Formes verbals no finites
Les formes verbals no finites o no personals són les formes d'un verb que no tenen marques de temps, que permeten localitzar una situació respecte al moment de l’acte de parla. En català són l'infinitiu, el gerundi i el participi. L'edició de 2020 de la Gramàtica Essencial de la llengua catalana fa servir el terme «no finita»,[1] Pompeu Fabra utilitzava el terme «forma verbal no personal».[2]
En català, l'infinitiu simple és el «nom» del verb i en certes locucions pot assemblar-se a un substantiu, tot i que gramaticalment no ho és. Per l'ús, certs infinitius s'han «substantivat».[3][4] N'existeix un compost fet amb «havent» seguit del participi: «haver cantat».
El gerundi es consideri l'adverbi del verb. En català l'ús és limitat a respondre a la qüestió «com?» de l'acció principal de la frase.[5] Generalment és simultani a l'acció i indica continuïtat. No pot indicar ni una conseqüència, ni tenir valor d'adjectiu copulatiu.[6] N'existeix la forma composta fet amb «havent» i el participi per explicar una valor d'anterioritat: «havent cantat».
El participi es comporta com un adjectiu i té flexions de gènere i de nombre: cantat, cantada, cantats, cantades. Expressa l'estat que resulta d’un procés anterior. En forma absoluta pot reemplaçar una frase que fa referència a un procés de debat que ha culminat amb anterioritat a la situació expressada per la principal .[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «29. Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi». A: Gramàtica essencial de la llengua catalana. 2a edició juny 2020. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ Fabra, Pompeu. «Sintaxi de les formes no personals del verb». A: Obres completes. volum 2. aquesta edicó 2005-2013. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 11 març 1937, p. 1011-1030. ISBN 84-8437-798-9.
- ↑ Fabra, 1937, p. 1011-1012.
- ↑ Altres llengües, com el grec antic, utilitzen la forma de la primera persona del singular com el nom del verb entre d'altres als diccionaris. Pabón S. de Urbina, José M.; Reglà i Jiménez et alii, Vicenç. Diccionari manual grec clàssic-català, 2011. ISBN 978-84-7153-909-0.
- ↑ «Acostumem-nos a posar menys comes (i 3)». Ara, 04-12-2020, pàg. 44 [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Fitxa 4438/11: Usos del gerundi que no són admesos Consultes lingüístiques - Llengua catalana». Optimot. [Consulta: 5 desembre 2020].