Finès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Finès
suomi
Parlat a: Finlàndia, Suècia (vall de Torne), Rússia (Carèlia), Noruega (Finnmark), Estònia
Regió: Europa
Parlants: 6 milions
Rànquing: -
Classificació genètica: Uraliana

  Finoúgrica
    Finopermiana
      Baltofinesa
        Finès

estatus oficial
Llengua oficial de: Finlàndia, Carèlia, Suècia (reconeixement com a llengua minoritària), Unió Europea
Regulat per: Centre de Recerca de les Llengües Nacionals [de Finlàndia] (Kotimaisten kielten tutkimuskeskus)
codis de la llengua
ISO 639-1 fi
ISO 639-2 fin
ISO 639-3 FIN
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El finès o finés[1] (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia. És la llengua materna de 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes i s'escriu amb l'alfabet llatí. És un idioma proper i bastant similar a l'estonià. Amb l'hongarès comparteix la família lingüística finoúgrica però només comparteix unes poques arrels lèxiques comunes.

Sistema de sons i escriptura[modifica | modifica el codi]

El finès actual té 13 (o 14) consonants (pvmtdnskhjlr i ng) i 8 vocals (eiaouäöy).

Les consonants són:

  • p oclusiva bilabial sorda, com en català
  • v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en què és diferent de la b
  • m nasal bilabial, com en català
  • t oclusiva dental sorda, com en català
  • d fricativa dental sonora, semblant a la d intervocàlica catalana de cada
  • n nasal alveolar, com en català
  • s fricativa alveolar sorda, com ss en català
  • k oclusiva velar sorda, com en català
  • ng nasal velar, que només apareix en posició medial, com la consonant final de la paraula catalana sang
  • h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya
  • j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia
  • l lateral alveolar, com en català
  • r ròtica alveolar, com en català

A més, té valor fonològic l'oclusiva glotal, que no es representa en l'escriptura. Els sons consonàntics poden ser curts o llargs. Les consonants llargues es representen dobles en l'escriptura.

La vocal ä representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana). La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya). La vocal y representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya).

A més, les vocals també poden ser curtes o llargues. Les vocals llargues es representen dobles en l'escriptura.

L'accent es fa recaure a la primer síl·laba de la paraula.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Característiques generals del sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

El finès s'escriu amb l'alfabet llatí. L'alfabet complet del finès té vint-i-nou lletres, les quals, en orde alfabètic, són les següents: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z, å, ä, ö.

No obstant això, a l'alfabet complet hi ha grafemes que apareixen només als préstecs estrangers no assimilats –c, q, w, x, z, å– com, per exemple, a les paraules celsius, quickstep, watti, xerokopio i zulu. El grafema å, d'altra banda, s'anomena en finès "la o sueca (ruotsalainen o)" i apareix principalment en noms propis i cognoms d'origen suec: Åbo, Åström. Els grafemes ä i ö formen lletres independents dels grafemes a i o, i no es conceben com a a i o amb dièresi. A més, corresponen fonemes diferents. Al teclat dels ordinadors, per exemple, les lletres å, ä i ö tenen les seves pròpies tecles. En algunes paraules prestades no assimilades poden aparèixer signes diacrítics que no pertanyen al sistema d'escriptura del finès.

Correspondències entre escriptura i pronúncia[modifica | modifica el codi]

La major part dels fonemes del finès corresponen a un grafema, és a dir, el sistema d'escriptura pot considerar-se força fonemàtic. Hi ha un fonema força marginal, tanmateix, que manca d'una grafia pròpia: /ŋ/ que pot escriure's amb "ng" (kangas) quan és doble o "ng" o simplement "g" quan és senzill (anglismi, magnum).

Els sons, tant vocàlics com consonàntics, que poden ser breus o llargs, s'escriuen amb lletra senzilla o doble, respectivament. D'aquest mode, existeixen parelles mínimes el tret distintiu de les quals és la longitud del so: tuli / tuuli (vocals) i tuli / tulli (consonants), que tenen significats totalment diferents, és a dir, "foc / vent" i "foc / duana", respectivament.

Es pot argüir que alguns fonemes, concretament els oclusius sonors /b/ i /g/, i en menor grau /d/, no pertanyen al sistema fonològic autòcton del finès, perquè solen aparèixer, principalment, en préstecs estrangers i, per tant, llur pronúncia pot presentar variació diatòpica, diastràtica o diafàssica. El fonema /b/, que és oclusiu bilabial, pot pronunciar-se com a sonor, semisonor o sord, depenent del parlant o la situació de comunicació. Les mateixes variacions -sonora, semisonora i sorda- poden donar-se també amb /g/ i /d/, essent aquest últim, tanmateix, un fonema alveolar. D'aquest mode, hi ha parlants en l'idiolecte dels quals es fonen els fonemes /b/ i /p/ en /p/, per un a part, i els fonemes /g/ i /k/ en /k/, per una altra, perquè per la desonorització se'n perd el tret distintiu. Així es conflueixen en la pronúncia, per exemple, les paraules baari /baari/ (bar) i paari /paari/ (llitera). De vegades, quan la variació és només diafàsica, el mateix parlant, amb la paraula baari, pronuncia /paari/ en llenguatge col·loquial i /baari/ en un estil més formal.

També hi ha zones dialectals que desconeixen el fonema /f/.

Altres característiques del sistema d'escriptura[modifica | modifica el codi]

A més de la primera lletra de la paraula que comença una oració darrere d'un punt, la lletra majúscula en finès s'empra per distingir tot tipus de noms propis, és a dir, noms de persones (Heikki, Anna, Katariina, Jussi), cognoms (Virtanen, Niemelä, Honkasalo), països (Suomi, Ranska), continents (Eurooppa, Afrikka, Amerikka, Aasia), companyies (Nokia, Metso, Sonera), etc. Per distingir els països dels idiomes corresponents, l'ús de majúscules i minúscules té una funció diferent, ja que els primers s'escriuen amb majúscula i els segons amb minúscula. També s'escriuen amb minúscula els gentilicis (suomalainen / finès), els dies de la setmana (maanantai, tiistai, keskiviikko... / dilluns, dimarts, dimecres...), els mesos (tammikuu / gener) i en general els noms dels òrgans administratius, ministeris, dependències policials, tribunals, etc. si no és que siguin clarament noms propis.

Tot i que en general els tractaments i els pronoms personals s'escriuen en minúscula, la majúscula pot emprar-se com a signe de respecte i cortesia, especialment en la correspondència: Te (vostè), Sinä (tu), Herra Tuomari (Senyor Jutge). A més, la majúscula s'empra amb freqüència a Déu: Herra (Senyor), Vapahtaja (Redemptor), etc.

L'ús dels signes de puntuació en finès difereix, per exemple, del català, en què el finès té una puntuació gairebé exclusiva gramatical, és a dir, hi ha regles exactes sobre el seu ús. El punt i coma s'empra molt menys que en català i en el seu lloc, depenent del cas, es posa el punt o la coma. Els signes d'exclamació i interrogació, d'altra banda, s'empren només al final del període, com en català i en la majoria de llengües.

Harmonia vocàlica[modifica | modifica el codi]

La fonologia finesa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel.

En finès, les vocals poden ser anteriors (aou), posteriors (äöy), o neutrals (ei). Cada vocal anterior té una corresponent parella posterior (a/ä,o/ö,u/y). Només pot haver-hi o vocals posteriors o anteriors en una mateixa paraula. Els sufixos gramaticals canvien entre la vocal anterior o posterior corresponent per tal que cada paraula només contingui o bé vocals anteriors o bé vocals posteriors, a banda de les vocals considerades neutrals. La vocal de la síl·laba inicial de la paraula determina si la resta de vocals seran anteriors o posteriors.

  • Una vocal posterior inicial fa que la resta de vocals siguin posteriors (o neutrals), per exemple: pos+ahta+(t)aposahtaa
  • Una vocal anterior inicial fa que la resta de vocals siguin anteriors (o neutrals), per exemple: räj+ahta+(t)aräjähtää.
  • Una vocal neutral inicial fa que sigui una de les vocals següents la que determini si la paraula ha d'anar amb vocals anteriors o posteriors, per exemple: sih+ahta+(ta)sihahtaa cf. sih+ise+(t)asihistä

Morfosintaxi[modifica | modifica el codi]

El finès és una llengua que té un complex sistema de flexió que no afecta només els noms. Es distingeixen 15 casos diferents. No hi ha, en canvi, distinció de gènere gramatical. El plural es forma amb una T. Pel que fa al sistema dels verbs, es conjuguen 4 modes diferents i destaca l'absència d'un temps específic per a designar el futur. L'ordre sintàctic és relativament lliure, però predomina el de subjecte - verb - objecte. Morfològicament, es tracta d'una llengua aglutinant.

Característiques generals del sintagma nominal[modifica | modifica el codi]

Els casos gramaticals o la flexió morfològica no és exclusivament nominal, sinó que també afecta adjectius, formes nominals del verb, alguns adverbis i adposicions. En finès els casos formen una categoria morfosintàctica i morfosemàntica que s'identifica amb la desinència o flexió. En total, en finès hi ha quinze casos, que poden dividir-se en tres grups: casos gramaticals, casos semàntics i casos marginals. Els primers s'identifiquen, principalment, amb les principals funcions gramaticals, és a dir: subjecte, objecte i atribut; els segons, també anomenats casos locatius, tenen un significat més inherent; i els tercers, tot i que també podrien agrupar-se entre els casos semàntics per tenir un significat inherent, s'anomenen d'aquesta mena a causa de llur ús més restringit.

A la següent taula es presenta la flexió nominal, en singular, amb un lexema, talo (casa), per tal d'il·lustrar les desinències que s'afegeixen a l'arrel. No obstant això, convé observar-hi que amb molts lexemes pot haver-hi també canvis a l'arrel i que les desinències presentades no són les úniques, ja que llur forma depèn del lexema. El cas de talo, tanmateix, serveix per il·lustrar la flexió regular.

Cas Exemple Traducció al català Observacions
Casos gramaticals
Nominatiu talo casa (el nominatiu no té desinència flexiva)
Partitiu taloa part d'un conjunt, quantitat, etc.
Genitiu talon de la casa possessió
Acusatiu només amb pronoms personals. Agafa la forma de l'acusatiu en singular per indicar una acció completa: ostan talon, compro una casa
Casos semàntics
Inessiu talossa dins de la casa localització dins de quelcom
Elatiu talosta de la casa moviment cap afora, "sortir de"
Il·latiu taloon a la casa moviment cap adins, "entrar a"
Adessiu talolla prop de, juntament a la casa localització adjacent
Ablatiu talolta des de la casa allunyament de localització adjacent
Alatiu talolle a la casa apropament a localització adjacent
Essiu talona com a casa condició o qualitat
Translatiu taloksi (convertir-se en casa) canvi de condició
Casos marginals
Comitatiu taloineen amb la seva casa en companyia de quelcom
Instructiu taloin "amb la casa" instrument
Abessiu talotta sense la casa absència de quelcom

A més els casos tenen llur corresponent en plural. Seguint amb l'exemple de talo:

Cas Exemple Traducció al català Observacions
Casos gramaticals
Nominatiu talot cases
Partitiu taloja part d'un conjunt, quantitat, etc.
Genitiu talojen de les cases possessió
Acusatiu talot -
Casos semàntics
Inessiu taloissa dins de les cases localització dins de quelcom
Elatiu taloista de les cases moviment cap afora, "sortir de"
Il·latiu taloihin a les cases moviment cap adins, "entrar a"
Adessiu taloilla prop de, juntament a les cases localització adjacent
Ablatiu taloilta des de les cases allunyament de localització adjacent
Alatiu taloille a les cases apropament a localització adjacent
Essiu taloina com a cases condició o qualitat
Translatiu taloiksi (convertir-se en cases) canvi de condició

Substantiu[modifica | modifica el codi]

El finès no té gènere gramatical i articles, ja siguin determinats o indeterminats. per tant, la indeterminació o determinació del sintagma nominal pot establir-se mitjançant la posició del sintagma en l'oració, segons es tracti d'informació nova o coneguda i, per tant, de sitnagma nominal indeterminat o determinat.

Exemple:

  • Puistossa on mies. Mies soittaa kitaraa - Al parc hi ha un home. L'home toca la guitarra

A l'exemple el substantiu mies (home) apareix, en ambdues frases, en el cas nominatiu, però a la primera es presenta com a informació nova, i a la segona, com a coneguda, és a dir, indeterminat i determinat respectivament.

El substantiu en finès es flexiona en 15 casos gramaticals, presentats a l'apartat anterior. La desinència del plura és -t al cas nominatiu, als altres casos sol ser el morfema -i-, el qual s'afegeix entre l'arrel i la flexió causal. De vegades l'afegiment de la desinència suposa modificacions a l'arrel de la paraula. Exemples de substantius flexionats en singular i plural:

  • Nominatiu: talo, talot (casa, cases) / koira, koirat (gos, gossos) / katu, katut (carrer, carrers)
  • Genitiu: talon, talojen (de la casa, de les cases) / koiran, koirien (del gos, dels gossos) / katun, katujen (del carrer, dels carrers)
  • Inessiu: talossa, taloissa (dins la casa, dins les cases) / koirassa, koirissa (en el gos, en els gossos)
  • Adessiu: kadulla, kaduilla (al carrer, als carrers)

Història[modifica | modifica el codi]

Els inicis de la llengua estan barrejats amb la mitologia nòrdica, que parla dels finesos com a parents de trolls i nans del bosc amb un idioma i una religió propis. El primer text escrit amb seguretat en finès és una fórmula màgica de l'edat mitjana. El finès estàndard està molt lligat al Kalevala, obra magna de la literatura finesa. Des del segle XIX hi ha una llengua finesa normalitzada. Al segle XX es va expandir fora dels seus territoris naturals a causa de l'emigració.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Obres i autors destacats[modifica | modifica el codi]

Remarques[modifica | modifica el codi]

  1. Finés en pronúncia occidental i finès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Finès Modifica l'enllaç a Wikidata