Vepse
De Viquipèdia
- Aquest article tracta sobre la llengua vepsa; pel que fa al poble vepse, vegeu vepse.
|
Vepsazn kel |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | República de Carèlia, Província de Vólogda |
| Regió: | Europa Septentrional |
| Parlants: | 6.339 (cens 1989) |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües uralianes
|
|
|
|
| Llengua oficial de: | Districte Rural Autònom Vepse |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | {{{iso1}}} |
| ISO 639-2 | fiu |
| ISO 639-3 | vep |
| SIL | {{{sil}}} |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El vepse és una de les llengües uralianes del grup baltofinès. És parlada pels vepses en àrees de Carèlia i del nord de Rússia. Es divideix en tres dialectes: septentrional o Äänis-Veps, central i meridional. El del nord és un xic distint dels altres, però són intercomprensibles. El central compta amb forma escrita des del 1932, però el 1987 només el 14,3 % d'ells podia llegir i escriure el vepse.
Els vepses foren descoberts per Anders Jans Sjögren el 1824. Com que no hi hagué més informació, els etnòlegs russos els consideraren com a gairebé extingits a finals del segle XIX. Entre els lingüistes finesos que els estudiaren destacaren E.A. Tunkelo i L. Kettunen, i els estonians T.-R. Viitso i A. Kährik. També hi han destacat lingüistes vepses com N. Bogdanov, M. Zaitseva i N. Zaitseva. El 1972, M. Zaitseva i M. Mullonen publicaren a Leningrad un Diccionari Vepse-Rus.
El nombre de parlants de vepse es troba en declivi des del segle XX, cosa que s'ha vist reflectida en els censos soviètics. En el del 1959 eren 16.400, i només el 46,1 % parlaven la llengua, baixaren a 8.281 i el 34,3 % de parlants en el del 1970, i a 8.094 i el 38,3 % en el del 1979.
Dels 12.100 vepses enregistrats al cens soviètic del 1989, només el 50,8 % parlava la llengua vepsa. Dels 5.945 residents a Carèlia, només 2.235 parlaven vepse com a llengua materna (49,21 %), i dels 4.273 residents a Vologda, només 2.983 (el 69,81 %) parlen la llengua vepsa. La resta parlen rus, raó per la qual es considera que la llengua està en vies d'extinció.
El vepse s'escriu amb l'alfabet llatí i conserva el fenomen de l'harmonia vocàlica.
|
|
|||
| Úgriques | Hongarès | Khanti | Mansi | ||
| Pèrmiques | Komi | Komi-permiac | Udmurt | ||
| Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya† | Meixtxerià† | Muromià† | ||
| Sami | Akkala sami† | Inari sami | Kemi sami† | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami | ||
| Baltofinès | Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Ludi | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro † llengua extingida |
||
