Estonià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estonià
eesti keel
Pronunciació: AFI: -
Altres denominacions: eesti keel
Parlat a: Estònia
Regió: Europa septentrional
Parlants: 1,1 milions
Rànquing: no està al top 100
Classificació genètica: Uraliana

  Finoúgrica
   Finopermiana
    Baltofinesa
       Estonià

estatus oficial
Llengua oficial de: Estònia i Unió Europea
Regulat per: -
codis de la llengua
ISO 639-1 et
ISO 639-2 est
ISO 639-3 est
Distribució de l'estonià
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

L'estonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes. És parlada per 1 milió d'estonians, principalment a Estònia però també a Rússia (descendents dels reassentaments al final del segle XIX) i a Suècia, Canadà, Estats Units d'Amèrica i Austràlia. Hi ha hagut enclavaments estonians a Letònia i a Rússia; l'enclavament Ilzene i el Lutsi a Ludza, Letònia, no s'extingiren fins al segle XX.

L'estonià ha estat en contacte amb el finès al nord i al nord-est, amb l'ingrià i el vòtic al nord-est, amb el rus a l'est, amb el letó al sud, amb el livonià al sud-oest i amb el suec a l'oest. Des del segle XIII fins al 1939 va viure a Estònia una població alemanya (16.000 el 1939) i des del mateix temps fins a 1944 també hi va haver una petita població sueca (8.000 el 1939), la qual estava concentrada a la costa nord-occidental i a les illes de Vormsi i Ruhnu. Des de començaments del segle XVII hi ha hagut a la costa occidental del llac Peipsi, a la riva oriental de riu Narva al sud del Ingermanland estonià i a l'oriental, una població russa la qual actualment es xifra en 150.000 persones i uns 450.000 parlants de rus procedents de les ex-Repúbliques soviètiques les quals van arribar a Estònia el 1944-48.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

La llengua estoniana s'ha dividit tradicionalment en sis dialectes, força uniformes i que no mostren gran varietat entre ells:

  • El del Nord o de Tallinn, base de la llengua literària.
  • El del sud o de Tartu, que manté l'harmonia vocàlica.
  • El de Pärnu, proper al livonià.
  • L'insular, a Saaremaa, Hiumaa, influït pel suec
  • El de Setô, a Pihkwa, molt russificat.
  • El de Rannameeske o Vôru, a la costa septentrional, més similar al finlandès.

Es calcula que el 95,5 % dels estonians tenien com a llengua materna l'estonià.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Té molta influència del finès, sobretot pel que fa al vocabulari:

  • Paraules comunes amb el finlandès, com kuu (lluna), tuli (foc), maa (terra) i suu (boca).
  • Paraules similars al finlandès: mees-mies (home), pilv-pilvi (núvol), poeg-poika (fill), härg-harka (bou), pea-pää (cap), õun-omena (poma) i hea-hyvä (bo).
  • Paraules diferents del finlandès, com õhk-ilma (aire), lill-kukka (flor), linn-kaupunki (vila), rahvas-kansa (poble).

S'escriu amb l'alfabet llatí i la seva ortografia és bastant senzilla. Cal destacar que la declinació dels noms i dels adjectius en estonià és molt complexa, ja que compta amb 14 casos diferents. Com a curiositat, usa el present com a forma de futur i té una conjugació especial per a les formes impersonals. L'accent recau sempre en la primera síl·laba de la paraula.

  • Té un complicat sistema d'alternança quantitativa, sigui vocàlica (fins a 4) o consonàntica (fins a 3). És l'única llengua que manté una alternança de tres vocals contrastives i consonants llargues com a vara (aviat), vaara (dalt del turó) i vaara (turonet, partitiu), i a lina (lli), linna (de la ciutat) o linna (a la ciutat). Les dues NN es pronuncien com a NY.
  • Pas de G, D i B sordes a SH, Z, ZH i TX davant O (com A romanès o Y rus).
  • Emmudiment de la H inicial baltofínica.
  • Palataltizació de les dentals davant I i J.
  • Té un total d'11 vocals.
  • Manté certes afinitats de vocabulari amb les altres llengües uralianes, com vask (coure), que es correspon al vas (ferro) en hongarès i basa (ferro) en nganasan.
  • Té nombroses consonants curtes i llargues, com osta (compro) i osta [pron. ossta] (comprar), i taevas (cel) i taevas [pron. taēvas] (al cel).
  • L'estructura de la frase és semblant a la de l'alemany, amb tendència a posar el verb auxiliar en segona posició, mentre que la resta del verb complex es posa al final de la frase, com a mehed olid ammu koju jõudnud (Els homes han anat a casa per molt temps; literalment, homes han ells llarg temps a casa anat).
  • Compta amb uns 14 casos, com el finlandès.
  • Ha desenvolupat prefixos verbals separables amb significació aspectual i adverbial (influència de l'eslau i de l'alemany), com a ära sööma (menjar, perfectiu), ta sōi kala ära (ell va menjar peix), ta sōi kala (ell està menjant peix) i ta hakkas kala ära sööma (ell comença a menjar peix).

Història[modifica | modifica el codi]

Es conserven documents en estonià des del segle XIII. La primera gramàtica va ser obra d'un pastor luterà, per fer la Bíblia accessible als habitants d'Estònia. Les influències de l'alemany en la sintaxi són evidents.

Els primers registres de noms en llengua estònia procedeixen de principis del segle XIII i els textos més antics són del segle XVI, produint-se la impressió del primer llibre, un catecisme en estonià septentrional o llengua de Tallinn, el 1535 essent traduït a l'estonià per Johann Koell. A la part meridional d'Estònia, una altra llengua literària coneguda principalment com a llengua Tartu i emprada al territori de Tartu i Voru, s'utilitzà des del segle XVII.

La primera gramàtica d'estonià septentrional va ésser escrita per Heinrich Stahl (1600-1657) i la primera gramàtica meridional per Johann Gutsleff el 1648. Ambdues llengües literàries van ésser desenvolupades primer per pastors luterans d'origen alemany amb el propòsit de fer les Escriptures accessibles a qualsevol a la seva llengua nadiua. El 1766 apareix el primer diari estonià que es publica setmanalment.

El retrocés del dialecte meridional Tartu comença al segle XIX, després que Anton Thor Helle (1683-1748) va publicar la seva gramàtica en estonià septentrional i especialment de què fos traduïda la Bíblia a aquest dialecte sota la supervisió de Helle el 1739. La declinació de l'estonià meridional es va completar a la segona meitat del segle XIX.

Des del 1820 endavant, més i més estonians van prendre part al desenvolupament de la llengua literària essent especialment influent Otto Wilhelm Masing (1763-1832), qui va escriure diversos llibres educatius sobre els fonaments de la fe cristiana i va reiniciar la publicació d'un diari entre 1821 i 1825. També va escriure sobre complexos problemes sobre la pronunciació i ortografia estonians, essent el primer autor a introduir la vocal estoniana ë.

Des del 1840, el metge i escriptor Friedrich Reinhold Kreutzwald va fer significatives contribucions al crear una terminologia mèdica, química i geogràfica que va emprar als seus llibres de text i va popularitzar en escriptures sobre la salut i el coneixement en general. Amb el ressorgiment del nacionalisme, l'estonià va passar d'ésser una llengua rural a una altra d'unificada i universal. D'ençà aquell moment s'han publicat diccionaris i s'han creat institucions per a la regulació de la llengua.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estonià Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Lenguas del Mundo (informació extreta d'aquesta plana amb autorització) (castellà)
Viquipèdia
Hi ha una edició en estonià de la Viquipèdia