I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «I (kana)».
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

En català serveix per representar la més tancada i palatal de les vocals. Si està al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal.

La i representa dues variacions ortogràfiques diferents. Una és la de í Í que únicament serveix per al so vocàlic (mai el semivocàlic) i que se'n fa ús quan així ho indiquen les normes d'accentuació (pastís, camí)

L'altra variació és la dièresi Ï ï de la qual se'n fa ús en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogràfiques i d'accentuació haurien d'anar juntes (veïna). En català prenormatiu aquesta situació se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majúscula Ï només pot ser utilitzada si hi està tota la paraula, ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest símbol.

I

Amb la lletra ge serveix per formar el dígraf ig que després d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig).

Amb la lletra ics serveix per formar el dígraf ix que després d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinació /ks/ de flux)

En català, i és una conjunció coordinant copulativa

Significats de la lletra I[modifica | modifica el codi]

Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ì I amb accent greu U+00CC U+00EC Ì igrave; italià
Í I amb accent agut U+00CD U+00ED Í í català, castellà, etc.
Î I amb accent circumflex U+00CE U+00EE Î î francès, etc.
Ï I amb dièresi U+00CF U+00EF Ï ï català,francès, etc.
Ĩ I amb titlla U+0128 U+0129 lituà
Ǐ I amb anticircumflex U+01CF U+01D0 pinyin
Ĭ I amb breu U+012C U+012D
Ī I amb màcron U+012A U+012B
İ I majúscula amb punt superior U+0130 turc
ı I minúscula sense punt superior U+0131 turc
I amb punt inferior U+1ECA U+1ECB
Į I amb ogonek U+012E U+012F lituà
IJ Lligatura IJ U+0132 U+0133 neerlandès