H

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària ja que sona muda. El seu nom és hac.

Taula de continguts

Fonètica [modifica]

Avui dia només s'utilitza per a paraules estrangeres amb el so /h/ (com en hàmster) o en paraules d'origen llatí que perderen el so però no la grafia. Antigament també era utilitzada per separar hiats (trahidor) i per marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).

Hac aspirada [modifica]

La hac no és pas muda quan s'usa per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà (com piho, catalanització de pijo).

Aquest nom de "hac aspirada" és paradoxal perquè ve de l'evolució de la significació de "espirar". Aquest mot significava "respirar" i després se li va donar en particular el sentit de "bufar", eixit de respirar. D'aquí la "h aspirada" ("h bufada"). Llavors es va retenir a poc a poc únicament el sentit d'"atreure l'aire en els seus pulmons" (també especialització de "respirar"). Al dia d'avui ja no tenim aquest sentit de la paraula, però el nom de "h aspirada" ha subsistit.

H

Significats de H [modifica]

Símbols derivats o relacionats [modifica]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ĥ H amb accent circumflex U+0124 U+0125 esperanto
H amb punt inferior U+1E24 U+1E25 (transcripció de l'àrab)
Ħ H barrada U+0126 U+0127 maltès
H amb punt superior U+1E22 U+1E23
Ȟ H amb anticircumflex U+021E U+021F


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: H