H

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària, ja que sona muda. El seu nom és hac.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

Actualment només es fa servir per a paraules estrangeres amb el so /h/ (com en hàmster) o en paraules d'origen llatí que ja tenien aquesta grafia. Antigament també es feia servir per separar hiats (trahidor) i per marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).

Hac aspirada[modifica | modifica el codi]

La hac no és pas muda quan s'usa per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà o del caló, per exemple: com piho, catalanització del castellà pijo (persona que fa ostentació de seguir les modes associades a una classe social acomodada), o halar (menjar), manlleu del caló.

L'adjectiu aspirada es refereix al sentit etimològic d'aquesta paraula que era emetre (un so) amb un hàlit, com surt al DCVB.

H

Significats de H[modifica | modifica el codi]

Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ĥ H amb accent circumflex U+0124 U+0125 esperanto
H amb punt inferior U+1E24 U+1E25 (transcripció de l'àrab)
Ħ H barrada U+0126 U+0127 maltès
H amb punt superior U+1E22 U+1E23
Ȟ H amb anticircumflex U+021E U+021F