Sami septentrional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sami septentrional
sámegiella
Altres denominacions:  
Parlat a: Noruega, Suècia i Finlàndia
Regió:
Parlants: vora 15.000 i 25.000
Rànquing: no entre les 100 primeres
Classificació genètica: llengües uralianes


 llengües finoúgriques
  finopèrmic
   finovolgaic
    sami
     sami occidental
      sami septentrional

estatus oficial
Llengua oficial de: enontekiö, inari, sodankylä i utsjoki a Finlàndia
Regulat per: Ruovttueatnan gielaid dutkanguovddáš
codis de la llengua
ISO 639-1 se
ISO 639-2 sme
ISO 639-3 LPR
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El sami septentrional o sami del nord és la llengua amb més parlants del grup sami. Pot ser dividit en tres principals grups dialectals: sami de Torne, sami de Finnmark i sami del mar. Es parla a les zones septentrionals de Noruega, Suècia i Finlàndia. Segons la procedència de les fonts la xifra oscil·la entre els 15.000 i 25.000 parlants.

El sami septentrional usa l'alfabet llatí, i conté els següents caràcters: A/a, Á/á, B/b, C/c, Č/č, D/d, Ð/đ, E/e, F/f, G/g, H/h, I/i, J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, Ŋ/ŋ, O/o, P/p, R/r, S/s, Š/š, T/t, Ŧ/ŧ, U/u, V/v, Z/z, Ž/ž. Se similar a l'ortografia finesa, però C és la fricativa alveolar sorda [ts], el caron en Č [tʃ], Š [ʃ], and Ž [ʒ] indica una articulació postalveolar, i la ratlla en Ð and Ŧ indica una articulació fricativa dental. La lletra Á denota [a] (vocal frontal) mentre que A denota la vocal posterior. Ŋ és la lletra per a la velar nasal què de vegades pot ser al·lòfon de la /n/.

També es poden trobar variants per a Č/č, Š/š i Ž/ž escrits respectivament Ć/ć, Ś/ś, Ź,ź. A vegades Á/á és escrit com a À/à.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El sami septentrional és una llengua aglutinant, amb un sistema flexional molt alt que comparteix molts aspectes amb altres llengües uralianes.

Pronoms[modifica | modifica el codi]

Els pronoms personals i possessius tenen tres nombres -singular, plural i dual-. La següent taula conté els pronoms personal en nominatiu i genitiu.

  català nominatiu català genitiu
1a persona (singular) jo mun mon/ma mu
2a persona (singular) tu don ton/ta du
3a persona (singular) ell/ella son son/sa su
1a persona (dual) nosaltres (dos) moai el nostre/la nostra munno
2a persona (dual) vosaltres (dos) doai el vostre/la vostra dudno
3a persona (dual) ells/elles (dos) soai el seu/la seua sudno
1a persona (plural) nosaltres mii el nostre/la nostra min
2a persona (plural) vosaltres dii el vostre/la vostra din
3a persona (plural) ells/elles sii llur sin


La taula següent mostra la declinació d'un pronom personal ell, ella en diversos casos:

  singular dual plural
nominatiu son soai sii
genetiu su sudno sin
acusatiu su sudno sin
inessiu-elatiu sus sudnos sis
il·latiu sudnje sudnuide sidjiide
comitatiu suinna sudnuin singuin
essiu sunin - -

Declinació[modifica | modifica el codi]

Hi ha 7 o 8 casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu-elatiu, il·latiu, comitatiu, essiu i un cas rarament usat, l'abessiu. L'inessiu-elatiu funciona com l'elatiu en la forma del singular dels substantius i com inessiu en el plural.

Viquipèdia
Hi ha una edició en sami septentrional de la Viquipèdia