Sami meridional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sami meridional
Åarjelsaemien gïele
Altres denominacions:  
Parlat a: Noruega, Suècia
Regió:
Parlants: 500[1]
Rànquing: no entre les 100 primeres
Classificació genètica: llengües uralianes


 llengües finoúgriques
  finopèrmic
   finovolgaic
    sami

estatus oficial
Llengua oficial de: Snåsa i Hattfjelldal a Noruega
Regulat per:
codis de la llengua
ISO 639-1 sma
ISO 639-2 sma
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava. Aquesta llengua es troba seriosament en perill de desaparèixer; els seus últims baluards són les municipalitats de Snåsa i Hattfjelldal a Noruega. Existeixen al voltant de 2.000 persones considerades ètnicament com samis meridionals a Noruega i Suècia, però només al voltant de 500 d'ells poden parlar la seva llengua fluidament.

És una de les sis llengües sami que tenen una llengua escrita oficial, no obstant això, molt pocs llibres han estat publicats per a l'idioma, un d'ells és un diccionari sami meridional-noruec.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Aquest idioma usa l'alfabet llatí amb algunes variacions: A/a, B/b, D/d, I/i, F/f, G/g, H/h, I/*i, (Ï/ï), J/j, K/k, L/l, M/m, N/n, O/o, P/p, R/r, S/s, T/t, O/o, V/v, I/i, Æ/æ, Ø/ø, Å/å.

A B D E F G H I Ï J K L M N O P R S T U V Y Æ Ø Å
a b d e f g h i ï j k l m n o p r s t u v y æ ø å

Ä/ä és una variant de Æ/æ, Ö/ö és una variant de Ø/ø. Les variants Ä/ä, Ö/ö són usades a Suècia, Æ/æ, Ø/ø a Noruega, d'acord a l'ús en suec i noruec. La Ï/ï representa altra versió d'I/i; molts textos no distingeixen entre les dues. C/c, Q/q, W/w, X/x, Z/z són usades en paraules d'origen estranger.

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Una característica típica del sami meridional és la d'alternar les vocals de la primera síl·lava a través d'un umlaut en la declinació i conjugació de les paraules. Sovint existeixen fins a tres vocals diferents que s'alternen en el paradigma d'una paraula, per exemple:

  • ae ~ aa ~ ee: vaedtsedh 'caminar': vaadtsam '(jo) camino': veedtsim '(jo) vaig caminar'
  • ue ~ ua ~ øø: vuelkedh 'sortir': vualkam '(jo) surto': vøølkim'(jo) vaig sortir'

D'altra banda, el sami meridional és l'única llengua sami que no té matisos o gradació consonàntica. Per aquest motiu les consonants enmig de les paraules mai s'alteren, mentre que tals alteracions són freqüents en altres llengües sami. Un exemple d'això és, en sami meridional, la paraula nomme (nom) i nommesne (en el nom); comparat amb el sami septentrional namma, namas.

Aquest idioma posseïx vuit casos: nominatiu, genitiu, acusatiu, inessiu, elatiu, il·latiu, comitatiu i essiu. És una de les poques llengües que encara distingeixen entre l'acusatiu i el genitiu morfològicament.

Els verbs són conjugats en primera, segona i tercera persona i en tres nombres gramaticals: singular, dual i plural. Una característica de la llengua és l'existència del verb negatiu igual que en les altres llengües sami, el finès i l'estonià. En sami meridional aquest verb és conjugat en temps (passat i no passat), manera (indicatiu i imperatiu), persona (1ra, 2ona o 3ra) i nombre (singular, dual i plural).

Sintaxi[modifica | modifica el codi]

El sami meridional és una llengua SOV (subjecte-objecte-verb). Això la diferència de les altres llengües sami.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Bergsland, Knut. Røroslappisk grammatikk, 1946.
  • Bergsland, Knut. Sydsamisk grammatikk, 1982.
  • Bergsland, Knut y Lajla Mattson Magga. Åarjelsaemien-daaroen baakoegærja, 1993.
  • Hasselbrink, Gustav. Südsamisches Wörterbuch I–III

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquipèdia
Hi ha una edició en sami meridional de la Viquipèdia