Ingrià
| ižoran keeli | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 362 |
| Parlants nadius | 120 (2010 ) |
| Autòcton de | Íngria |
| Estat |  Rússia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami llengües baltofineses | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | izh |
| Glottolog | ingr1248 |
| Ethnologue | izh |
| UNESCO | 360 |
| IETF | izh |
| Endangered languages | 1457 |
L'ingrià és una de les llengües uralianes parlada pels ingrians (en particular ortodoxos). És una llengua molt afí al finès, i actualment en via d'extinció puix que tan sols té 362 locutors, la major part dels quals són d'edat avançada.
No s'ha de confondre amb els dialectes finesos sud-orientals que es parlen a Íngria, en efecte el finès esdevingué la llengua d'aquest territori al segle xvii, per la immigració de luterans finesos a la regió (els seus descendents són coneguts com a ingrians finlandesos). Aquest immigració fou promoguda per Suècia que havia guanyat Íngria als russos el 1617, la població local essent, llavors i encara ara, ortodoxa.
Història[modifica]
Entre 1932-1937, una ortografia basada en el llatí per la llengua Ingriana existia. S'ensenya a les escoles de la Península Soikino i l'àrea al voltant de la boca del riu Luga.[1] Diversos textos van ser publicats, l'any 1936, fins i tot una gramàtica de la llengua. No obstant això, el 1937 es va abolir la llengua escrita dels ingrians, i es va començar les repressions en massa dels camperols.[1]
Alfabet[modifica]
| A a | Ä ä | B b | V v | G g | D d | E e | Ƶ ƶ |
| Z z | I i | J j | K k | L l | M m | N n | O o |
| Ö ö | P p | R r | S s | T t | U u | F f | H h |
| C c | Ç ç | Ş ş | Ь ь |
Gramàtica[modifica]
De la mateixa manera que altres llengües uralianes, l'ingrià és una llengua extremadament aglutinant
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Kurs, Ott (1994). Ingria: The broken landbridge between Estonia and Finland[Enllaç no actiu]. GeoJournal 33.1, 107–113.
Bibliografia[modifica]
- Paul Ariste 1981. Keelekontaktid. Tallinn: Valgus. [pt. 2.6. Kolme läänemere keele hääbumine lk. 76 – 82] (estonià)
Enllaços externs[modifica]
 |
Prova [[:incubator:Wp/{{{code}}}|Wikipedia en ingrià]] a Wikimedia Incubator. |
- V.Cherniavskij "Izoran keeli (Ittseopastaja)/Ижорский язык (Самоучитель) (Ingrian Self-Study Book")"(en rus).
- Conjugació del verb Ingrià Arxivat 2018-08-04 a Wayback Machine.
| Úgriques | |
|---|---|
| Pèrmiques | |
| Fino-Volgaiques | |
| Sami | |
| Baltofineses | |
† = llengua extingida | |
