberic per mitjà de la intervenció del financer Lluís de Santàngel. El Cardenal mantingué durant tota sa vida que era descendent directe de Rodrigo Díaz de Vivar (El Cid). Al seu fill li posà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel de Cid, perquè el seu primogènit tinguera el nom de Comte del Cid.

El Cardenal fomentà l'arribada de musulmans provinents de Granada, construint més de 100 cases noves al poble. Als pocs anys, després que Ferran el Catòlic legitimara als seus 3 fills, deixà el poble en mans del Primogènit.

Les Germanies[modifica | modifica el codi]

Hem comentat abans la millor adaptació dels musulmans, aquesta feia que els propis senyors (Alberic estava ara en mans del Marqués de Zenete) tingueren més ben considerats a aquestos, donat que eren més submisos i donaven més riqueses al noble. Per l'altra part l'Església era més recelosa dels seus drets i de la seua doctrina anhelant la conversió dels musulmans al Cristianisme. En eixe context es trobava Alberic, qui encara comptava amb la majoria de població musulmana. Durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vinguts d'Alzira i Xàtiva atacaren Alberic, qui fou defensat pels vassalls musulmans.

Quan aquestos agermanats obtingueren avantatge en la guerra decidiren batejar (eren expulsats els que es negaven) als musulmans amb l'objectiu de restar força als exèrcits dels nobles. A Alberic, els musulmans s'alçaren en armes per evitar el baptisme, el senyor feudal hagué d'intervindre i per temor a les represàlies dels Agermanats demanà als musulmans que es batejaren, convertint la mesquita del poble en església dedicada a Sant Llorenç.

Expulsió dels moriscs (1609)[modifica | modifica el codi]

Finalment el Rei Felip III, cedeix a les pretensions de l'església i desterra als moriscs, no sense que estos oposaren resistència. El 22 d'Octubre per mitjà del port de Dénia, eixiren cap a Orà 3.406 musulmans d'Alberic (important quantitat de gent per a l'època), mentre una altra quantitat es queda per a defensar les seues pertinences.

Per compensar als nobles, el Rei els entregà noves possessions, en concret en Alberic al Duc de l'Infantat. Aquest per a nodrir de nou al poble d'habitants emet una carta pobla, enumerant les condicions que oferia per a tots aquells que volgueren vindre a Alberic.

Les condicions imposades pel Duc foren molt dures, i prompte sorgiren les queixes del poble, aquestes condicions, sumades a les males collites i les constants avingudes del riu Xúquer que ens assolen feren que la gent s'empobrira, perdera les propietats i haguera d'anar-se'n del poble. El duc de l'Infantat, que veia com perdien valor les seues possessions (súbdits) es veié obligat a reduir els impostos.

Segles XVIII, XIX i XX[modifica | modifica el codi]

Manifest és el desig del poble de lliurar-se de les "urpes" de l'Infantat qui manté al poble en la pobresa, imposant-los condicions molt més dures que en la resta de municipis, més concretament en aquells que estan a l'auspici de la corona. Es mantingueren diversos pleits judicials contra el noble, i finalment després de molts esforços i rebujos (foren desterrats de la Cort dos enviats d'Alberic, i s'imposà perpetu silenci a l'Ajuntament), gràcies a la constància, la publicitat que donà el nostre paisà Antoni Lloret a les Corts de Cadis i l'enfrontament que el Rei mantingué amb l'infantat s'aconseguí la reincorporació a la Corona en 1802, (no sense abonar una important quantitat de diners) i confirmada en 1835, després del procés començat en 1764.

Com a colofó en 1854, l'Ajuntament enderroca la casa palau que hi havia a la plaça, hui ocupada per un jardí, diverses cases i la Casa de la Cultura. Fins al moment de la reincorporació es produïren continus altercats contra el duc, i en diverses ocasions, ataquen la casa palau i es pica l'escut d'armes.

Destacable també són els enfrontaments en la Guerra Carlina, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.

Ja finalment, destaca el alt caràcter socialista que hi hagué en la Guerra Civil. A Alberic, existia una fàbrica d'armes, on es feia el fusell "Naranjero", fàbrica que no es reconvertí a la indústria per por a que al camp faltaren jornalers disposats a treballar la terra dels grans propietaris.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
9.172 9.140 9.484 9.100 9.131 9.227 9.465 9.634 10.234 10.330

Economia[modifica | modifica el codi]

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat a l'arròs), però la indústria és cada vegada més important des que en 1997 es va inaugurar un polígon industrial que està en plena expansió.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Salvador Hurtado PSOE
1983 - 1987 Vicente Lázaro PSOE
1987 - 1991 José María Álvarez CDS
1991 - 1995 Domingo Morcillo EUPV
1995 - 1999 Domingo Morcillo EUPV
1999 - 2003 Enrique Carpi Cortés PP
2003 - 2007 Enrique Carpi Cortés PP
2007 - 2011 Enrique Carpi Cortés PP
Des del 2011 Faustino Sala Carceller (fins al 20/01/2012)
Antonio Carratalá Mínguez (des del 20/01/2012)
PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Lloreç
  • Església de Sant Llorenç Màrtir. Es troba en la Plaça de la Constitució i va ser rehabilitat fa poc. Fou construït el 1695 damunt d'una mesquita, però no s'acabà fins a 1701. Destaca la Capella de la Comunió d'estil barroc.
  • L'ajuntament, de 1798, antiga casa del comte del Infantat.
  • Convent de Nostra Senyora dels Àngels, de finals del segle XVII. Allotja frecos en el sostre i una capella. En la façana s'ha descobert un retaule de ceràmica pintada.
  • L'Ermita de Santa Bàrbara, edifici de les darreries del segle XVIII.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • La nit del meló amb motiu de la festa de Sant Llorenç Màrtir (Patró d'Alberic), el 8 d'agost. Quan les campanes volten les dotze de la nit es menja meló d'Alger.
  • Festa de l'encisam, cada Diumenge de Rams que aplega cada any a la Muntanyeta milers i milers de persones vingudes de tota la comarca i de més enllà. Pel matí se celebra el concurs de l'encisam i a poqueta nit la baixà dels sants, què és una provessó religiosa, on es Baixen els Passos de la Passió de Jesús al poble, per a la celebració de la Setmana Santa, gran festa a Alberic.
  • Fira de Sant Joan. Al segle XV es dedicava al comerç de la seda, després als cavalls i, en l'actualitat, es fan paelles, verbenes, espectacles, etc. Sol fer-se al voltant del dia de Sant Joan, el 24 de juny.
  • Falles, amb aproximadament 1000 fallers i 8 monuments.
  • Festes de barri.
    • Sant Antoni, on es fan fogueres el 17 de gener.
    • Verge dels Desemparats, a primers de maig.
    • Nostra Senyora del Rosari (Patrona d'Alberic), el 7 d'octubre.
    • Nostra Senyora d'Agost, el 15 d'octubre.
    • Sant Blai, el 3 de febrer.
    • Sant Miquel, el 29 de setembre.
    • Santa Cecília, cap a finals de novembre, la Societat Unió Musical d'Alberic li dedica les Festes a la Patrona dels músics.
    • La Milagrosa, Verge situada a la Capella del Col·legi amb el mateix nom, que se celebra al 27 de novembre.
    • Filles de Maria, que es celebrà el 8 de desembre, festa organitzada per xiques joves i fadrines del poble.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Cal destacar la tradicional Mona de Pasqua o Panou, acompanyada de xocolate, ou dur i llonganissa seca, una de les més famoses del País, tot i que la podem trobar durant tot l'any.

També en la parròquia de l'Esperit Sant se celebra la festa del Sant Calze i la de la Mare de Déu dels desemparats i del Carme.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. [enllaç sense format] http://cvc.gva.es/archivos/26.pdf

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]