Letó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Letó
Latviešu
Parlat a: Letònia
Regió: Riba est del Bàltic
Parlants: 2,2 milions
Rànquing: No es troba entre les 100 més parlades
Classificació genètica: Indoeuropea

  Bàltica
    Oriental
      Letó

estatus oficial
Llengua oficial de: Letònia i la Unió Europea.
Regulat per: no compta amb regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-1 lv
ISO 639-2 lat
ISO 639-3 lav
Àrea on es parla el letó
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El letó és una llengua bàltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial. S'escriu amb l'alfabet llatí modificat. El letó i el lituà són les úniques llengües que queden d'aquesta branca indoeuropea.

Història[modifica | modifica el codi]

Sorgeix com a llengua al segle XVI, segons els primers documents escrits conservats (una col·lecció d'himnes religiosos traduïts de l'alemany feta pel pastor alemany Nicholas Ramn de Riga), si bé s'aprecien particularitats locals des de molt abans (restes de noms comuns als escrits llatins). Al 1638 va aparèixer el primer diccionari letó - alemany.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És una llengua analítica i amb declinacions. Presenta tres dialectes principals i una forta influència del rus i de l'alemany, sobretot pel que fa a la sintaxi. Se sol considerar una de les dues llengües vives més arcaiques entre les de la família indoeuropea, després del lituà (més conservador), per la seva retenció d'elements del proto-indoeuropeu que han esdevingut arcaics i desaparegut de les famílies eslava, germànica, romànica, etc.

La majoria de les paraules porten l'accent prosòdic a la primer síl·laba. No existeix l'article (és a dir, māte pot voler dir "mare", "la mare" o "una mare"). L'ordre dels elements de la frase és subjecte, verb, objecte, malgrat que el seu caràcter declinatiu permet al parlant d'ordenar les oracions amb més llibertat que, per exemple, en català.

Alfabet[modifica | modifica el codi]

La seva antiga ortografia estava basada en els sons de l'alemany fins que el segle XX, quan se'n va crear una de més convenient a la fonètica de la llengua. Aquest és l'alfabet modern complet, de 33 lletres. El 1914 es va eliminar de l'escriptura oficial el dígraf uo (avui en dia és simplement o), i els dígrafs que es troben en ús actualment són els següents: ai, au, ei, ie, iu, ui, oj, dz and dž. El teclat letó també inclou la lletra ö, que només es feia servir en el dialecte latgalià, però que ha desaparegut de l'ús comú des de 1940. La y també es fa servir en aquest dialecte per transcriure un so que no existeix en letó estàndard. Històricament també es feia servir la lletra ŗ, però certs canvis fonètics en la llengua estàndard l'han fet innecessària, i com a conseqüència no es troba present a l'alfabet oficial des del 1957, data en la qual també es va eliminar el dígraf ch.

Fixeu-vos que entre les consonants amb cedilla, anomenades mīkstais en letó i que representen sons palatals, ģ ha mogut el seu diacrític 180º, per conveniència a l'hora d'escriure. El seu equivalent en majúscules, però, encara s'escriu amb la seva versió corrent.

Majúscules[modifica | modifica el codi]

A Ā B C Č D E Ē F G Ģ H I Ī J K Ķ L Ļ M N Ņ O P R S Š T U Ū V Z Ž

Minúscules[modifica | modifica el codi]

a ā b c č d e ē f g ģ h i ī j k ķ l ļ m n ņ o p r s š t u ū v z ž

Sons[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Letó AFI Equivalent català Exemple
b [b] b (a començament de mot) bērns "nen"
c [ts] ts cilvēks "home"
č [] tx, -ig čakls "treballador (adj.)"
d [d] d (a començament de mot) diena "dia"
f [f] f fabrika "fàbrica"
g [g] g gribēt "voler"
ģ [ɟ] com en català de Mallorca "gat" ģimene "família"
h [x] com la j castellana haoss "caos"
j [j] com la i a "cuina" o "iode" jaka "jaqueta"
k [k] c (a "cama") kakls "coll"
ķ [c] (no existeix en català) ķīmija "química"
l [l] l catalana, l dura en rus labs "bo"
ļ [ʎ] com el dígraf "ll" ļoti "molt"
m [m] m maz "poc"
n [n] n nākt 'venir'
ņ [ɲ] ny ņemt "agafar"
p [p] p pazīt "saber"
r [r] com a "ram" redzēt "veure"
s [s] s a "soca" sacīt "dir"
š [ʃ] x a "xai" o "aixeta" šeit "aquí"
t [t] t tauta "poble"
v [v] v en certs dialectes del català valsts "estat"
z [z] z o s a "cosa" zināt "conèixer"
ž [ʒ] j a "jardí" žakete "abric, jaqueta"

Vocals[modifica | modifica el codi]

Letó AFI Equivalent català Exemple
a [a] a akls "cec"
ā [] a llarga ātrs "ràpid"
e [æ], [e] bé un so proper a l'e oberta, o e tancada ezers 'mar'
ē [æː], [] versió llarga de l'anterior ēst 'menjar'
i [i] i ilgs 'llarg'
ī [] i llarga īss 'curt'
o [], [o], [] diftong semblant a "uo", o bé "o" tancada, curta o llarga ozols "alzina", opera "òpera"
u [u] u uguns 'foc'
ū [] u llarga ūdens 'aigua'

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Declinació dels substantius[modifica | modifica el codi]

Un mot masculí de la primera declinació, draugs: "amic

Singular Plural
Nominatiu draugs draugi
Genitiu drauga draugu
Datiu draugam draugiem
Acusatiu draugu draugus
Locatiu draugā draugos

Un mot femení de la primera declinació, osta: "port"

Singular Plural
Nominatiu osta ostas
Genitiu ostas ostu
Datiu ostai ostām
Acusatiu ostu ostas
Locatiu ostā ostās

Verbs[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres conjugacions verbals en letó: l'infinitiu acaba en -ēt, -āt, -īt, -ot o -t.

Formes de present del verb gribēt, de la segona conjugació.

Singular Plural
Primera persona es gribu mēs gribam
Segona persona tu gribi jūs gribat
Tercera persona viņš/viņa grib viņi/viņas grib

Exemples[modifica | modifica el codi]

El Pare Nostre en letó[modifica | modifica el codi]

Mūsu Tēvs debesīs!

Svētīts lai top Tavs vārds.

Lai nāk Tava valstība.

Tavs prāts lai notiek kā debesīs, tā arī virs zemes.

Mūsu dienišķo maizi dod mums šodien.

Un piedod mums mūsu parādus,

Kā arī mēs piedodam saviem parādniekiem.

Un neieved mūs kārdināšanā,

Bet atpestī mūs no ļauna.

Jo Tev pieder valstība, spēks un gods mūžīgi.

Āmen.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Letó Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en letó de la Viquipèdia