Màcron

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Signes diacrítics

accent

accent agut ( ´ )
accent agut doble ( ˝ )
accent greu ( ˋ )

breu ( ˘ )
circumflex ( ˆ )
anticircumflex / "hàtxek" ( ˇ )
trencat ( ¸ )
dièresi o trema ( ¨ )
punt volat ( · )

anunaasika / punt superior ( ˙ )
anusvaara / punt inferior (  ̣ )

croc / dấu hỏi (  ̉ )
màcron ( ˉ )
ogonek / "Croc polonés" ( ˛ )
anell / kroužek ( ˚ )
dàsia ( ʽ )
psili (  ʼ )
dièresi ( ¨ )

Signes de puntuació i tipogràfics emprats com a diacrítics:

apòstrof ( )
barra ( | )
dos punts ( : )
coma ( , )
guionet ( ˗ )
titlla ( ˜ )
titlo (  ҃ )

El màcron (del grec ‘’μακρόν’’, que significa ‘’llarg’’) és un signe en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica. El contrari és la breu ⟨˘⟩, que marca una síl·laba curta o lleugera o una vocal curta.

Originàriament el màcron va ser utilitzat per marcar una sil·laba llarga en les mètriques grecoromanes, però actualment s’utilitza com a signe diacrític col·locant-lo sobre una vocal, però també, encarà que més rarament, per sobre o per sota d’una consonant. En l’alfabet fonètic internacional el màcron s’utilitza per a indicar el nivell tonal mitjà,[1] mentre que per a indicar el caràcter llarg del so que representa un signe segmental s'utilitza el signe "ː". Cal tenir present que el 1997 la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar d’adoptar l’alfabet fonètic internacional de l'Associació Fonètica Internacional (IPA) per a la representació dels sons amb criteris fonètics. [2]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. International Phonetic Association.
  2. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'IPA.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]