Carelià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carelià
karjalan kieli
Parlat a: Finlàndia, República de Carèlia, Província de Tver
Regió: Carèlia
Parlants: 118.000
Classificació genètica: Llengües uralianes


 llengües ugrofineses
 llengües fino-lapones
 llengües baltofineses

estatus oficial
Llengua oficial de: República de Carèlia
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-2 krl
ISO 639-3 krl
Idioma carelio.png
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El carelià és una llengua uraliana parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord. S'escriu amb l'alfabet llatí i està documentat des de l'edat mitjana. Actualment està en retrocés. Fins al principis del segle XX se'l considerava un dialecte del finès però ara se l'accepta àmpliament com a llengua independent.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

L'idioma, endemés, es podia dividir en tres dialectes:

  • Karjalan, al Nord de Carèlia
  • Livonià o Olonets (Aunus) a la Província de Tver, al NO del Ladoga, més influït pel rus.
  • Lude
Mapa dels dialectes carelians

Característiques[modifica | modifica el codi]

La llengua és molt similar al finès, de la qual molts en consideren un dialecte, i es caracteritza per:

  • Presència en l'inventari fonètic de les sonores b, d, g, de les fricatives sh i zh, de l'africada ch (tsh)
  • Presència d'harmonia vocàlica, oposició entre vocals curtes i llargues i graduació consonàntica.
  • Sistema morfològic aglutinatiu, i la derivació es fa mitjançant sufixos.

Situació actual[modifica | modifica el codi]

Des del 1988 s'ha reintroduït l'ensenyament en carelià a les zones rurals, en una nova forma que empra l'alfabet llatí (com el finès) en primer i tercer grau. El 2000 hi havia 52 escoles a zones rurals i urbanes que ofereixen classes de carelià de manera opcional, així com a algunes llars d'infants. El 1994 es va oficilitzar el seu ús en l'educació, ampliada el 1995 a finesos i vepses, però no s'ha començat a aplicar fins al 1996. La producció literària (majoritàriament poesia) és minsa, i algunes emissores de ràdio n'ofereixen alguns programes, així com tres diaris i una revista infantil. Els d'Olonets editaren durant algun temps el diari Oma Mua (Terra Nadiua).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carelià Modifica l'enllaç a Wikidata