Udmurt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaUdmurt
удмурт кыл udmurt kyl
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants550,000 (cens 1989)
Parlants nadius324.000 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aUdmúrtia, Baixkíria, Tatarstan, Marí El, krai de Perm, óblast de Kírov i óblast de Sverdlovsk Modifica el valor a Wikidata
Oficial aUdmúrtia
Autòcton deEuropa Oriental
EstatRússia, Kazakhstan
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües pèrmiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i alfabet Udmurt Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2udm
ISO 639-3udm
Glottologudmu1245 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere41-AAE-ac Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueudm Modifica el valor a Wikidata
UNESCO418 Modifica el valor a Wikidata
IETFudm Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3010 Modifica el valor a Wikidata

L'udmurt (удмурт кыл, udmurt kyl) és la llengua de branca finohongaresa de les llengües uralianes parlada pels habitants de la regió situada al nord-oest dels Urals, d'ètnia finlandesa oriental, que són els anomenats udmurts. Aquesta població fa un total de 750.000 habitants, tot i que només un 67% viu a la regió esmentada. La resta és dispersa en grups vers l'est i el sud. És propera al mordovià, mari i komi.

Dialectes[modifica]

Es divideix en dos dialectes:

  • Septentrional, que inclou els besermians.
  • Meridional, que inclou els grups de Viatka i Kama.

Característiques[modifica]

Per a l'escriptura, fa servir l'alfabet ciríl·lic des de finals del segle xviii:

А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, Ӝ/ӝ, З/з, Ӟ/ӟ, И/и, Ӥ/ӥ, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ӵ/ӵ, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я

Cinc d'aquests caràcters (Ӝ/ӝ, Ӟ/ӟ, Ӥ/ӥ, Ӵ/ӵ, Ӧ) són propis de l'alfabet udmurt.

Segons fonts russes, el parla mig milió de persones, però altres fonts més pessimistes afirmen que només 15.000 el tenen com a llengua materna. Forma el subgrup permià amb les parles komi, de les quals se'n diferenciava per les característiques:

  • Accentuació en la síl·laba final de la paraula.
  • Aparició de la mitja vocal ö només en la primera síl·laba de la paraula.
  • Correspondència regular de dzh i dz amb R inicial de formes principals (dzhichi-ruch guineu).
  • Presència de dues formes conjugals, un mode condicional acabat en el sufix sal i un mode futur amb els sufix o i lo.
  • El lèxic conté molts préstecs turcs, per via del vell búlgar o del tàtar, així com alguns termes iranians.
  • Manteniment de les vocals i i ï finals, que cauen en el komi, com bibuli- bobul ('farfallejar').
  • Sovintegen els compostos de dos termes que, units, donen un concepte més general i únic, per exemple im ('boca') i nir ('nas'); nil ('noia') i pi ('noi', 'nen', 'fillol').

Bibliografia[modifica]

  • Kel'makov, Valentin; Sara Hännikäinen. Udmurtin kielioppia ja harjoituksia (en finnish). 2nd. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura, 2008. ISBN 978-952-5150-34-6. 
  • Moreau, Jean-Luc. Parlons Oudmourte. París: L'Harmattan, 2009. ISBN 2-296-07951-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Udmurt
Hi ha una [[:{{{1}}}:|edició en udmurt]] de la Viquipèdia