Algemesí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Algemesí
Escut d'Algemesí
(En detall)
Localització

Localització d'Algemesí respecte del País Valencià Localització d'Algemesí respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Plaça major d'Algemesí
Plaça major d'Algemesí
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Mancomunitat de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Algemesinenc, algemesinenca
Malnom Toput, topuda
Predom. ling. Valencià
Pressupost 17.884.349 €
Superfície 41,3 km²
Altitud 17 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.000 hab.
677,97 hab/km²
Coordenades 39° 11′ 23″ N, 0° 26′ 16″ O / 39.18972°N,0.43778°O / 39.18972; -0.43778Coord.: 39° 11′ 23″ N, 0° 26′ 16″ O / 39.18972°N,0.43778°O / 39.18972; -0.43778
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
11 PP, 6 PSPV, 2 EUPV i 2 +A
Vicente Ramón García Mont (PP) (2011)
Codi postal 46680
Codi territorial 46029
Festes majors 7 i 8 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de la Salut i Sant Onofre
Fira tradicional Fira de Sant Onofre
12 de juny
Web

Algemesí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Albalat de la Ribera, Polinyà de Xúquer i Sollana (a la Ribera Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc.

En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km², concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del samaruc, superfície d'11.800 m2 que abans s'utilitzava per al cultiu de l'arròs i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d'extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el fartet, el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta", la "gamba gavatxa", etc.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

  • Algemesí
  • Carrascalet
  • Raval

Història[modifica | modifica el codi]

De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243. El 1373 es va construir al terme un bovalar.

Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li concedí la segregació d'aquella convertint-lo en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fentina. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller n'Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de les "Trobes", va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del segle XIX. Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida. En 1608 Felip II atorga a la Universitat d'Algemesí el títol de Vila Reial, s'hi introduïx el sistema d'insaculació per proveir els oficials del govern municipal, obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Séquia Real del Xúquer i, el 12 de novembre, el rei li concedeix la celebració de fira anual durant vint dies.

Entre 1550 i 1582 es va construir l'església de Sant Jaume.

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Real del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l'arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el segle XVII fóra de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, a causa dels plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute censal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquest segle també va demanar franquícia d'amortització de capital el convent dominic de sant Vicent. El segle XVIII, la situació econòmica millora, acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atrau gent de tot arreu i els terratinents gaudeixen d'una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arròs i farina. Tot allò també s'hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provocara la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arròs i apareix la figura del jornaler. El segle XIX la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1834 i 1885, en aquest últim any el 40% de les defuncions (317 persones) fou per aquesta causa.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2012
25.240 25.525 25.838 25.029 24.894 25.028 25.259 26.192 27.326 27.770 28.358

Economia[modifica | modifica el codi]

D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Real del Xúquer va introduir el cultiu de la morera i l'arròs que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, blat de moro, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment el cultiu dels cítrics ha anat guanyant terreny al de l'arròs.

En les últimes dècades la indústria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret a nombroses empreses de tota la regió, fomentant així, el desenvolupament econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a ús industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat amb més nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Algemesí, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Vicente Ramón García Mont - 11 49,19
Partit Socialista del País Valencià Marta Trenzano - 6 26,83
Esquerra Unida del País Valencià - - 2 12,18
Més Algemesí Josep Bermúdez - 2 8,90
Partit Socialdemòcrata - Iniciativa per Algemesí - - 0 4,43
Total - 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joan Girbés Masià IPA
1983 - 1987 Joan Girbés Masià IPA
1987 - 1991 Emili Gregori Tarazona PSPV
1991 - 1995 Emili Gregori Tarazona PSPV
1995 - 1999 Emili Gregori Tarazona PSPV
1999 - 2003 Emili Gregori Tarazona PSPV
2003 - 2007 Emili Gregori Tarazona PSPV
2007 - 2011 Vicente Ramón García Mont PP
Des del 2011 Vicente Ramón García Mont PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Antic Convent de Sant Vicent Ferrer. Erigit per ordre del patriarca Ribera en 1590. Ha sofert diverses reformes i s'ha destinat a diferents usos des de caserna de la guàrdia civil fins asil. L'any 2000 ha estat totalment restaurat i l'any 2002 s'hi inaugurà el Museu de la Festa, que pretén l'estudi i divulgació de les festes valencianes i la conservació d'objectes i documents propis. Sembla que la CE instal·larà un centre de comerç electrònic.
  • Capella de la troballa. Aquesta capella va ser construïda on es trobava situada segons la història, la morera on aparegué la imatge de la Verge de la Salut.
  • Convent de Fons Salutis. Clar element modernista a Algemesí, situat en la mateixa Ronda d'Alzira que travessa Algemesí, enfront del Calvari. Encara que no té una intenció artística es pot entreveure que no manca una influència estitlística de l'època. Té una capella amb cor de fusta fet per Vicent Baldoví. Micaela Baldoví en va ser la fundadora, i encara que hui dia no se sap quin ús se li donarà, sembla que l'opció que finalment ha reixit és la de l'escola de Mª Auxiliadora.

Civils[modifica | modifica el codi]

Monument a la Muixeranga
  • Monument a l'organista Cabanilles. Fill d'un ferrer mallorquí que fa uns 400 anys arribà a Algemesí i es va convertir en el més important organista d'Espanya del segle XVII encara que se li varen reconéixer els mèrits més aviat a la resta d'Europa que a la seua pròpia terra. Està situat al Parc Salvador Castell i darrere de la Capella de la Troballa i és obra de Leonardo Borràs.
  • Paret de Cotes. És l'única resta histórica d'un poble desaparegut anomenat cotes que segons Gaspar Escolano, arribà a tindre al voltant de 300 cases a més a més d'un "mesón" i un castell. Aquesta població començà a decréixer fins a la seua desaparició a causa de l'expulsió dels moriscos i a les epidèmies. Els últims habitants que quedaren vingueren a Algemesí. Es troba a mitjant camí entre el Nou Cementeri Municipal d'Algemesí i la carretera de Benifaió.
  • Paret de Pardines. Es tracta de l'únic que queda d'un antiquíssim poble de cristians anomenat Pardines, aquesta paret és la resta de la seua església. El retaule d'aquesta església es conserva a la Basílica Menor de Sant Jaume a la Plaça Major d'Algemesí. Prop d'ací es va establir un poble anomenat Albalat de Pardines que amb el temps es convertiria en Albalat de la Ribera. Es troba a la carretera que uneix l'entrada de l'autopista AP7 d'Algemesí amb Albalat de la Ribera a la baixada del pont de l'autopista direcció a Albalat.
  • Monument a la Muixeranga. Una rèplica feta amb ferro a mida pràcticament real de la torre humana coneguda com a muixeranga, i que és el símbol per excel·lència de la identitat històrica a mes a més de festiva, de la ciutat d'Algemesí. Es troba a la rotonda on es creuen l'Avinguda de la Generalitat i la Ronda del Calvari. És obra del desaàregut Ferran Garcia Monzó.
  • Monument al Llaurador. Es troba a l'encreuament entre l'avinguda de la Generalitat i el nou Parc Bernat Guinovart, es tracta de dues eines a mida gegant i també de ferro, com les que utilitzaven els llauradors per a llaurar la terra amb l'ajuda del cavall, el animal arrossegava aquesta eina per terra amb força trencant la terra compacta i deixant-la en condicions per al cultiu. El monument al llaurador és obra de Leonardo Borràs.

Festes[modifica | modifica el codi]

Peculiar Plaça de bous d'Algemesí (és quadrada).
  • Fira de Sant Onofre. El 12 de juny se celebra la fira del patró d'Algemesí Sant Onofre amb multitud d'activitats, concursos, competicions esportives, etc. a més a més dels corresponents actes religiosos.
  • Festes de la Mare de Déu de la Salut. La primera setmana de setembre, ha estat objecte d'estudis etnogràfics per la important mostra de folklore valencià que s'hi exhibeix en les processons que es realitzen durant els dies 7 i 8 de setembre. En la processó trobem els següents balls:
  • Setmana de Bous. Constitueix un esdeveniment anual amb molta participació. Es tracta de la fira de xònecs única per la construcció de la plaça de bous quadrada de fusta (única a arreu del món).
  • Falles. Tenen lloc els dies 17,18 i 19 de març. Hi ha un total de deu falles: Santa Bàrbera, Víctor Pradera, Crist de l'Agonia, Ideal Terrassa, Plaça del Cid, Plaça de Cabanilles, Plaça Tres Moreres, El Pla, Bernat Guinovart i Plaça del Mercat.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algemesí