Livonià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Livonià (poble)».
Livonià
Līvõ kēļ
Parlat a: Letònia Letònia
Regió: Livonia
Parlants: 15
Classificació genètica: Uràlica

 Ugrofinesa
  Fino-lapònica
   Balto-fínica
    Livonià

estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 fiu (per altres Llengües ugrofineses)
ISO 639-3 liv
Idioma livonio.png
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El livonià (līvõ kēļ) és una de les llengües finoúgriques, originària del llac de Riga, si bé avui es parla només per alguns livonians al golf de Finlàndia (actualment Letònia) per unes poques desenes de persones. És, doncs, un idioma en greu perill d'extinció. Està dividida en tres dialectes:

  • De l'oest, Luzh (Luzhna) i Piza o Mikeltorni.
  • De transició, Ira o Lielirbe
  • De l'est, d'Ukila o Jaunciems a Mustanumme o Melnsils

Els pocs documents conservats són de finals del segle XIX, quan es van intensificar els esforços per conservar la llengua, que mai va gaudir d'un estatus d'oficialitat enfront del majoritari letó. Per escriure-la s'usa una barreja de l'alfabet llatí i diacrítics estonis i letons.

Cap al 1998 només hi havia uns 15 parlants actius de la llengua, que l'haguessin après dels seus pares, cosa que dificulta el procés de normalització lingüística. Des del 1998 Kersti Boiko està preparant llibres de text en livonià, per a aprendre els rudiments de la llengua en deu lliçons.

Des del 1994, a Irê/Mazirbe uns 70 infants aprenen la llengua a l'escola. Tanmateix, no hi ha encara cap diari en livonià, tots són en letó.

Com a característiques distintives cal destacar la gran varietat de diftongs que presenta i l'existència de dos tons lèxics.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fanny de Siviers. 2000. Parlons Live: une langue de la Baltique. Paris: L'Harmattan. ISBN 2-7475-1337-8.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Livonià Modifica l'enllaç a Wikidata