Sant Onofre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Onofre, o
Nofre

Icona del s. XVIII (Sanok, Polònia, Museu d'Història)
Anacoreta
Nom secular Wen-nefer, Ονούφριος (Onufrios)
Naixement Segle IV
Província romana d'Egipte?
Defunció ca. 400
Desert d'Egipte
Commemoració en Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa, Església Anglicana
Canonització Antiga
Festivitat 12 de juny
Iconografia Vell, amb una gran barba, despullat i només cobert pels seus cabells i la barba; despullat, cobert amb un vestit de fulles i herbes; amb una creu, un àngel o un calze
Patronatge Candelers de sèu; torners i caixers, hortolans del Portal Nou (a Barcelona); Quart de Poblet

Onofre o Nofre (Alt Egipte, ca. 315 - ca. 400) fou un anacoreta del desert egipci. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

Quadre d'Albrecht Dürer, ca. 1504 (Bremen, Kunsthalle)
Icona bizantina
Icona copta

No se sap del cert si visqué al segle IV o al V. Onofre, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, se n'anà per fer vida eremítica i visqué durant setanta anys al desert, al segle V; volia imitar l'exemple de solitud i privacions que havia donat sant Joan Baptista. Vivia dels fruits d'una palmera que tenia prop de la cel·la. El monjo egipci Pafnuci, desitjós de conèixer la vida dels eremites del desert, va trobar-lo i l'acompanyà els seus últims dies de vida, donant-li després sepultura. Com que el terra era rocós i molt dur, Pafnuci no pogué cavar-lo i deixà el cos d'Onofre, cobert per roba, en un clot de la roca.

Segons una tradició sense confirmar, era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia, una prova de foc de la que sortí il·lès.

Una altra tradició, no transmesa per Pafnuci, diu que Onofre havia estudiat jurisprudència i filosofia, però que volgué fer vida religiosa i es féu monjo prop de Tebes, i després ermità. Cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el Santíssim Sagrament perquè combregués.

Una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat quan era perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Pafnuci narrà l'experiència a La vida, que va tenir gran difusió a Orient, donant origen al culte de Sant Onofre, estès per tot l'Àsia Menor, d'on, des de Bizanci, passà a Itàlia i la resta d'Europa. Se celebra el 12 de juny i sol ser representant en l'art com un vell cobert de llargs cabells i barba.

Antoni de Novgorod deia en 1200 que el crani d'Onofre es conservava a l'església de Sant Acindí de Constantinoble.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Onofre